La malaltia de la bufetada: causa, símptomes, contagi i tractament

Es diu cinquena malaltia, eritema infecciós o malaltia de la bufetada. Això és perquè un dels símptomes que provoca, generalment, és l'aparició de taques vermelles a les galtes, com si haguessin bufetejat la persona que la pateix.

Es tracta d'una infecció viral, més freqüent en els infants, i que es dona especialment durant els mesos d'hivern i, sobretot, de primavera. "Veiem casos cada any, però, com passa amb altres malalties, es comporta en episodis cíclics: cada dos i cinc anys hi ha un petit repunt" assegura Gemma Ricós, pediatra de l'Institut Català de la Salut. 

Els adults també poden contreure-la, tot i que aproximadament el 50% són immunes perquè ja han estat infectats amb anterioritat pel virus.

La provoca una infecció del Parvovirus B19, un virus exclusivament humà molt contagiós. 
 

Quins símptomes té?

L'infant malalt presenta, generalment, una erupció cutània lleu a la cara, al tronc, als braços i a les cames, que sol desaparèixer passats entre 7 i 10 dies. Ara bé, podria recórrer durant algunes setmanes per exposició solar, exercici físic, calor o febre.

Aquestes taques són indolores, però a vegades provoquen picor.

Dies abans que apareguin les taques, l'infant sembla que tingui un refredat: pot presentar febrícula i malestar general.

En el cas dels adults, molts cops no es té cap símptoma, però en altres ocasions apareix l'erupció cutània i es pot manifestar un dolor i inflor a les articulacions que desapareix normalment sense deixar seqüeles.
 

Com es contagia?

El Parvovirus B19 es transmet a través de les secrecions respiratòries, com la saliva, de la persona infectada. Es pot propagar quan parla, tus o esternuda. També si es comparteixen gots o objectes d'ús personal.

La malaltia es contagia amb facilitat. Segons el Canal Salut de la Generalitat, en una llar, fins a un 50% de les persones susceptibles exposades a un membre de la família que té la malaltia poden ser infectades. Durant els brots escolars, des d'un 10% fins a un 60% dels alumnes poden contreure-la.
 

Quan deixa de ser contagiosa? 

La persona infectada només contagia quan aquesta es troba en la part inicial de la malaltia, és a dir, abans que apareguin les taques. 

Així doncs, quan el malalt adquireix l'erupció cutània, probablement ja ha deixat de ser contagiós i pot tornar a l'escola. Això no passa, per exemple, amb altres malalties com el xarampió o la varicel·la, en què la persona és contagiosa també mentre té l'erupció.
 

Quan apareixen els símptomes?

Generalment, la persona emmalalteix entre els quatre i els catorze dies després de ser infectada pel virus, tot i que el període d'incubació pot allargar-se fins a vint dies.

No obstant això, no tots els infectats pel Parvovirus B19 emmalalteixen. Un 20% dels adults i nens que són infectats, recull el Canal Salut, no mostren símptomes.
 

Quin és el tractament?

La cinquena malaltia és una malaltia lleu que desapareix per ella mateixa i normalment no requereix tractament.

El metge o la metgessa pot prescriure alguns medicaments, com paracetamol, ibuprofèn o antihistamínics, per alleujar les molèsties en casos de presentar-se símptomes com febre, picor o malestar a les articulacions.
 

Hi ha vacuna?

No. No hi ha vacuna o medicament contra el Parvovirus B19. Per prevenir i reduir les possibilitats d'infecció, es recomana rentar-se les mans amb freqüència, tapar-se el nas i la boca amb el colze si s'esternuda o evitar tocar-se ulls, nas i boca. 

Les persones que han passat l'eritema infecciós es tornen immunes al Parvovirus B19. És a dir, ja no es poden tornar a contagiar.
 

Pot ser perillosa?

Encara que és una malaltia lleu que desapareix per ella mateixa, aquesta infecció pot ocasionar anèmia aguda i greu a les persones que tenen anèmia hemolítica o problemes en el sistema immunològic. 

En tots els casos, cal contactar amb metges i professionals de la salut.
 

La cinquena malaltia en embarassades

Normalment, no es presenten complicacions serioses si una dona embarassada entra en contacte amb una persona malalta. 

Al voltant del 50% de les dones són immunes a aquest virus i els seus fetus estan protegits. Si una dona és susceptible i s'infecta, normalment només experimenta una afectació discreta i el seu futur fill no presenta cap problema atribuïble al virus, ja que estan protegits pels anticossos de la mare fins als 3 o 5 mesos.

No obstant això, algunes vegades la infecció pot causar una anèmia greu en el fetus. Això passa en menys del 5% de totes les embarassades infectades pel virus i es presenta més freqüentment durant la primera meitat de l'embaràs. No hi ha evidències que l'agent causal ocasioni defectes congènits ni retard mental al nadó.

En el cas d'estar embarassada i haver estat en contacte amb un malalt d'aquest tipus, s'ha de consultar el ginecòleg o la ginecòloga.