La majoria d'investigats per terrorisme pel cas Tsunami són a l'exili

Vuit dels dotze imputats en la causa de Tsunami Democràtic, com a mínim, són a l'exili. A més de l'exdirector general d'Òmnium Cultural Oleguer Serra, que ha fet públic que s'ha exiliat a Suïssa; de Carles Puigdemont, que vivia a Bèlgica i ara s'ha traslladat a la Catalunya Nord; de la secretària general d'Esquerra, Marta Rovira, que resideix des de fa 7 anys també a Suïssa, o del diputat Ruben Wagensberg, hi ha altres imputats per terrorisme en la causa que han marxat.

Segons ha pogut saber "Els matins" de TV3, també són fora del país el periodista Jesús Rodríguez i l'empresari Josep Campmajó, que ho han anunciat aquest dijous, i Jaume Cabaní --a qui la justícia relaciona amb el finançament de Tsunami-- i el banquer Nicola Flavio Giulio Foglia.

A tots ells la justícia els ha imputat pel cas de Tsunami Democràtic, un moviment anònim, organitzat clandestinament, que va dirigir les mobilitzacions i les protestes contra la sentència del procés l'any 2019.

Parlem, entre altres, del bloqueig de l'aeroport del Prat, del tall durant dies de l'AP-7 a la Jonquera o de les protestes durant el partit Barça-Madrid al Camp Nou.

Mobilitzacions que en aquell moment s'emmarcaven sota el lema "Spain, sit and talk"; és a dir, "Espanya, asseguem-nos i parlem", però que han acabat amb 12 persones imputades per terrorisme.
 

L'intent de boicotejar l'amnistia

TV3 ha pogut parlar amb el periodista de La Directa Jesús Rodríguez, que ha hagut de fugir del país per anar cap a Ginebra. "Marxo a l'exili per poder defensar-me", diu. "La nostra defensa la farem des de fora i no des de les institucions, que tenen un biaix", ha afegit.

Rodríguez recorda que Ginebra és una de les ciutats del món amb més organitzacions en defensa dels drets humans i ofereix un contacte directe que assegura que ja ha pogut aprofitar.

Ell va arribar a la ciutat fa uns mesos, "veient que s'estava produint una escalada dialèctica instigada per la dreta del poder judicial, el PP i Vox, que m'indicava clarament que la meva llibertat estava en perill".

A principis de novembre, explica, va ser objecte de seguiments, a més d'una acusació per terrorisme que denuncia que és "esperpèntica, intimidatòria" i marcada pels interessos de fer rebentar la tramitació de la llei d'amnistia a través d'una investigació que feia quatre anys que estava oblidada i que "de cop i volta sembla encaixar perfectament en els interessos de la judicatura".

"Quan m'adono que aquesta és la mirada política del jutge és quan veig que no hi ha possibilitat de defensar-me jurídicament i que, per tant, ho hauré de fer des d'una defensa dels drets humans", remarca el periodista, que també defensa que la informació que l'acusen de tenir abans de les protestes formava part de la seva tasca com a periodista. "És una maquinària que situa en el marc del terrorisme activitats normals en un estat democràtic", diu.

La seva feina creu que ha acabat desembocant en la imputació:

"No és casualitat que sigui un dels imputats. Hi veig una certa venjança de l'Estat per la meva activitat en el periodisme d'investigació de policies infiltrats en l'independentisme els últims anys."

Sobre l'amnistia, Rodríguez considera que la voluntat del jutge és solapar o subvertir el poder legislatiu, i per això no es refia que la llei pugui resoldre el seu cas. "Jo no puc confiar en una cúpula del poder judicial que ha entrat en campanya i vol rebentar el procés legislatiu de la llei d'amnistia", assegura.

"Hi ha riscos importants que m'han fet prendre aquesta decisió", apunta, malgrat que creu que amb l'amnistia sí que podrà tornar "més endavant", "quan tota la maquinària que s'engegui per part del PP i del poder judicial arribi a instàncies europees, retorni i probablement s'aturi l'intent de boicot."

Pots veure l'entrevista sencera a Jesús Rodríguez a "Els matins" aquí:

L'impacte de l'exili

Oleguer Serra, que no era una cara coneguda d'Òmnium i que ja fa sis mesos que és a Suïssa, ha explicat també, en una entrevista exclusiva per a un equip de TV3, l'impacte "brutal" que ha tingut l'exili per a ell, malgrat que defensa l'opció de fugir perquè considera que, a l'estat, no tenia garanties per afrontar un procés judicial just:

"Ja fa molt temps que veiem que hi ha una conxorxa de l'Audiència Nacional, el Tribunal Suprem, el Consell General del Poder Judicial, el Ministeri de l'Interior, el de Justícia i el rei d'Espanya per fer una causa general contra el nostre moviment. Amb aquesta causa ja veiem que les garanties que estiguem a l'estat no hi són."

En aquest punt, però, apareix una pregunta obligada: per què han marxat, ara que ja s'està tramitant la llei d'amnistia que hauria de servir per deixar sense validesa totes les causes vinculades amb el procés, inclosa aquesta?

Per una banda, la resposta és que la llei encara està en tràmit i que no han volgut exposar-se, mentrestant, a una possible detenció i empresonament preventiu sota les dures condicions que marca la llei antiterrorista.

I, per l'altra, perquè també veuen amb escepticisme que, malgrat que s'acabi aprovant la llei, els jutges no trobin la manera de buscar-hi una escletxa.

En el cas d'Oleguer Serra, el jutge li imputa un paper de lideratge dins aquesta estructura que formava Tsunami Democràtic.

Una imputació que es basa en l'atribució que fa la Guàrdia Civil, que diu que ell suposadament s'amagava darrere el pseudònim Pare Carbasser, del qual han pogut caçar alguna conversa quan van accedir als telèfons mòbils d'alguns dels encausats.

En declaracions a TV3, Serra nega rotundament l'acusació i remarca que "acusar dotze persones és no entendre que van ser milers les que van sortir al carrer per manifestar-se" en el marc de la resposta a la sentència pel procés.

Seguiments policials

A més de Serra, el programa també ha pogut parlar amb Josep Campmajó, un empresari i escriptor gironí a qui el jutge també acusa d'estar al darrere de l'estructura clandestina de Tsunami. I per això, també li imputa un delicte de terrorisme.

Campmajó assegura que ell i altres companys van prendre la decisió de marxar quan el jutge va decidir enfocar la causa cap al terrorisme "i els mitjans afins van saltar com feres a fer tant de mal com van poder al president Puigdemont, cosa que ens inclou als altres (imputats)".

En el seu cas, com en la resta, la decisió també ve motivada per la detecció de seguiment policial i per la por d'una possible detenció i empresonament:

"Jo veia la policia vigilant-me al carrer, la veia l'encarregat de la cafeteria on anava cada matí, que em deia ‘ja els tens allà'. Els veies, els reconeixies i els faltava, només, saludar."

A Campmajó el jutge també li atribueix un paper clau en l'estructura de Tsunami Democràtic. I és per això que l'imputa.

Són informacions que també se sostenen, bàsicament, en els informes que incorpora a la causa la Guàrdia Civil.

De fet, de Campmajó destaquen, literalment, que "semblava estar al comandament d'un grup de persones sobre les quals exercia una tasca directiva i organitzativa sobre el terreny", cosa que ell nega:

"Quan diuen que al capdavant de Tsunami hi havia 'fulanito', no tenen ni idea de què va, i en part ho entenc, perquè a Espanya no es pot entendre res sense que hi hagi algú que els mani."

En el seu cas, com en el d'Oleguer Serra, el fet que l'acusació sigui per un delicte com és el de terrorisme fa que tot plegat es vegi, a hores d'ara, molt incert. Tant pel que fa a futur com també les implicacions en el present.

"L'estat espanyol s'ha vist confrontat per una llei democràtica que és la d'amnistia. Si m'empara, fantàstic i, si no, jugarem amb el que hi ha", afirma Campmajó, que troba "insultant" que es parli de terrorisme i no entén "que les víctimes de terrorisme a Espanya no se sentin ofeses".

Òmnium desplega una pancarta gegant a l'aeroport

"Estimat visitant, recorda que, a Espanya, protestar és terrorisme. Comporta't". Amb aquest lema escrit en anglès en una gran pancarta, Òmnium Cultural ha volgut denunciar la causa de Tsunami Democràtic a la terminal 1 de l'aeroport del Prat.

A banda, aquest dimecres al vespre, Òmnium va fer pública una declaració institucional des de la Catalunya Nord anunciant una estratègia internacional en defensa dels drets fonamentals coordinada per Oleguer Serra des de l'exili.