La meitat dels doctorands, sense beca: "Ens han ofert vals regal per vigilar exàmens"

Només la meitat dels 18.166 estudiants matriculats en programes de doctorat tenen una beca per finançar els estudis.

Els ajuts, a més, s'atorguen de manera molt desigual per branques de coneixement. Proporcionalment, els doctorands que reben més beques són els estudiants de ciències (un 76%) i els d'enginyeries (un 66%).

En canvi, menys de la meitat dels que fan recerca en humanitats tenen finançament (un 43% del total). Els que reben menys ajuts són els que es dediquen a les ciències socials. Només el 38% cobra un sou mentre fa la tesi.

Són dades que es recullen en l'últim estudi d'Inserció laboral de doctorats de l'Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya (AQU).

Estudiants predoctorals remunerats amb vals regal

Tothom qui comença un doctorat no sap si el farà amb finançament o sense, perquè els ajuts es concedeixen mesos després de matricular-se. És el cas de Federico Acarregui, que està fent un doctorat en Ciències Polítiques a la Universitat Pompeu Fabra. Analitza, en concret, l'efecte de la personalització electoral a l'estructura dels partits polítics.

"Em vaig matricular a l'octubre i al febrer em van dir que no em concedien la beca Joan Oró de la Generalitat. Al gener vaig consultar la beca FPU del Ministeri, però van incrementar la nota de tall mínima, i ni tan sols m'hi vaig poder presentar", explica.

Els estudiants que obtenen finançament públic signen un contracte amb la universitat, que inclou donar suport a la docència. Els estudiants sense beca també poden col·laborar en tasques docents, com ara fer classes o vigilar exàmens, però com que no tenen un contracte, la universitat no els ho pot remunerar i, en alguns casos, se'ls ha pagat en espècies:

"Ens paguen amb vals regals d'establiments i després nosaltres hem de fer alguna peripècia per convertir-los en diners fàctics."

Bernat Puertas, que també fa un doctorat en Ciències Polítiques a la UPF, no ha acceptat mai aquest tipus de compensació. "Entenc que és l'únic mecanisme que tenen, però sempre he preferit no fer-lo servir perquè ho trobo una falta de respecte", assegura.

Aquest setembre encara l'últim curs de doctorat sense haver obtingut cap mena de finançament públic. En el seu cas, estudia com els règims dictatorials es beneficien de certs factors, com l'ajuda econòmica externa o els conflictes armats, per mantenir-se al poder.

Crítiques als criteris de selecció de les beques

"Hi ha una incoherència entre els requisits de les universitats per fer un doctorat i els de l'administració per obtenir una beca", considera en Federico.

Per accedir a un doctorat, cal haver estudiat un grau i un màster. A l'hora de matricular-s'hi, els aspirants han de presentar una memòria tècnica per explicar quin tipus de recerca volen fer i amb quin objectiu, i superar un procés de selecció.

Per això, molts no entenen per què un dels criteris de més pes per obtenir un ajut és l'expedient acadèmic del grau. "Tinc una nota per sobre de la mitjana de la meva promoció i ni així n'hi ha prou per aconseguir una beca doctoral", manifesta en Federico.

Un altre dels aspectes que més es valoren són els mèrits del director o directora de tesi. Es té en compte, per exemple, quantes beques doctorals ha avaluat anteriorment, si té un projecte de recerca finançat i si forma part d'un grup de recerca que estigui reconegut per l'AGAUR (Agència de Gestió d'Ajuts Universitaris i de Recerca) i tingui finançament.

No és el cas, per exemple, del director de tesi del Bernat, que exposa que criteris com aquests perjudiquen els investigadors que s'han doctorat recentment o els investigadors que no han dirigit tesis. Per això, considera, "s'acaba finançant tot el que ja està finançat".

El sou d'un doctorand, per sota del salari mitjà

Les beques per finançar un doctorat provenen, bàsicament, del Ministeri d'Universitats i del Departament de Recerca i Universitats de la Generalitat.

Els ajuts són en concepte de salari i es mouen entre els 22.585 euros i els 23.965 euros anuals de mitjana per als quatre anys que sol durar la investigació. Es tracta d'un sou inferior al salari mitjà de Catalunya, que se situa als 28.774 euros anuals.

També hi ha partides addicionals per a la formació (uns 3.000 euros), estades de tres mesos com a màxim en altres universitats o centres de recerca (150 euros a Espanya, 600 a Europa i fins a 1.200 euros a la resta del món), i una indemnització quan finalitza el contracte, entre 1.947 i 2.970 euros.

Les universitats també disposen de beques pròpies per contractar investigadors, predoctorals, però continuen sent insuficients.

Fer un doctorat sense finançament, com expliquen en Federico i en Bernat, significa renunciar a dedicar-se plenament a la recerca, i haver d'invertir part del temps en altres feines per mantenir-se.

En Federico treballa per al Departament de Gestió Tècnica i Administrativa de la facultat de Ciències Polítiques de la UPF, on fa el doctorat. En Bernat, per la seva banda, ha compaginat fins a cinc feines i ara treballa d'assistent de recerca a mitja jornada.

Malgrat que no tenen contracte, la universitat els permet utilitzar despatxos que havien quedat buits –com sí que poden fer tots els doctorands amb finançament– per tenir un espai més tranquil per fer recerca.

Incertesa pel seu futur com a investigadors

"Arriba un punt en què no entens per què has d'estar constantment demostrant els teus mèrits i competint amb altres companys quan ja hi ha hagut una sèrie de persones que t'han avaluat", lamenta en Federico.

Ho diu després d'haver renunciat a una beca per fer un doctorat a Alemanya. "És frustrant perquè sents que no hi ha un suport institucional perquè et quedis a Catalunya", es queixa. La seva intenció, explica, és continuar amb la seva feina fins que surti una altra convocatòria de beques i continuar buscant altres fonts de finançament per fer recerca.  

En Bernat, en canvi, diu que "ha desistit" de demanar més beques i té clar que el seu futur és a l'estranger: "Si vull continuar dins el món universitari, aquí no hi tinc res a fer. Tinc claríssim que aniré a un altre país on es valori la recerca, on els sous siguin millors i on pugui viure d'això".