La maionesa és menorquina: un error tipogràfic hauria situat a França l'origen de la salsa

Francesa o menorquina? L'origen de la maionesa no és clar, i al llarg dels anys hi ha hagut diferents teories sobre la procedència de la popular salsa. I la confusió podria provenir d'una errada tipogràfica.

Un error hauria atribuït a França l'origen de la salsa, que en realitat és menorquina. És el que assegura un receptari menorquí del segle XVIII que acaben de publicar el restaurant 7 Portes i l'editorial Barcino.

A principis del segle XIX, a França, un impressor "va invertir l'orientació de la caixa amb la lletra "h" de "mahonesa" i es va convertir en la lletra "y" de "mayonnaise", ha assegurat el president de 7 Portes, Francesc Solé Parellada.

L'investigador Pep Pelfort ha explicat que un dels aspectes més destacats del volum és que inclou la primera documentació de la maionesa, que apareix amb el nom de "salsa de peix crua":

"Aquest esment és el més antic que s'ha localitzat fins ara i confirma que la maionesa té un origen menorquí, en contrast amb altres versions que la situen fora de l'illa".

El receptari indica que la salsa, que es feia servir tant com a acompanyament del peix com per a plats de bullit i carns blanques, és la mateixa preparació que posteriorment es difondria a altres llocs. Com, per exemple, a França l'any 1811 amb el nom de "poulet mayonnaise".

Un llibre amb 251 receptes menorquines

"Receptari Caules. Cuina menorquina del segle XVIII" és el desè llibre d'una col·lecció de receptaris editats per l'editorial Barcino i el restaurant 7 Portes.

Es tracta d'un receptari d'ús domèstic procedent d'una casa acomodada de Maó de finals del segle XVIII, segons ha explicat l'investigador Joan Pons Alzina.

El llibre inclou 251 receptes amb tota mena d'ingredients, des de carns i peixos passant per plats sofisticats per a banquets d'alta societat. 
Pons considera que és "una obra essencial per entendre l'evolució de la cuina illenca", perquè documenta com es menjava a les llars de la burgesia menorquina:

"Una gastronomia que mantenia les seves arrels en la cuina popular i conventual, però que incorporava una forta influència de les elits europeitzants de l'època".

El receptari, el primer llibre no conventual de la col·lecció, és el típic manual de cuina que les mares lliuraven a les seves filles com a guia per gestionar la llar, el precedent de les llibretes de receptes que les senyores de famílies acomodades van començar a escriure al segle XIX.

Pons ha explicat que es va publicar en un context molt particular, després de l'arribada de l'exèrcit britànic a l'illa: "El 1708 van ocupar Menorca com a aliats de l'arxiduc d'Àustria en la guerra de Successió, però després del tractat d'Utrecht van decidir quedar-s'hi".

En aquell moment, l'administració britànica convivia amb el règim municipal i les estructures de dret anteriors a l'ocupació. Això, juntament amb la tradicional influència francesa de les elits menorquines, feia que "Menorca fos molt diferent de la resta de territoris de parla catalana".

La col·lecció 7 Portes de Receptaris Històrics de Cuina Catalana té com a objectiu difondre la recerca sobre les arrels de la cultura gastronòmica als Països Catalans.