La lluna podria ser desenes de milions d'anys més vella del que es pensava

El 1984 es va concretar la teoria que es considera més plausible sobre la formació de la Lluna: que va ser fruit del xoc de la Terra amb un protoplaneta, però encara no hi ha acord sobre quan va passar això.

Una recerca publicada aquest dimecres calcula que hauria passat abans del que es pensava fins ara, aproximadament fa 4.510 milions d'anys, poc després de la formació del sistema solar.

La teoria amb més suport fins ara era que el xoc hauria passat fa 4.350 milions d'anys, perquè és l'edat que tenen les roques lunars més antigues de les que van portar les missions Apol·lo fa més de 50 anys.

L'acció de les marees de la Terra sobre la Lluna

La recerca d'ara, que ha publicat la revista Nature, afirma que aquestes roques no s'haurien format just després de la formació de la Lluna, sinó molt de temps més tard, en un gran episodi volcànic que les hauria fos.

Haurien estat volcans arreu de la superfície provocats per la força de les marees de la Terra, que llavors era molt més a prop, una proximitat que va fer que l'escorça friccionés molt intensament amb les capes internes del satèl·lit.

Això hauria estat quan la trajectòria de la Lluna al voltant de la Terra va arribar a un punt anomenat "transició plana de Laplace", que va alterar-ne molt l'òrbita, cosa que hauria passat fa 4.350 milions d'anys:

"La refosa impulsada per les marees fa uns 4.350 milions d'anys indica que la Lluna és antiga"

Els autors de la recerca posen com a exemple el cas de Io, la lluna de Júpiter que encara ara té una intensa activitat volcànica, precisament deguda a la fricció que l'atracció de l'enorme planeta provoca a l'escorça. 

L'edat de les roques es pot conèixer gràcies al fet que elements com l'urani, que és radioactiu, es van convertint lentament en plom, i fent el recompte d'àtoms d'un i altre, es pot saber quan es va formar.

Però això no explica quan es va formar la Lluna, sinó que només permet saber quan es va solidificar la roca en concret, moment en què aquest "rellotge geològic" es posa a zero una altra vegada. 

Un físic, un químic i un matemàtic en un bar

Aquesta recerca es va gestar fa un any en la trobada d'un físic, un químic i un matemàtic en un bar, en la qual van compartir els neguits i les incògnites encara pendents de resoldre sobre l'edat de la Lluna.

Allà, i inspirant-se en un article publicat el 2016, van formular la hipòtesi i han fet la recerca amb simulacions per ordinador, que els han donat la raó, i la revista Nature els ho ha validat. 

Un dels autors, Francis Nimmo, ha explicat en un article a la revista The Conversation que tots tres investigadors van aconseguir superar la distància científica i lingüística que hi ha entre les tres disciplines:

"Superar aquesta barrera lingüística és difícil, i el nostre estudi és un exemple de com, de vegades, superar aquesta divisió lingüística i científica pot beneficiar els investigadors d'ambdues parts."

Massa tard per a grans xocs entre planetes

Partien de la convicció que fa 4.350 milions d'anys ja en feia 200 que el sistema solar s'estava formant, i que llavors els impactes entre grans masses planetàries ja s'haurien d'haver acabat, i només quedarien asteroides.

La hipòtesi que la Lluna es va formar després del xoc de la terra amb un planeta de la mida de Mart va rebre un nou impuls fa dos anys amb una simulació espectacular obra de la NASA.

Aquesta simulació, basada en una recerca publicada llavors, va suggerir que la formació no havia durat mesos o anys, com es creia fins llavors, sinó només unes quantes hores.

Pendents de les mostres recollides per la Chang'e 6

Els autors de la recerca publicada ara no gosen precisar quan es podria haver format, però no són els primers que "endarrereixen" l'edat de la Lluna: fa un any una altra recerca va calcular-la en 4.460 milions d'anys.

Ho van calcular a partir dels cristalls de zircó de les mostres recollides el 1972 per l'última missió Apol·lo, la 17, i que són els fragments de matèria més antics que s'han analitzat mai.

Ara tothom està pendent de les mostres de la cara oculta de la Lluna que la sonda xinesa Chang'e 6 ha portat a la Terra, i que serviran de base a més recerques que segur que permetran fer nous descobriments.