La mesa manté la suspensió de Laura Borràs com a presidenta del Parlament
El PSC, Esquerra i la CUP ja havien avançat que votarien en contra de la reconsideració, de manera que la suspensió de Borràs es manté
La mesa del Parlament ha votat aquest dijous al matí mantenir la suspensió de Laura Borràs com a presidenta de la cambra i com a diputada. Junts per Catalunya, el partit liderat per Borràs, volia que la mesa fes marxa enrere, però ni tan sols s'ha admès a tràmit la petició de reconsideració.
La mesa del Parlament s'ha tornat a reunir després de les vacances d'estiu. La reunió ha començat a dos quarts de deu del matí amb un sol punt a l'ordre del dia: la petició de reconsideració sobre la suspensió de Laura Borràs com a presidenta de la cambra, feta per Junts per Catalunya.
Borràs ja no ha assistia a la reunió de la mesa, la primera que es fa des que va ser suspesa a finals de juliol. Alba Vergés ha dirigit la sessió com a vicepresidenta en funcions de presidenta de la cambra. És la primera reunió de la mesa que se celebra sense Borràs.
El PSC, Esquerra i la CUP ja havien avançat que votarien en contra de la petició de reconsideració, de manera que la suspensió de Borràs es mantindrà tal com estava previst. Els vots dels dos membres d'ERC, els dos del PSC i el de la CUP han servit per imposar el seu criteri sobre el de l'única diputada de Junts a la mesa després de la suspensió de Borràs.
Borràs va ser suspesa el 28 de juliol en aplicació de l'article 25.4 del reglament, després que se li obrís judici oral per un presumpte fraccionament de contractes quan presidia la Institució de les Lletres Catalanes.
Junts ha justificat la petició de reconsideració per seguir les recomanacions de l'equip jurídic de Borràs, que apunten que servirà per esgotar tots els recorreguts administratius abans d'obrir la via judicial a Europa.
Un embolic que va per llarg
La resolució del cas Borràs no sembla que hagi d'arribar aviat. El president de la Generalitat, Pere Aragonès, va dir que la interinitat "no és bona" i va assegurar que la millor manera de superar-la era amb "l'elecció d'una nova presidència". Però Junts rebutja proposar un altre candidat a presidir el Parlament.
Mentrestant, l'oposició demana solucions. El PSC ha reclamat que abans del 15 de setembre hi hagi una nova presidència del Parlament. Els socialistes han fet una crida a Junts i Esquerra, que van votar a favor de Borràs, i a la CUP, que va abstenir-se, perquè trobin un desllorigador.
Per la seva banda, els comuns creuen que la responsabilitat recau en Junts i ERC i reclamen als republicans que tinguin valentia per abordar la qüestió.
Els membres d'Esquerra a la mesa validen el vot de Puig
En la reunió de la mesa d'aquest dijous, els dos representants d'Esquerra, Alba Vergés i Ruben Wagensberg, han signat l'acta del ple del 6 i el 7 de juliol, en què es va comptabilitzar el vot delegat del vot de Junts Lluís Puig, exiliat a Brussel·les.
En aquell ple, Borràs va comptabilitzar verbalment el vot de Puig, tot i que no va sortir al panell electrònic per no implicar funcionaris. Va ser la fórmula, avalada per la majoria independentista a la mesa, per fer front a la decisió del TC d'anul·lar el vot delegat de Puig, exiliat a Brussel·les.
En l'acta hi faltava la signatura de Vergés i Wagensberg, vicepresidenta primera i secretari quart de la cambra respectivament, que ho han fet aquest dijous.
Un curs amb molts fronts oberts
La reconsideració de la suspensió de Borràs i el vot delegat de Puig no seran els únics temes espinosos que haurà de tractar la mesa en aquest període de sessions.
El 27 i el 30 de setembre se celebrarà al Parlament el debat de política general. En el marc del debat, Aragonès s'ha compromès a formular una proposta àmplia per a l'autodeterminació que vagi més enllà de l'independentisme. El debat de política general s'interromprà dos dies pel judici a la diputada de la CUP Eulàlia Reguant per haver-se negat a respondre a les preguntes de Vox en el judici del procés.
I, a l'horitzó, hi ha les negociacions sobre els pressupostos del 2023, que haurien de passar pel ple per ser aprovats abans d'acabar l'any si l'executiu vol complir amb la voluntat expressada que entrin en vigor l'1 de gener.
