La Lluna té 40 milions d'anys més del que es pensava: ho diuen els cristalls de zircó

Segons les teories més acceptades, la Lluna s'hauria format després que un planeta bessó de la Terra anomenat Theia xoqués amb aquesta durant la formació del Sistema Solar.

El nucli de Theia, que tindria la mida de Mart, s'hauria integrat a la Terra, mentre que una petita part va quedar en òrbita i s'hauria acabat convertint en el satèl·lit del nostre planeta.

Això hauria passat fa més de 4.000 milions d'anys, quan els planetes encara eren poc més que boles de magma, i ara una recerca ha proposat una edat força precisa: 4.460 milions d'anys.

Els cristalls de zircó de les mostres de l'Apollo 17

Això suposa 40 milions d'anys més del que s'havia calculat fins ara, i els nous càlculs s'han fet analitzant la composició dels cristalls de zircó de la pols de la superfície de la Lluna.

Philipp Heck, de la Universitat de Chicago i coautor principal, ha destacat que s'ha pogut fer gràcies a les últimes mostres recollides per la NASA el 1972 per l'última missió Apollo, la 17:

"El nostre nou estudi de química còsmica, liderat per Jennika Greer, prova que les mostres de l'Apollo 17 encara cuegen més de 50 anys després de ser recollides."

La recerca l'ha publicada aquest dilluns la revista Geochemical Perspectives Letters, i l'autora principal, Jennika Greer, ha assegurat que són els fragments de matèria més antics analitzats:

"És increïble tenir proves que les roques que tens a la mà són les més antigues que hem trobat fins ara; és un punt de partida per a moltes preguntes sobre la Terra mateixa."

Ho ha explicat al diari britànic The Guardian, on ha afirmat que l'edat que han calculat ha de permetre entendre més bé la història del sistema Terra-Lluna i del Sistema Solar en general.

L'urani convertit en plom com a "rellotge atòmic"

Per fer l'anàlisi dels cristalls de zircó, que contenen traces d'urani, han utilitzat la tomografia de sonda atòmica, APT en l'acròstic en anglès.

Aquesta tècnica permet fer el recompte dels àtoms d'urani que s'han convertit en àtoms de plom, cosa que permet calcular el temps que ha passat des que es va formar el cristall.

Això es pot saber perquè es coneixen bé els ritmes temporals del procés radioactiu pel qual els isòtops inestables d'urani s'acaben transformant en àtoms de plom.

El càlcul resultant ha estat que els cristalls de la mostra recollida pels astronautes de l'Apollo 17 té almenys 4.460 milions d'anys, cosa que implica que la Lluna té com a mínim aquesta edat.

Segons Philipp Heck, seria llavors quan l'oceà de magma lunar que es creu que formava la superfície de la Lluna primitiva ja s'havia refredat:

"Els cristalls de la superfície de la Lluna s'han d'haver format després que aquest oceà de magma lunar es refredés, perquè si no s'haurien fos i les "firmes químiques" haurien desaparegut."

La Lluna s'hauria format en poques hores

Ara fa un any es va fer pública una simulació creada per la NASA per mostrar la teoria que assegura que, després de l'impacte entre la Terra i Theia, la Lluna s'hauria format en poques hores:

Amb aquesta simulació es van voler descartar les teories anteriors sobre la formació de la Lluna que asseguraven que aquest procés hauria trigat mesos o fins i tot anys.

Segons les teories més acceptades actualment, Theia s'hauria anat formant a poca distància de la Terra, en un dels punts de Lagrange d'equilibri gravitatori, i quan es va fer massa gran, en va sortir.

Llavors hauria "competit" amb la Terra per la mateixa òrbita fins que van xocar i es van fondre en un, i una part s'hauria convertit en la Lluna.