La lluita dels últims habitants de Venècia contra el turisme: "Som estranys a casa nostra"

"La meva xicota viu en un carrer on és l'única veneciana entre 10 apartaments d'ús turístic", explica Matteo Secchi. A Venècia ja hi queden menys de 50.000 persones com ell i la seva companya, és a dir, residents habituals.

Així ho indiquen les darreres xifres oficials i també el panell electrònic que hi ha a la farmàcia Morelli, al Campo San Bartolomio, una cèntrica plaça que cada dia trepitgen milers de turistes que van des del pont de Rialto a la plaça de Sant Marc.

El comptador marcava 60.720 habitants l'any 2008, quan el van instal·lar els activistes de Venessia.com, un col·lectiu de venecians preocupats pel futur de la ciutat. El 2009, quan van baixar per sota dels 60.000, van organitzar el "funeral de Venècia". El 2016 van acabar l'any amb menys de 55.000 habitants.

Aquest mes d'agost van baixar per sota de la xifra dels 50.000 i van muntar una protesta amb rètols i banderoles amb el número 49.999. Hi compten els residents fixos al centre de la ciutat, sense incloure les illes com Murano o Lido i la part del municipi que és a la terra ferma.

"El despoblament ens afecta perquè ens sentim estranys a casa nostra. Encara vivim bé a Venècia, però la vida quotidiana és cada cop més difícil perquè hi ha massa turistes i no ens podem moure per la nostra ciutat", explica Secchi, l'actual president de Venessia.com, al 324.cat.

L'Ajuntament creu que la xifra real d'habitants està per sobre de 50.000. "El padró té en compte només una part de les persones que viuen habitualment en una ciutat", declara la regidora d'Atenció a la Ciutadania, Laura Besio. Caldria afegir-hi, al·leguen, la gent que hi resideix temporalment per motius d'estudis o de feina i que no hi està empadronada.

En qualsevol cas, la xifra contrasta amb la d'entre 26 i 30 milions de turistes que visiten cada any la ciutat dels canals.

La vida entre turistes

"A Venècia no hi ha cases perquè qui pot les lloga als turistes i no hi ha serveis al ciutadà perquè no hi ha ciutadans, així que desapareixen les fleques, les ferreteries i les botigues per als ciutadans", afirma Secchi.

La difícil convivència amb el turisme massiu no és un problema exclusiu de Venècia, però la manca d'espai i la fragilitat fan la ciutat dels canals especialment vulnerable.

La despoblació va començar el 1950, quan hi vivien 175.000 persones, i algunes famílies venecianes van anar a buscar "la modernitat i la comoditat de la terra ferma", explica l'activista. El 1966 va tenir lloc la famosa "acqua alta", unes inundacions devastadores que van contribuir a l'èxode. Les últimes dècades, el turisme massiu ha donat el cop de gràcia.

Altres veïns en relativitzen els inconvenients. "En un carrer hi veus mil turistes i al del costat no n'hi ha, els venecians estem acostumats a anar on només van els venecians. Igual que a Barcelona: segurament els locals van poc a llocs com el portal de l'Àngel o determinades zones del Gòtic", reflexiona Nicola Padovan, un venecià que va viure durant anys a la capital catalana.

Amb la remor dels turistes colant-se de fons a través del telèfon, Padovan compara la seva ciutat natal amb l'experiència al nostre país. "A Barcelona vas a esmorzar i només trobes llocs de brunch. Venècia no és una ciutat hípster. La gent ve a buscar Venècia, ve a buscar cultura, i no festa, alcohol o alvocats. I això és una sort", rebla.

Pagar entrada i fre als lloguers turístics

L'Ajuntament va anunciar el mes passat que els turistes hauran de pagar entrada per accedir a la ciutat. Els que hi pernocten ja paguen la taxa turística, però la nova mesura farà que els que només hi passin el dia, que són pràcticament la meitat, també contribueixin a les arques municipals.

També es vol "obrir la quota de residents domiciliats, perquè s'inscriguin com a tals", per fer créixer les xifres i també per tenir comptabilitzats els treballadors, estudiants i residents a la regió, que estaran exempts de pagar l'entrada diària.

Una llei recent redueix el nombre de dies que un habitatge es pot llogar a turistes. Aquest canvi "podria ser un motor per tornar a posar noves residències permanents al mercat immobiliari. Una acció experimental que també servirà d'exemple per a altres nuclis i pobles històrics que veuen una reducció del nombre de veïns empadronats, però que sempre estan molt massificats", expliquen fonts de l'Ajuntament de Venècia al 324.cat.

A més, s'invertirà en la rehabilitació d'habitatges públics i es treballarà per duplicar el nombre d'estudiants matriculats a les universitats i acadèmies de la ciutat.

Els activistes de Venessia.com confien poc en les mesures anunciades. "Les administracions dels últims 30 anys mai han resolt aquest problema, només han frenat la situació". Demanen que es mogui fitxa per "combatre el despoblament de la ciutat i salvar la nostra mil·lenària cultura veneciana".

Mentre milers de persones continuen travessant ponts i arrossegant maletes per sobre les llambordes, Secchi llança una advertència: "Totes les màscares, ulleres, records, bars i restaurants turístics no tenen res de venecià. Els turistes visiten cada cop més una Venècia falsa".