La majoria dels incendis són provocats, voluntàriament o involuntària
La majoria dels focs no comencen per causes naturals, llamps o erupció de volcans, sinó per negligències dels humans o per piròmans que calen focs intencionadament. Un repàs als focs més importants dels últims anys a Catalunya així ho posa de manifest.
Carmen AmorósActualitzat
La majoria dels focs no comencen per causes naturals, llamps o erupció de volcans, sinó per negligències dels humans o per piròmans que calen focs intencionadament.
Si recordem els últims focs importants que han devastat parts de Catalunya els últims anys, així ho constatarem.
Rasquera
El juny passat es va declarar un incendi a Rasquera i el Perelló que va cremar 3.000 hectàrees. Un veí de Gandesa, de 33 anys i origen anglès, va ingressar a la presó acusat de sis robatoris amb força durant l'incendi forestal a la Ribera d'Ebre.
El dia 20 els bombers donen per extingit l'incendi. El 23 de juny, els consellers d'Agricultura, Josep Maria Pelegrí, i Interior, Felip Puig, van informar en comissió parlamentària sobre les possibles causes de l'incendi forestal de Rasquera. Cap retret per a la feina dels bombers, voluntaris, Mossos i defenses forestals que van participar en les tasques d'extinció dels incendis de Rasquera, el Perelló, Tivenys i Benifallet.
La gestió dels boscos i l'aprovació de plans compatibles i sostenibles amb una vegetació neta també van estar al punt de mira de les intervencions.
En aixecar-se el secret del sumari de la investigació de l'incendi el 20 de juliol, es va saber que els Mossos també imputen a l'home empresonat l'autoria del foc. L'individu té antecedents per delictes contra el patrimoni.
Pirineus
El 8 de març es van declarar quatre incendis forestals al Pirineu, dos a l'Alt Urgell, un a l'Alta Ribagorça i un altre al Baix Pallars, a Gerri de la Sal. Es van desallotjar un centenar de veïns de 14 pobles. Uns 60 han passat la nit en aquest hotel de Vilaller, la resta ho han fet als municipis aragonesos de les Paüls i Castilló de Sos.
Encara es desconeix què va causar els focs dels Pirineus.
Horta de Sant Joan
El juliol del 2009 un incendi va cremar tota la zona d'Horta de Sant Joan. Sis mesos després de l'incendi els Mossos d'Esquadra han detingut dues persones, a qui acusen de causar el foc.
El 13 de febrer del 2010, al Parlament de Catalunya es va constituir una comissió d'investigació per analitzar el foc forestal en què van morir 5 bombers i un altre va resultar ferit greu.
El 2 de desembre del 2011, Pau Simarro, advocat de l'acusació, va dir que els acusats d'haver causat els focs reconeixen que són responsables d'un delicte imprudent, però que rebutgen l'acusació del Ministeri Fiscal que els imputa tant a ells com a Delta Zero la mort dels bombers. Segons l'acusació, l'únic responsable de la mort dels bombers és Carles Font, Delta Zero.
Catalunya Central
El juliol del 1994 es va declarar un incendi a la Catalunya central que va cremar 13.600 hectàrees, va arrasar el 95% dels boscos, va fer dos morts i va carbonitzar 35 masies. A banda dels danys humans i materials que va causar l'incendi, aquest va aixecar una altra polèmica en negar-se la consellera de Governació, Maria Eugènia Cuenca, a declarar la zona afectada com a "zona catastròfica" malgrat la insistència dels diferents ajuntaments afectats.
L'any 2003 la companyia elèctrica Fecsa-Endesa va ser estar condemnada a abonar indemnitzacions que superen els 217.000 euros pels danys ocasionats per l'incendi que va arrasar la Catalunya central i que va ser provocat, d'acord amb la sentència dictada per un jutjat de Granollers, per las guspires caigudes d'una línia de baixa tensió.
Alt Empordà
L'incendi de l'Alt Empordà va començar el 19 de juliol del 1986. Es va allargar fins al 24 de juliol i va destruir més de 26.000 hectàrees de bosc i terreny agrícola de 21 municipis altempordanencs. La serra de l'Albera va quedar completament devastada. Es desconeix si l'incendi va ser provocat o no.
El foc va començar entre el coll de Panissars i el Pertús i va arribar a tocar Cadaqués, Roses i Figueres. No va penetrar cap als aiguamolls de l'Empordà perquè un petit incendi que havia tingut lloc una setmana abans havia cremat la zona i va actuar com a tallafocs. La tramuntana, que bufava a més de 120 km/h en alguns moments, va contribuir a l'extensió del foc cap al sud.
L'incendi va tenir més de 80 nuclis de foc, i els dispositius d'extinció es van veure superats per la magnitud de la tragèdia: van participar-hi uns seixanta vehicles terrestres, 400 bombers i hidroavions espanyols i francesos. Un dels hidroavions que participaven en les tasques d'extinció es va estavellar i en van morir els seus quatre ocupants.
Si recordem els últims focs importants que han devastat parts de Catalunya els últims anys, així ho constatarem.
Rasquera
El juny passat es va declarar un incendi a Rasquera i el Perelló que va cremar 3.000 hectàrees. Un veí de Gandesa, de 33 anys i origen anglès, va ingressar a la presó acusat de sis robatoris amb força durant l'incendi forestal a la Ribera d'Ebre.
El dia 20 els bombers donen per extingit l'incendi. El 23 de juny, els consellers d'Agricultura, Josep Maria Pelegrí, i Interior, Felip Puig, van informar en comissió parlamentària sobre les possibles causes de l'incendi forestal de Rasquera. Cap retret per a la feina dels bombers, voluntaris, Mossos i defenses forestals que van participar en les tasques d'extinció dels incendis de Rasquera, el Perelló, Tivenys i Benifallet.
La gestió dels boscos i l'aprovació de plans compatibles i sostenibles amb una vegetació neta també van estar al punt de mira de les intervencions.
En aixecar-se el secret del sumari de la investigació de l'incendi el 20 de juliol, es va saber que els Mossos també imputen a l'home empresonat l'autoria del foc. L'individu té antecedents per delictes contra el patrimoni.
Pirineus
El 8 de març es van declarar quatre incendis forestals al Pirineu, dos a l'Alt Urgell, un a l'Alta Ribagorça i un altre al Baix Pallars, a Gerri de la Sal. Es van desallotjar un centenar de veïns de 14 pobles. Uns 60 han passat la nit en aquest hotel de Vilaller, la resta ho han fet als municipis aragonesos de les Paüls i Castilló de Sos.
Encara es desconeix què va causar els focs dels Pirineus.
Horta de Sant Joan
El juliol del 2009 un incendi va cremar tota la zona d'Horta de Sant Joan. Sis mesos després de l'incendi els Mossos d'Esquadra han detingut dues persones, a qui acusen de causar el foc.
El 13 de febrer del 2010, al Parlament de Catalunya es va constituir una comissió d'investigació per analitzar el foc forestal en què van morir 5 bombers i un altre va resultar ferit greu.
El 2 de desembre del 2011, Pau Simarro, advocat de l'acusació, va dir que els acusats d'haver causat els focs reconeixen que són responsables d'un delicte imprudent, però que rebutgen l'acusació del Ministeri Fiscal que els imputa tant a ells com a Delta Zero la mort dels bombers. Segons l'acusació, l'únic responsable de la mort dels bombers és Carles Font, Delta Zero.
Catalunya Central
El juliol del 1994 es va declarar un incendi a la Catalunya central que va cremar 13.600 hectàrees, va arrasar el 95% dels boscos, va fer dos morts i va carbonitzar 35 masies. A banda dels danys humans i materials que va causar l'incendi, aquest va aixecar una altra polèmica en negar-se la consellera de Governació, Maria Eugènia Cuenca, a declarar la zona afectada com a "zona catastròfica" malgrat la insistència dels diferents ajuntaments afectats.
L'any 2003 la companyia elèctrica Fecsa-Endesa va ser estar condemnada a abonar indemnitzacions que superen els 217.000 euros pels danys ocasionats per l'incendi que va arrasar la Catalunya central i que va ser provocat, d'acord amb la sentència dictada per un jutjat de Granollers, per las guspires caigudes d'una línia de baixa tensió.
Alt Empordà
L'incendi de l'Alt Empordà va començar el 19 de juliol del 1986. Es va allargar fins al 24 de juliol i va destruir més de 26.000 hectàrees de bosc i terreny agrícola de 21 municipis altempordanencs. La serra de l'Albera va quedar completament devastada. Es desconeix si l'incendi va ser provocat o no.
El foc va començar entre el coll de Panissars i el Pertús i va arribar a tocar Cadaqués, Roses i Figueres. No va penetrar cap als aiguamolls de l'Empordà perquè un petit incendi que havia tingut lloc una setmana abans havia cremat la zona i va actuar com a tallafocs. La tramuntana, que bufava a més de 120 km/h en alguns moments, va contribuir a l'extensió del foc cap al sud.
L'incendi va tenir més de 80 nuclis de foc, i els dispositius d'extinció es van veure superats per la magnitud de la tragèdia: van participar-hi uns seixanta vehicles terrestres, 400 bombers i hidroavions espanyols i francesos. Un dels hidroavions que participaven en les tasques d'extinció es va estavellar i en van morir els seus quatre ocupants.
