La Lluna pot amagar 270.000 milions de tones d'aigua, segons un estudi científic xinès
L'aigua és a l'interior de les perles de vidres que es troben a la superfície lunar
Els cristalls de vidre d'impacte que es troben a la superfície de la lluna contenen aigua al seu interior, segons que ha descobert un grup d'investigadors de l'Acadèmia Xinesa de les Ciències. Això podria fer de la lluna un gran reserva d'aigua que podria acumular entre 270.000 i 300.000 milions de tones d'aquest valuós líquid en la seva superfície.
Aquest descobriment és el resultat de l'anàlisi de les mostres de sòl lunar que la Xina va recollir en una missió robòtica l'any 2020 en la cinquena missió xinesa a la lluna, l'anomenada missió Chang'e 5.
El científic Sen Hu, coautor de l'estudi que ara s'ha publicat a la revista Nature Geoscience, ha explicat que les perles es produeixen quan les gotes de roca fosa dels meteorits cristal·litzen, i generen aigua, per les altes temperatures generades per l'impacte amb la superfície lunar.
Els investigadors han subratllat que trobar aigua a la superfície de la lluna és de vital importància per a les futures exploracions, sobretot per a poder impulsar missions a llarg termini. A banda, també han valorat la possibilitat d'obtenir l'aigua que emmagatzemen les perles de vidre a partir del seu escalfament.
Tercer país amb mostres de la lluna
La Chang'e 5 va ser la primera missió xinesa per aconseguir mostres lunars. Es van recollir dos quilos de roca i terra amb un braç robòtic i un trepant que va perforar fins a dos metres sota la superfície. La Xina és així el tercer país de recollir mostres de la Lluna; abans ho havien fet els Estats Units i la Unió Soviètica.
Aquesta missió també va deixar una imatge per a la història. Abans d'enlairar-se, la mateixa nau va plantar una bandera xinesa i es va convertir en el segon país a plantar-hi la bandera després que els Estats Units ho van fer els anys 1969 i 1972. De totes maneres, la plantada de la bandera va ser molt diferent perquè encara mai hi ha enviat una missió tripulada.
A banda de la Chang'e 5, la Xina ha enviat quatre missions més a la lluna amb el mateix nom, en homenatge a la deessa de la Lluna en la mitologia xinesa: les dues primeres missions van orbitar al voltant de la Lluna i les dues següents van aterrar-hi.
La Chang'e 4 va aterrar a la cara oculta de la Lluna el gener del 2019, fet que no s'havia aconseguit mai fins aquell moment. El seu objectiu és aconseguir enviar-hi una missió tripulada l'any 2030, com a primer pas per arribar a Mart.
Aigua a vista de telescopi
A finals del 2020, la NASA ja va confirmar que havia trobat aigua a la superfície de la lluna amb una investigació feta a partir de les imatges preses per un telescopi a la cara visible del satèl·lit.
En aquell moment van constatar que la quantitat d'aigua era molt petita. La mateixa NASA va dir que al desert del Sàhara hi havia cent vegades més d'aigua que la que s'havia detectat a la Lluna. Una xifra molt diferent de la que apunta l'estudi xinès.
En aquell moment també s'obrien molts interrogants com per exemple si es podia accedir fàcilment a l'aigua o si es podria fer servir per a futur missions tripulades, però el descobriment xinès d'aquesta setmana aporta informació rellevant.
