La meitat de la població valenciana no sap parlar català

Segons l'última enquesta de la Generalitat Valenciana, la meitat de la població no sap parlar valencià. De les 34 comarques que formen el País Valencià, 12 són considerades castellanoparlants.

En aquestes, no arriba al 15% les persones que declaren saber parlar valencià, mentre que a les comarques considerades valencianoparlants la xifra puja al 56%.

Amb tot això, la Generalitat Valenciana aposta per una mena d'immersió lingüística que introdueix un mínim del 25% de les assignatures en valencià en escoles i instituts.

L'objectiu és que els estudiants, siguin de la zona que siguin, tinguin les mateixes competències lingüístiques i les mateixes oportunitats.

Fins al segle XVIII, al Baix Segura es parlava català, com demostren les actes de l'Ajuntament d'Oriola escrites en aquesta llengua.

La repoblació castellana de la zona ho va canviar. Ara, el valencià es parla poc i no es vol parlar. Només hi ha un poble on encara es parla, a Guardamar del Segura.

Ho explica Brauli Montoya, professor Filologia Catalana de la Universitat d'Alacant:

"Com més al sud no sols minva l'ús sinó que minva el coneixement, i minva l'actitud favorable a la llengua. La poca estima ve per les prohibicions a finals del segle XVIII, prohibició de l'ensenyament a l'escola."

Als 80, la Llei d'Ús introdueix el valencià com a assignatura i permet que zones com el Baix Segura en demanin l'exempció.

Al 2018 la Llei del Plurilingüisme fixa un mínim del 25% de les assignatures en valencià i en castellà i entre el 15 i el 25 en anglès. A primària el model ja funciona.

Al setembre la nova llei arriba secundària, on en els últims 4 anys la petició d'exempció ha baixat un 11%.

Al 2015, el 34% de l'alumnat va demanar l'exempció de valencià. Al 2019 aquesta xifra s'havia reduït i se situava en un 23%.

José Antonio Jiménez és director IES Antonio Sequeros d'Almoradí:

"Hi ha un 10% que demana l'exempció. Però arriba segon de Batxillerat i de cent alumnes, cent alumnes han demanat l'exempció. Perquè és una assignatura que a Selectivitat ja no s'examinen d'ella."

Hi ha famílies que la veuen amb recel: consideren que discrimina, i que ni alumnes ni professors estan preparats.

Però la conselleria ho nega. Ho explica Margarida Castellano, directora general d'Innovació Educativa i Ordenació:

"Aquesta llei el que fa és partir d'uns mínims i adaptar-los a les necessitats de cadascun dels seus centres. Per què hi ha tanta polèmica? Doncs perquè una vegada més al País Valencià s'està instrumentalitzant la llengua."

Aquest dissabte una manifestació a Oriola contra la Llei del Plurilingüisme ha reunit unes 15.000 persones. Diverses entitats de les famílies d'alumnes, d'escoles públiques i privades, han demanat al conseller d'Educació que la derogui.

A la marxa s'han sumat el PP, Ciutadans i Vox. La líder dels populars valencians, Isabel Bonig, ha posat a disposició de les famílies els serveis jurídics del partit perquè la recorrin.