Gabriel, Reguant i la mesa de Torrent: quins són els judicis que vindran a la tardor
Amb la represa de l'activitat judicial, al setembre tornen alguns judicis que estaven pendents, com el d'Anna Gabriel, Eulàlia Reguant o la mesa de Roger Torrent, però també a l'activisme
Al setembre tornarà l'activitat política. Aquest any, amb un calendari ple de cites judicials. Tot i que a la taula de diàleg Esquerra i el govern espanyol parlaven de desjudicialització, ja hi ha algunes cites marcades al calendari.
Anna Gabriel, 14 de setembre
Serà una declaració indagatòria en què se li notificarà que està processada per un delicte de desobediència pel seu paper en la declaració d'independència l'octubre del 2017. L'exdiputada de la CUP, exiliada a Suïssa, en va tornar per sorpresa a mitjans de juliol per posar-se a disposició del jutge.
Ho va fer un cop garantit que només se la jutjarà per desobediència, un delicte que no implica penes de presó. Va ser aleshores quan, en un comunicat penjat a Twitter pel seu grup de suport, Gabriel va afirmar que feia el pas "per recuperar una llibertat de moviments que mai hauria hagut de perdre".
L'advocat amb qui va anar al Suprem, Iñigo Iruin, és el mateix que va defensar l'exconsellera Meritxell Serret quan va tornar de Bèlgica el març del 2021, es va presentar voluntàriament al Tribunal Suprem i després va recollir l'acta com a diputada al Parlament per ERC.
Eulàlia Reguant: 28 de setembre i Antonio Baños, 29 de setembre
El Tribunal Suprem jutjarà la diputada de la CUP Eulàlia Reguant el 28 de setembre per un delicte de desobediència greu a l'autoritat per no respondre a les preguntes de Vox, que exercia d'acusació popular en el judici del procés. A principis de març el Suprem va suspendre el judici a Reguant per un error en la tramitació de la causa i per això ara es torna a celebrar.
L'endemà del judici a Reguant, el 29 de setembre, també es jutjarà l'exdiputat de la CUP Antonio Baños. Reguant va dir que, "assumint les conseqüències", no respondria a les preguntes de Vox.
Eulàlia Reguant, 27 febrer 2019 al Tribunal Suprem:
"Davant de l'extrema dreta, davant d'un partit masclista i xenòfob, no acceptaré contestar les preguntes, i n'assumeixo les conseqüències."
El cas es remunta al judici contra l'independentisme pels fets de l'1 d'Octubre. Reguant hi va ser citada com a testimoni per part de la defensa de Jordi Cuixart, però també per part de l'acusació popular de Vox.
La diputada de la CUP va demanar declarar en català i va avisar que no tenia intenció de respondre les preguntes del partit d'extrema dreta.
El jutge Marchena la va advertir de les conseqüències judicials de la seva negativa i no li va permetre contestar tampoc les preguntes de la defensa de Cuixart.
Judici a la mesa de Roger Torrent: 5, 6 i 7 d'octubre
Roger Torrent i els membres independentistes de la mesa, Josep Costa, Eusebi Campdepadrós i Adriana Delgado, s'enfronten a penes d'inhabilitació i multa per un delicte de desobediència al Tribunal Constitucional pel debat i votació de dues propostes de resolucions l'any 2019 sobre monarquia i autodeterminació.
La Fiscalia demana 20 mesos d'inhabilitació i una multa de 30.000 euros per a cadascun d'ells, amb l'excepció de Delgado, per a qui reclama una pena menor, un any i quatre mesos d'inhabilitació i 24.000 euros de multa.
La interlocutòria del TSJC recull els indicis aportats per la Fiscalia i Vox contra els quatre encausats. En la primera resolució que es va debatre al Parlament, el 12 de novembre, hi constava un compromís amb l'exercici del dret a l'autodeterminació, mentre que la segona era una proposta de resposta a la sentència del Suprem per l'1-O i reiterava la reprovació del rei.
En aquell moment, Torrent era president del Parlament, Costa n'era el vicepresident primer, Campdepadrós era secretari primer de la mesa, i Delgado era la quarta secretària.
Meritxell Serret: sense data
Tot i que ja estan tots els tràmits fets, segueix sense data el judici a Meritxell Serret, un cas similar al d'Anna Gabriel. El Tribunal Suprem va obri judici oral contra l'exconsellera d'Agricultura, ara diputada d'Esquerra, per un delicte de desobediència greu. La jutjarà el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya perquè no hi ha acusació per malversació de cabals públics.
També segueix sense data el judici oral a Laura Borràs, suspesa com a presidenta del Parlament.
Judicis a l'activisme
Aquesta tardor també hi haurà diversos judicis a activistes. Segons l'ANC, "continua la repressió per part de l'estat espanyol, però també per part de la Generalitat i dels Mossos d'Esquadra".
Un dels casos és el de Carla Costa. Està encausada per les mobilitzacions postsentència a Girona, l'octubre de 2019. La Fiscalia demana dos anys i mig de presó i una responsabilitat civil de 34.152,25 euros. Està acusada de desordres públics agreujats.
D'on surt la campanya de Carla Absolució?
Carla Absolució (@CarlaAbsolucio) March 1, 2022
2 anys i 6 mesos de presó i una responsabilitat civil de 34.152,25 ? Ni parlar-ne!
No permetrem que cap jove sigui empresonat per ser independentista i estar organitzat!
Colze a colze fins a l'absolució de tots els represaliats! ?? pic.twitter.com/EPXmwiTV3n
El judici als "11 encausats de Lleida" està previst que es faci el 23 i 24 de novembre a l'Audiència de Lleida. La Fiscalia demana que se'ls imposin 3 anys de presó per desordres públics, 9 mesos de presó més per lesions i un any i mig per atemptat als agents de l'autoritat. Per a aquest últim delicte, però, la Fiscalia demana mig any més per al raper Pablo Hasél, en aplicar-li l'agreujant de reincidència. Així doncs, en total sol·licita que s'imposin 5 anys i 3 mesos per a 10 dels acusats i 5 anys i 9 mesos per al raper lleidatà.
L'advocat d'alguns dels onze encausats per la protesta del 25 de març del 2018 davant la subdelegació del govern espanyol a Lleida contra la detenció de Carles Puigdemont, Josep Maria Pocino, denunciava "persecució ideològica".
Els fets pels quals se'ls acusa haurien tingut lloc durant la protesta que es va fer davant de la subdelegació del govern espanyol de Lleida contra la detenció de Carles Puigdemont a Alemanya, el 25 de març del 2018.
Se'ls acusa de desordres públics amb l'agreujant d'ocultació del rostre per dificultar la identificació, lesions i atemptat als agents de l'autoritat i se'ls demanen multes de gairebé 40.000 euros pels delictes de danys i lesions lleus (3.600 per a cadascun dels 11).
A més, el ministeri públic demana també que s'indemnitzi al Ministeri de l'Interior amb 6.970,21 euros pels danys ocasionats a l'edifici de la subdelegació del govern espanyol a Lleida; també a la conselleria d'Interior, en cas que reclamin els danys ocasionats als vehicles policials i a quatre Mossos d'Esquadra amb imports d'entre els 300 i els 2.600 euros.
? Avui hem presentat la campanya per l'absolució dels 11 encausats de la Subdelegació de Lleida.
Plataforma Antirepressiva de Ponent (@antirepre_pon) June 10, 2022
?? 11 persones s'enfronten a un total de 58 anys de presó i 40.000 euros de multa per manifestar-se contra la detenció de @KRLS a Alemanya i la repressió al poble català. pic.twitter.com/WM9ulzqiWM
