La manca d'inversions, l'altra responsable de l'emergència per sequera segons els experts

Catalunya pateix la pitjor sequera de la història, i amb els embassaments sota mínims l'aigua dessalada i l'aigua regenerada permeten que ragi aigua de les aixetes. Actualment, aquesta aigua ja suposa el 50% del consum total a l'àrea metropolitana de Barcelona.

Ara bé, aquesta xifra podria haver estat molt més elevada --i, per tant, la situació d'emergència per sequera no seria tan greu-- si s'haguessin fet moltes altres inversions projectades fa quinze anys, que van quedar guardades en un calaix.

Això és el que denuncien diversos experts, com Narcís Prat, un dels científics que, després de la sequera del 2008, van elaborar un informe sobre aigua i crisi climàtica a Catalunya.

Però les recomanacions i propostes que van fer, preveient que tornaria a haver-hi una sequera greu i més llarga com l'actual, van quedar a l'aire, explica Prats:

"A més d'aquest informe, el Pla de sequera del 2009 ja contemplava dessalinitzadores a la Tordera i al Foix i aquestes reutilitzacions d'aigua que es volen fer ara."

Manca d'inversions durant anys

Aquest científic explica que "el 2009 hi va haver un canvi de govern i es va decidir que l'ACA devia molts diners". Per això, explica, "van fer-li tornar els diners del cànon de l'aigua, i entre el 2009 i el 2017 no es va fer res".

En una entrevista a "Els matins" de TV3, Samuel Reyes, director de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA), ha reconegut aquesta manca d'inversions durant prop de dues dècades:

"En Narcís Prat té raó i és important que algú com ell ho expliqui. L'ACA va patir una situació econòmica molt delicada i fins al 2019 no es va retornar el deute".

I és que la crisi financera del 2008 i la política d'austeritat del govern d'aleshores van fer que es deixés d'invertir en infraestructures que ara es fa evident que eren molt necessàries.

"El que ha fallat és no haver aplicat la planificació que vam elaborar en el seu moment, quan tocava" explica Montse Termes, professora de la Facultat d'Economia i Empresa de la Universitat de Barcelona.

I afegeix: "Que potser en aquests darrers anys s'hauria pogut reprendre aquesta planificació? Potser sí. Però les solucions hi eren".

Solucions que van tard

Una de les grans assignatures pendents des del 2008 per la falta d'inversió és la creació d'una planta regeneradora d'aigua al riu Besòs. Segons els experts, garantiria el 95% de l'aigua que es consumeix a l'àrea metropolitana.

De fet, per a Reyes aquesta ha de ser l'aposta clau, ja que permetrà que l'entorn de Barcelona sigui autosuficient i, per tant, enterrarà definitivament alternatives com el polèmic transvasament de l'Ebre.

Aquesta infraestructura va amb retard i les dessaladores de la Tordera II i el Foix no estaran operatives fins al 2028 i el 2029, respectivament.

Per tant, en l'escenari actual d'emergència cal pensar en solucions urgents, com fer arribar aigua en vaixells: "Ara ens veiem abocats a mesures d'urgència, mesures de desesperació i frustració, com són els vaixells, la interconnexió de xarxes i tot això", apunta Prat.

El govern repeteix per activa i per passiva que l'arribada de vaixells carregats d'aigua és una possibilitat que es vol evitar de totes totes i, de fet, l'ACA ajorna aquest moment a després de l'estiu en cas que no plogui.

Fins ara, el conseller David Mascort havia marcat el mes de juny com a data més probable per a aquesta opció. El que se sap és que el Port de Barcelona podria rebre uns 40.000 metres cúbics diaris procedents de la dessaladora de Sagunt i també de Tarragona, com planteja el govern:

"Ho hem de tenir tot a punt per si calen aquests vaixells, però és millor invertir cinc milions d'euros en una planta de regeneració a Sant Feliu de Llobregat que no pas en vaixells", diu Reyes.

Tarifes d'aigua més cares?

Es calcula que l'aigua en vaixell serà tres vegades més cara que la que s'obté a través dels embassaments. L'aigua dessalada també és molt més cara, per l'elevat consum energètic a l'hora de produir-la.

Això obre un debat: es poden mantenir les tarifes d'aigua actuals? Experts economistes creuen que no i que caldrà entomar decisions valentes, com ara apujar les tarifes de l'aigua.

"Hem de pagar una mica més per mantenir aquest nivell excel·lent i poder finançar totes aquestes infraestructures que ens calen, perquè tenim clar que els diners d'això són per fer inversions en el sector" assegura Termes.

També demanen que s'inclogui una partida per a la gestió de l'aigua als pressupostos de la Generalitat, uns diners que també servirien per millorar l'eficiència a les xarxes i evitar fugues, una feina que han de fer els municipis, principalment.