La major part de l'ozó que provoca morts prematures a Europa arriba des d'altres continents

L'ozó troposfèric és un contaminant secundari que es forma amb el còctel de calor, i gasos com els òxids de nitrogen que venen entre d'altres del trànsit rodat i marítim, la indústria, i les centrals tèrmiques. És difícil de controlar-lo i pot viatjar milers de quilòmetres amb el vent.

Per primera vegada, un estudi liderat per l'ISGlobal i el Barcelona Supercomputing Center, en col·laboració amb l'Institut Nacional de la Salut i de la Recerca Mèdica de França (Inserm) quantifica les morts prematures vinculades a aquest contaminant, tant el que es forma en cadascun dels 35 països europeus com el que ens arriba de fora de les seves fronteres.

Han conclòs que més del 60% de les morts prematures atribuïbles a l'O₃ en 35 països europeus, entre el 2015 i 2017, tenen l'origen en ozó transportat de fora d'Europa.

Els resultats es publiquen a Nature Medicine i tenen implicacions per a les polítiques de salut pública.

Els nivells alts d'aquest contaminant té efectes nocius en la funció pulmonar i les infeccions respiratòries. Ho explica Hicham Achebak, un dels autors de l'estudi; és investigador d'Inserm i d'ISGlobal:

"Aquesta exposició a l'ozó el que fa és agreujar aquestes patologies de base com l'asma, l'EPOC, la malaltia pulmonar obstructiva crònica, i això en persones molt grans pot conduir a l'hospitalització o a la mort."

Entre els tres anys en què els investigadors han estudiat la mortalitat relacionada amb l'O₃, en 35 països europeus, va haver-hi 115.000 defuncions que, com remarca Achebak, "significa una taxa de mortalitat atribuïble a 72 morts per milió d'habitants a l'any".

I és que el 88% de totes les morts atribuïbles a aquest contaminant és transfronterer. És a dir per ozó troposfèric produït fora dels països i d'Europa. Per això, el Dr. Hicham Achebak subratlla que els efectes sobra la salut de l'O₃ o de qualsevol altre contaminant atmosfèric no és una qüestió local.

A Espanya, en canvi, hi ha més mortalitat per ozó produït aquí que no pas el que prové d'altres països europeus. Això vol dir que, en episodis aguts, les mesures locals per reduir aquest contaminant poden ser especialment efectives.

El professor d'investigació Icrea i AXA al Barcelona Supercomputing Center i coautor sènior de l'estudi, Carlos Pérez García-Pando, explica que la manera de reduir l'ozó en episodis aguts com els de la plana de Vic és "reduint òxids de nitrogen a Barcelona, limitant el trànsit i regulant certs sectors de la indústria".

A més, també destaca que una part important dels precursors que originen l'ozó, a Catalunya, ens arriben de les emissions del transport marítim.

Bàsicament, els precursors són els òxids de nitrogen i els compostos orgànics volàtils de fonts naturals i antropogènics; aquests últims són els que s'originen de l'evaporació de dissolvents, de la crema de combustibles o del transport, per exemple.

Les temperatures altes afavoreixen la formació d'ozó troposfèric. Per això, les concentracions d'aquest contaminant disminueixen al nord del continent europeu. Les majors càrregues de mortalitat s'han produït en els països més poblats: Alemanya, Itàlia, França, Regne Unit, Espanya i Polònia, com explica Pérez García-Pando:

"Els precursors que s'emeten a partir dels vaixells, al Mediterrani, ens afecten molt. A Espanya, la mortalitat associada a l'ozó troposfèric és d'un 11% mentre que a Catalunya,  i a regions com Barcelona o Tarragona,  augmenta per sobre del 15%."

 A Catalunya, ens arriben més contaminants de França, que acaben generant més ozó que a la resta d'Espanya. I és que els països més industrialitzats van ser els que més van contribuir a la mortalitat associada a l'O₃ de fora de les fronteres nacionals, com ara, França.

Els autors de l'estudi remarquen que és important reduir tant les contribucions locals com les transfrontereres a través de polítiques de qualitat de l'aire i de salut pública dins de la Unió Europea.  I que la cooperació internacional, més enllà del territori europeu, també és fonamental per disminuir-ne la mortalitat associada.