La majoria de l'alumnat gitano que accedeix a la universitat ho fa a través de la reserva de places

Les universitats catalanes reserven, des de fa sis anys, una plaça de cada grau als estudiants d'ètnia gitana per revertir la seva poca presència a les universitats.

Des del 2018, 117 estudiants del poble gitano s'han preinscrit a la universitat. La majoria, 76 alumnes, ho han fet mitjançant places reservades. Els graus que han tingut més demanda són Dret, Psicologia, Educació Social i Infermeria.

Malgrat aquesta mesura, els estudiants gitanos continuen sent una minoria i representen menys del 0,1% de tot l'alumnat universitari.

"No sé si seré un referent, però per mi seria un orgull"

L'Aroa Cortés González va començar a estudiar Dret a la Universitat de Lleida i a segon curs ha pogut fer el canvi a la Universitat de Barcelona a través de les places reservades als estudiants d'ètnia gitana. És la quarta de cinc germanes i és l'única que estudia a la universitat.

"No tinc cap referent gitano que estudiï a la universitat, però jo ho tenia molt clar des de petita. Estic molt orgullosa de mi mateixa perquè he aconseguit molts dels objectius que tenia i he trencat barreres dins la meva família."

Una cosina seva també ha començat a estudiar a la universitat, en el seu cas, Medicina. "No sé si seré un referent, però per mi seria un orgull", assegura. Un cop acabi el grau, el seu somni seria opositar per ser jutge i, "apuntant molt alt", li agradaria accedir al Tribunal Suprem.

"Sempre havia volgut continuar els estudis"

El Juan Perona Castillo acaba de superar la prova d'accés a la universitat per a majors de 25 anys i al setembre començarà el grau d'Història a la Universitat Autònoma de Barcelona.

"Vaig deixar els estudis després de l'ESO. Al barri de la Mina gairebé ningú no estudia i, a l'hora de fer batxillerat, ho vaig veure massa complicat. Vaig començar a treballar i em vaig casar als 19 anys, però sabia que volia reprendre els estudis algun dia."

El curs vinent compaginarà la universitat amb la seva feina de tècnic al Programa del Poble Gitano, dins el Departament de Drets Socials, on ofereixen formació i orientació perquè l'alumnat gitano pugui continuar estudiant.

Els donen suport, per exemple, per obtenir el graduat de secundària per a més grans de 18 anys o el curs d'accés a la universitat, o per fer els tràmits a l'hora de preinscriure's a la universitat.

"La població gitana normalment ens casem molt joves i el sistema educatiu no està pensat per compaginar-ho tot. La majoria dels que abandonen després no troben la manera de continuar estudiant."

Amb un 8,6 de nota mitjana, al Juan no li ha calgut sol·licitar una plaça reservada. Si ningú més la demana i queda vacant, s'afegirà a l'oferta ordinària. Quan acabi d'estudiar, li agradaria dedicar-se a la docència.

Balanç positiu, però insuficient

Aquest curs, 14 estudiants gitanos s'han acollit a la reserva de places per preinscriure's a la universitat, els mateixos que el curs passat. "Les persones gitanes que arriben a la universitat han superat abans moltes barreres del sistema educatiu", posa en valor Sandra Heredia, responsable del Programa del Poble Gitano.

Segons les dades del Programa, un 62% de l'alumnat gitano no acaba la secundària i el 87% de la població gitana està en risc de pobresa i exclusió social.

Per això, considera que mesures de discriminació positiva com la reserva de places contribueixen a millorar l'equitat. "Poder escollir la carrera que t'agrada augmenta les possibilitats d'èxit", exposa.

Tot i això, reconeix que "el resultat no és el que esperàvem" i assegura que cal més treball en xarxa amb altres departaments. "No ens podem centrar només en l'educació si hi ha altres necessitats que no estan cobertes pel que fa a la salut, l'ocupació o l'habitatge".