La falta de traductors a la justícia posa en perill el dret a defensa

Advocats i traductors alerten que la falta d'intèrprets posa en perill un dret fonamental com és el dret a la defensa. Des del Col·legi d'Advocats de Barcelona reclamen a l'administració que hi hagi intèrprets d'ofici, perquè sovint s'ha de recórrer a persones sense formació i moltes parts del judici queden sense traduir.

El dret a la traducció en els processos judicials és un dret reconegut a mitges a Catalunya. La llei reconeix a tots els ciutadans el dret a la defensa, encara que no parlin el català o el castellà. Per això existeix el servei d'intèrpret en els judicis, un servei, però, que, segons ha pogut comprovar TV3, no sempre està garantit i sovint és deficient.

A més a més, és limitat. Els traductors no cobreixen la preparació dels processos judicials. El Col·legi d'Advocats demana més recursos.

Els traductors i intèrprets alerten del poc que es paga. La Generalitat ho admet però diu que no hi ha més recursos.

Traducció i dret de defensa

TV3 ha tingut accés a unes imatges en què es veu com, davant la falta d'intèrpret, el jutge decideix convertir el marit de la víctima en el traductor. Això provoca que després no pugui fer de testimoni.

Segons un estudi de la Universitat Autònoma de Barcelona, les traduccions judicials a Catalunya no són de bona qualitat i la meitat del que es diu als judicis queda sense traduir.

Reclamen intèrprets d'ofici

El Col·legi d'Advocats reclama més recursos per garantir el dret a la defensa. Els advocats d'ofici són un dret per a les persones que no poden pagar-ne un de privat. És el dret a l'assistència jurídica gratuïta.

El problema ve quan advocat i client no s'entenen, perquè en la preparació del judici no hi ha cap figura similar a l'intèrpret d'ofici.

En Jogginger, de Bangladesh, no parla català ni castellà. El van acusar d'un delicte de trànsit i li van assignar un advocat d'ofici gratuït. Com que no l'entenia, va haver de canviar-lo per un lletrat privat, de pagament, que col·labora amb un traductor.

La Generalitat reconeix que l'hauria d'oferir per garantir el dret a la defensa, però diu que no té prou diners per fer-ho.

I què hi diuen els intèrprets?

La baixa qualitat del servei que presten els intèrprets en els judicis té a veure, segons el sector, amb les males condicions econòmiques dels professionals, cobren uns 12 euros l'hora.

La seva feina és, en general, precària i en molts casos no han de passar cap tipus d'examen per fer-la. La Generalitat admet que deixa en mans d'una empresa la seva contractació i la fiscalització del servei.

José Luis Díez, des de l'Associació Professional de Traductors i Intèrprets de Catalunya, ho qualifica de molt greu:

"Estem parlant d'un dret fonamental i això és molt greu, que amb un dret fonamental sigui una empresa la que controla qui interpreta."

El baix sou i el fet que es tracti d'una feina a temps parcial que implica desplaçar- se fa que els intèrprets amb bona formació no s'hi vulguin dedicar.

Montse Martín, intèrpret jurada de francès, explica que sovint es contracten no professionals:

"Pots acabar contractant al cambrer de la cantonada que parla wòlof. Sense menysprear els cambrers, però potser no té la formació ni els estudis ni els coneixements per poder seguir correctament un judici."

Molts dels intèrprets que sí que accepten la feina sovint no tenen un bon nivell de les diferents llengües ni tampoc dels conceptes judicials.

Falta de control

El Departament de Justícia no en porta cap control ni tampoc els fa cap prova ni formació. Des de la Conselleria admeten, a més, que aquests professionals haurien de cobrar més. Argumenten, però, que hi ha limitacions. Joan Abad, secretari de Relacions amb l'Administració de Justícia, admet el problema.

"El Departament de Justícia ha de sumar esforços en la dignificació del treball perquè això és una política de govern i és un objectiu de país. Però nosaltres si durant un mes hi ha un forat de contractes perquè l'adjudicació ha quedat deserta perquè no hi ha cap empresa que s'hagi presentat amb les condicions que nosaltres hem disposat en aquest servei, tenim un problema gravíssim."

L'empresa Seprotec assegura que una part de la plantilla és fixa, tot i que hi ha molts intèrprets eventuals que contracta d'urgència. La formació es limita a un manual i al mateix autoaprenentatge.

Ester Piera, des del Departament d'Interpretació de Seprotec a Catalunya, diu que amb l'experiència dels intèrprets la feina cada cop és més òptima:

"Tenim una sèrie de manuals que se'ls fan arribar als intèrprets que es van incorporant perquè puguin anar augmentant el seu coneixement. A partir d'aquí, cada intèrpret, amb l'experiència, va trobant la terminologia i creant-se el seu glossari particular i això fa que l'experiència cada vegada sigui més òptima."

L'any passat, a tots els jutjats de Catalunya hi van treballar 370 intèrprets. Els milers de serveis que es van fer van costar a la Generalitat més de 3 milions d'euros.