La mare d'una menor víctima d'agressió sexual: "Fins al cap de 6 mesos no ho va poder explicar"

Les famílies de víctimes i els experts alerten que entre les causes del creixement de casos de violència sexual en què els agressors són menors hi ha la facilitat d'accés a la pornografia i de forma prematura i una falta d'educació afectivosexual a casa, a l'escola i a la societat. I és que un de cada tres agressors sexuals de nens i adolescents és, també, menor d'edat.

La mare d'una de les víctimes, també menor, considera que el fet va més enllà d'una persona que n'agredeix una altra, i que és un problema social que cal abordar.

"S'ha de dotar d'eines els instituts, hospitals... S'han de donar estratègies per anar canviant aquesta tendència d'una certa acceptació de la depredació sexual."

Aquesta mare ha explicat a TV3 com la seva filla va haver d'afrontar una agressió sexual per part d'un menor com ella, però també la família que va acudir a l'Equip EMMA de Vall d'Hebron, especialista en violències contra infants i adolescents.

Quan va picar a la porta del Vall d'Hebron, estava sobrepassada. La seva filla havia tardat mig any a poder explicar als pares que havia estat víctima d'una agressió sexual.

"Va passar sis mesos sola i això va ser molt, molt dur. De fet, van començar les conductes per part seva d'autolesió. Ho vinculàvem al fet que començava l'adolescència, aquests canvis sobtats, una certa agressivitat en el to... No sabia gestionar bé les emocions, alteracions del son..."

Per a la família, va ser "un xoc molt gran, traumàtic, però també la possibilitat de canviar les coses, si no, estaríem pitjor". La seva filla, que primer es negava a reviure de nou l'agressió, no volia a anar al psicòleg, però "buscar ajuda va ser la clau" de la recuperació. No va ser fàcil, diu, perquè a Barcelona hi ha molts recursos, però "els protocols són complexos".

"Va començar un procés molt dur, molt dolorós, molt potent, molt profund. I va ser la clau de volta que ara ho estiguem veient com una cosa bastant superada."

L'equip multidisciplinari d'EMMA, format per una pediatra, una psicòloga i una treballadora social, van donar les eines necessàries a la menor a mesura que les anava necessitant, per deixar d'autolesionar-se, per fer pujar l'autoestima. Va canviar d'institut per allunyar-se físicament dels llocs relacionats amb l'agressió, un fet que la va ajudar a "treure pes", diu la mare.

"Tenia una tona que arrossegava cada dia i alhora feia veure que no, i això també li pesava. Va fer un procés de dir: estic malament, ja no he de fer teatre."

I també, molt important destaca la mare, la família va trobar el suport i la guia necessària per afrontar la situació, així com a altres menors d'edat del seu entorn.

No ha estat fàcil, però la seva filla està bé, "ha treballat molt i se sent enfortida, l'agressió ja no ocupa el 80% del seu pensament, ara pensa en el futur, és més ella mateixa", diu la mare.

Però admet que queda la responsabilitat de fer el possible perquè aquella persona no ho torni a fer. "Com a menor és inimputable i va quedar com un problema administratiu".