La mare i el nadó en una gestació subrogada són "simples mercaderies", segons el Suprem

Una sentència del Tribunal Suprem (TS) resol que una dona amb un nadó per gestació subrogada sense aportar material genètic propi ha de recórrer a la via de l'adopció del nounat perquè es reconegui a Espanya la relació de filiació, és a dir, per ser considerada la mare del nadó.

D'aquesta manera, s'oposa al fet que es pugui filiar directament el menor a través d'un contracte, ja que recorda que la gestació subrogada és il·legal a Espanya i, segons el tribunal, vulnera tant els drets dels menors com els de les mares gestants. De fet, diu que vulnera els drets humans, la legislació europea i l'estatal.

La resolució afegeix que amb l'adopció es defensa l'interès superior del menor, com exigeix el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH), es protegeixen els drets fonamentals tant del nadó com de la mare gestant, i dels infants en general.

Aquests drets, argumenta el tribunal, "resultarien greument lesionats" si es deixa que les agències d'intermediació en la gestació per substitució puguin assegurar als clients que, com a resultat d'un contracte, se'ls reconeix de forma gairebé automàtica la filiació a Espanya.

La decisió respon al recurs de cassació interposat pel Ministeri fiscal contra una sentència que atorgava la filiació a una dona tot i no ser mare biològica d'un nen nascut d'una gestació subrogada duta a terme a Mèxic mitjançant un contracte fet per una agència mediadora.

"Simple mercaderia"

El magistrat Rafael Sarazá, ponent de la sentència, critica aquestes agències perquè considera que els menors nounats són tractats "com a simples mercaderies" i sense que es doni una mínima comprovació de la idoneïtat dels pares i mares que encarreguen la gestació per ser reconeguts com a titulars de la pàtria potestat sobre el nen.

I en aquest cas específic, incideix que el contracte comporta un dany a l'interès superior del menor i una explotació de la dona que són inacceptables perquè tots dos són tractats com a mers objectes, no com a persones dotades de la dignitat pròpia de la seva condició d'éssers humans i dels drets fonamentals inherents a aquesta dignitat.

Contra la dignitat de la mare gestant

Segons el contracte que va firmar la gestant, estava obligada des del principi a lliurar el nen i la renúncia abans del part, fins i tot abans de la concepció, a qualsevol dret derivat de la seva maternitat.

Així mateix, es veia obligada a sotmetre's a tractaments mèdics que podien posar en risc la seva salut i que comportaven riscos addicionals a les gestacions resultants d'una relació sexual; renunciava al seu dret a la intimitat i la confidencialitat mèdica; i es regulaven per contracte qüestions com ara la interrupció de l'embaràs o la reducció embrionària.

També s'especificava com havia de ser el part, per cesària, què podia menjar i beure la gestant, quins hàbits de vida havia de portar, no podia mantenir relacions sexuals, se li restringia la llibertat de moviment i de residència, i estava obligada a sotmetre's a proves a l'atzar sense avís previ de detecció de drogues, alcohol o tabac segons la petició de la futura mare.

També atribuïa a la mare comitent la decisió sobre si la mare gestant havia de seguir o no amb vida en cas que tingués alguna malaltia o lesió potencialment mortal. "En definitiva, s'imposen a la gestant unes limitacions de la seva autonomia personal i de la integritat física i moral incompatibles amb la dignitat humana", recorda el Suprem.

Es "cosifica" el nen

D'altra banda, l'alt tribunal considera que al nen se'l priva del dret a conèixer els seus orígens i és tractat com un objecte de canvi, es "cosifica".

L'atemptat a la dignitat humana que suposen els contractes de gestació subrogada es denuncia expressament en una resolució del Parlament Europeu del desembre del 2015.

A l'escrit, el magistrat lamenta que, malgrat els convenis internacionals i les disposicions legals que declaren la nul·litat de ple dret d'aquesta pràctica i prescriuen la publicitat atemptatòria a la dignitat de la persona, la realitat és que les agències d'intermediació actuen i es publiciten lliurement a Espanya, i que el nen nascut a l'estranger, fruit d'una gestació subrogada comercial, entra a Espanya i acaba integrat de manera estable en un nucli familiar de facto.

El Tribunal Suprem ja va sentenciar el 2013 que els contractes de gestació per subrogació vulneren els drets fonamentals, tant de la dona gestant com del nen gestat, i són, per tant, manifestament contraris a l'ordenament jurídic. Aquests contractes són nuls de ple dret d'acord amb la Llei de Tècniques de Reproducció Assistida i vulneren greument els drets fonamentals reconeguts a la Constitució i a la Convenció sobre els Drets de l'Infant, diu el tribunal.