La meitat de les víctimes ateses per violència sexual a Catalunya té menys de 20 anys

Controlar les publicacions de la parella a les xarxes socials, els seguidors que té o el lloc on és per GPS són formes de violència masclista que s'estan normalitzant entre les parelles adolescents.

Aquesta normalització fa que bona part d'aquesta violència passi desapercebuda; com, per exemple, que la majoria de víctimes de violència sexual a Catalunya són noies molt joves.

Ho denuncia l'ONG Save The Children en un informe titulat "No és amor", que afirma que aquesta invisibilització fa que sigui una franja d'edat força desatesa pels sistemes de protecció contra aquest tipus de violència.

Presentem l'informe "No és amor", una anàlisi sobre la violència de gènere entre adolescents a Catalunya i Espanya. En ell, constatem la urgència d'integrar la perspectiva de gènere i l'enfocament d'infància per combatre aquesta xacra social. https://t.co/vMvydhRBrZ #NoÉsAmor pic.twitter.com/KhwKycUlzw

— Save the Children Catalunya (@SaveChildrenCat) October 19, 2021

Víctimes de violència sexual

L'informe destaca aquesta dada particularment alarmant: gairebé el 40% de les víctimes ateses els últims anys per violència sexual –és a dir, actes sexuals no consentits– són menors d'edat i la meitat tenen menys de 20 anys:

Aquesta dada contrasta amb una altra: de les 10.606 trucades rebudes durant el 2020 al telèfon d'atenció contra la violència masclista, només 119, l'1,14%, van ser de menors de 18 anys.

L'informe de Save The Children recorda que a Catalunya en els últims 10 anys s'ha ordenat protecció i mesures cautelars per a 620 noies menors que van denunciar les seves parelles.

També que una de cada quatre noies adolescents de 16 i 17 anys pateixen violència psicològica; una dada aportada per l'enquesta de violència masclista del Ministeri d'Igualtat el 2019.

L'amor romàntic i la violència masclista

L'informe, fet públic aquest dimarts, analitza les dades, els informes i les polítiques a Catalunya i a Espanya, i assegura que hi ha tot un seguit de circumstàncies que fan que molts casos quedin desatesos.

Un dels motius és que moltes víctimes no es veuen com a tals, perquè assumeixen com a normals conductes identificades amb l'amor romàntic; per exemple, la gelosia com a expressió d'amor.

Hi ajuda molt que una part significativa dels joves creguin que la violència masclista no existeix, i que facin seva la idea que és una construcció ideològica i política, com ha mostrat una enquesta recent.

L'informe destaca una altra dada: pel que fa a les trucades al telèfon d'atenció contra la violència masclista per alertar de casos en noies menors de 18 anys, la majoria no les van fer les mateixes noies.

En gairebé un 60% dels casos va ser un familiar o una persona propera qui va alertar, i només en un de cada tres casos va ser la mateixa víctima la que hi va trucar.

Reclamen atenció integral

Emilie Rivas, responsable d'infància d'aquesta ONG a Catalunya, afirma que molts d'aquests casos es perden en el marge que hi ha entre l'atenció als menors i l'atenció a les víctimes de violència masclista:

"Quan les adolescents pateixen violència de gènere, troben barreres per accedir a serveis d'atenció integral que conjumini tant la perspectiva d'infància com la de gènere."

Per exemple, es queixen que l'enquesta del Ministeri d'Igualtat només comptabilitzi els casos a partir dels 16 anys, i reclamen que se n'hi incloguin a partir dels 13 anys.

També que hi ha una falta de confidencialitat en el tractament dels casos, depenent de si la víctima té més o menys de 16 anys, i que si no es formalitza cap denuncia no es pot accedir a determinats recursos i serveis.

Trencar la invisibilització

Rivas reclama un esforç de les administracions per adaptar els serveis per combatre la violència masclista a aquesta franja d'edat:

"De no ser així, seguirem abordant aquesta problemàtica de forma parcial i invisibilitzant les adolescents que pateixen violència de gènere."

En l'informe, Save The Children reclama que s'estableixin mecanismes de denúncia segurs i confidencials i, en general, adaptar el sistema judicial a les necessitats de l'adolescència.

També que s'impulsin i es reforcin els programes de reeducació dels adolescents que han agredit les seves parelles.