La maleta de Nogueras i les set vides de Sánchez, la contracrònica de la investidura

Avui el dia començava amb una incertesa. Més mediàtica que no pas real. "Espera alguna sorpresa en la votació?", preguntaven els periodistes a tots els líders que arribaven al Congrés. "No", ha dit rotundament la socialista Carmen Calvo. "L'única sorpresa és qui governarà Espanya per quatre vots", ha respost la portaveu popular, Cuca Gamarra. "Avui és un dia molt feliç", ha apuntat la líder de Sumar, Yolanda Díaz. 

Però les càmeres buscaven una persona: Miriam Nogueras. No ha calgut que respongués la pregunta que tots volien fer-li: Junts manté el seu suport a la investidura de Pedro Sánchez? Les maletes que arrossegaven els han delatat. Hem sabut que tornen avui a Catalunya. Per tant, no caldrà quedar-se a Madrid fins dissabte per assistir a una hipotètica segona votació amb la qual s'havia especulat molt després que Junts manifestés el seu malestar pel discurs de Sánchez.

Resolt això, avui el bar de Congrés, o el mític Casa Manolo que serveix croquetes als diputats des de fa prop d'un segle, estaven a rebentar. El que realment interessava avui era la votació. "A veure si no passa res estrany", comentava un periodista des de la tribuna.

I no hi ha hagut sorpresa: el candidat socialista ha estat investit president del govern espanyol per majoria absoluta i en primera votació, amb 179 vots a favor. També el del diputat de Junts Eduard Pujol i el del socialista Herminio Rufino Sancho, que aquest cop han dit el sí quan s'esperava que ho fessin. 

Ha estat després d'un dels debats més agres dels que recorden els cronistes veterans. "El que va passar ahir va ser salvatge", deia un. "Aquesta mala relació personal abans no es percebia", afirmava un altre que ja va explicar la investidura de Felipe González. També recorda que abans es podia fumar. "Això era també un aglutinant", diu rient.

Una agror que ni tan sols han suavitzat els caramels que es troben els diputats i diputades a l'accés a l'hemicicle. Hi són des de fa quaranta anys i sempre els mateixos, els d'un comerç històric a la Puerta del Sol de Madrid: La Pajarita. "Suárez ja en prenia", ha assegurat un uixer preguntat mentre els revisava.

Qui ja no en podrà agafar és Irene Montero, que ha aparegut a la seva última sessió al Congrés amb un mocador palestí, una bossa amb el lema "Només sí és sí", els pantalons amb el lila de Podem i una samarreta que deia "El teu silenci no et protegirà", la mateixa que va portar quan es va fer públic que no seria a les llistes de Sumar.

Amb tot, el PP i Vox seguiran a l'oposició i Sánchez ha estat elegit president per tercer cop. Té unes quantes canes més que la primera vegada, quan va guanyar la moció de censura a Rajoy, i, si és cert que els cabells blancs surten amb els neguits, potser la legislatura que li espera l'acaba amb uns quants més. 

No sabem quant durarà, però sí que tindrà el focus en l'amnistia i els partits independentistes, que han evidenciat la desconfiança amb el PSOE. Ara bé, citant Maquiavel, com ha dit que feia la portaveu de Bildu, Merche Aizpurua: "No hi ha gaire diferència entre obstacle i oportunitat." No buscarem a Google si la cita és textual.

Recupera aquí la contracrònica de la primera jornada del debat d'investidura: