La masturbació en els primats podria tenir un propòsit evolutiu, segons un estudi

La masturbació forma part d'un repertori de comportaments sexuals saludables i podria haver prosperat en algunes espècies com a element de selecció evolutiva. Són algunes de les conclusions a què han arribat un grup de cinc científics de la University College de Londres.

Segons l'estudi, un dels més complets que s'han fet mai sobre aquesta activitat, els orígens de la masturbació en els primats es remunten a l'encestre comú de tots els micos i simis, fa uns 40 milions d'anys.

La investigadora que ha dirigit el treball, Matilda Brindle, afirma que han aprofundit en la història d'aquest comportament entre els primats amb l'esperança d'entendre els orígens del que a primera vista sembla un enigma o paradoxa evolutiva.

"És un comportament comú i natural a tot el regne animal. Forma part del nostre repertori saludable de comportaments sexuals i ja era present fa uns 40 milions d'anys. No és que algunes espècies es despertessin un dia i comencessin a fer-ho. És un tret antic i evolucionat".

Selecció postcopulatòria i evitar patògens

I és que des d'una perspectiva evolutiva, aquesta conducta autosexual sembla costosa, distractora, malbaratadora, fins i tot arriscada. Per què un animal perdria temps, energia i recursos reproductius en el plaer propi en comptes de copular amb una parella?

Però després de recopilar i analitzar nombrosos estudis previs sobre aquest acte en un centenar d'espècies de primats dels dos sexes, els científics han conclòs que la masturbació "no és simplement un comportament patològic o un subproducte d'alta excitació sexual".

"Amb aquest estudi proporcionem la primera evidència que tant la pressió de selecció postcopulatòria, com el fet d'evitar patògens, poden influir en aquest comportament sexual comú, però poc comprès, a escala macroevolutiva".

Els resultats de la investigació, publicats en un article a la revista Proceedings of the Royal Society B, apunten a diverses hipòtesis: la primera és l'anomenada "selecció postcopulatòria" on es proposa que la masturbació contribuiria a l'èxit en la fecundació. Això s'aconseguiria de diverses maneres.

En primer lloc, la masturbació sense ejaculació, pel fet que augmenta l'excitació abans de l'acte sexual, pot ser una tàctica especialment útil per als mascles de baix rang susceptibles de ser interromputs durant la còpula, en ajudar-los a ejacular més ràpidament.

A més, la masturbació amb ejaculació permet als mascles desfer-se del semen de qualitat inferior o més vell, i deixar esperma més fresc i de més bona qualitat disponible per a l'aparellament i amb més probabilitats de superar el d'altres mascles.

En aquest aspecte, els investigadors han corroborat aquesta hipòtesi demostrant que la masturbació masculina ha coevolucionat amb sistemes d'aparellament múltiple on la competència entre mascles és elevada.

Però aquesta no és l'única hipòtesi plantejada per entendre l'origen de la masturbació. Els investigadors han trobat que masturbar-se després del sexe ajudaria els mascles a netejar el tracte genital, i evitar així patògens i reduir el risc d'infeccions de transmissió sexual (ITS).

Masturbació femenina, l'assignatura pendent

Els investigadors han constatat, també, que pel que fa a l'evolució de la masturbació femenina els falten dades.

Alguna de les hipòtesis amb què han treballat suggereix que la masturbació abans del sexe donaria a les femelles una certa influència sobre quin mascle les deixa embarassades: fent que la vagina sigui menys àcida, es fa més "hospitalària" amb l'esperma de la parella escollida, explica Brindle.