La mesa de Roger Torrent, a un pas de judici per desobediència
El TSJC processa, a més de l'expresident de la cambra, Josep Costa, Eusebi Campdepadrós i Adriana Delgado
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya processa l'expresident del Parlament Roger Torrent i els altres membres independentistes de la seva mesa.
Ho fa per suposada desobediència, per haver permès el novembre del 2019 dos debats, a favor de l'autodeterminació i en contra de la monarquia, que suposadament estaven vetats pel Tribunal Constitucional.
Ara, la Fiscalia i Vox tenen deu dies per presentar els escrits d'acusació i demanar l'obertura de judici oral o l'arxivament de la causa.
🔴 La magistrada instructora de la sala civil i penal del @tsj_cat finalitza la instrucció de la causa oberta a l'ex president del @parlamentcat i diversos membres de la Mesa per presumpte delicte de desobediència i ho trasllada a les acusacions perquè presentin els seus escrits
TSJCat (@tsj_cat) November 11, 2021
La magistrada instructora ha tancat la instrucció i manté la causa oberta després de citar a declarar l'actual conseller d'Empresa i Treball, Roger Torrent, l'exvicepresident primer de la cambra Josep Costa, l'exsecretari primer Eusebi Campdepadrós, i l'exsecretària quarta Adriana Delgado.
Recordem que Costa no es va presentar a declarar per aquesta causa i els Mossos el van detenir per obligar-lo a comparèixer davant la justícia.
Querella de la Fiscalia
En l'origen d'aquesta causa hi ha una querella de la fiscalia que els acusa de desobediència per haver admès a tràmit i permès que es debatés al ple el text de dues resolucions, el 12 i el 26 de novembre.
A la primera hi constava un compromís amb l'exercici del dret a l'autodeterminació, mentre que la segona, una resolució de resposta a la sentència del Suprem per l'1-O, reiterava la reprovació del rei.
Desobediència al Constitucional
El ministeri públic recordava en el seu escrit que la sentència del Tribunal Constitucional del 2 de desembre del 2015 va declarar inconstitucional i nul·la la resolució sobre l'inici del procés polític a Catalunya com a conseqüència dels resultats del 27-S.
El TC va acordar la suspensió de les resolucions parlamentàries i va recordar a la mesa el seu deure "d'impedir i paralitzar qualsevol iniciativa parlamentària que suposés ignorar o eludir la suspensió acordada" i els va advertir que podien incórrer en responsabilitats, inclosa la penal, si ho incomplien.
Al seu escrit, la Fiscalia considerava que els quatre querellats havien incomplert aquesta sentència en permetre els dos debats.
La moció de la CUP
En el cas del debat sobre autodeterminació, el 28 d'octubre del 2019 la CUP-CC va registrar una moció on s'expressava la voluntat del Parlament "d'exercir de forma concreta el dret d'autodeterminació i de respectar la voluntat del poble català".
La mesa la va admetre a tràmit, es van desestimar les peticions de reconsideració del PPC, PSC i Cs i el 12 de novembre es va debatre i aprovar al ple.
La Fiscalia recorda que el mateix 12 de novembre el TC havia admès a tràmit un incident d'execució per l'incompliment de les providències i que es va notificar als afectats el seu "deure" d'impedir la iniciativa.
El rei, reprovable?
En el cas de la segona resolució, sobre la reprovació del rei, la Fiscalia recorda que el 22 d'octubre JxCat, ERC i la CUP-CC van registrar una proposta de resolució de resposta a la sentència del Suprem que incloïa una declaració que afirmava que "el Parlament reitera i reiterarà tants cops com ho vulguin els diputats i les diputades la reprovació de la monarquia".
La mesa ho va admetre a tràmit i el 12 de novembre es va debatre i aprovar al ple. La Fiscalia recorda que en la sentència de 17 de juliol del 2019 el TC ja havia declarat inconstitucionals i nuls uns apartats d'una resolució del Parlament on ja es reprovava l'actuació del rei en relació al procés.
En una resolució posterior -25 de juliol del 2019- es tornava a reiterar la reprovació al rei, i el 18 de desembre el TC va declarar nuls un altre cop aquests incisos.
De fet, la resolució del Parlament de resposta a la sentència -la segona que motivava la querella- també incloïa una defensa del dret a l'autodeterminació, amb el compromís que "el Parlament reitera i reiterarà tants cops com ho vulguin els diputats i les diputades [...] la defensa del dret a l'autodeterminació i la reivindicació de la sobirania del poble de Catalunya".
