"La meva vida depenia d'un dit": l'horror a l'Estadi Nacional de Xile en la dictadura

En José Manuel Méndez va passar cinquanta dies detingut a l'Estadi Nacional de Xile el 1973 i, cinquanta anys després, confessa que encara ha de prendre pastilles per poder dormir. Cinquanta dies i cinquanta nits a les entranyes d'una instal·lació esportiva a la capital xilena, Santiago, que es va convertir en una presó on la dictadura pinochetista va perpetrar les pitjors violacions als drets humans.

"En deu ocasions, la meva vida va dependre del dit d'un militar. Deu vegades em van posar el fusell a la boca estant jo de genolls amb les mans darrere del cap", explica José Manuel Méndez, un dels tres detinguts durant els primers dies de la dictadura encarregats d'explicar als visitants d'aquest antic centre de detenció i tortura el que van significar els primers moments del cop d'estat del general Augusto Pinochet contra el president de Xile, el socialista Salvador Allende, que feia tres anys havia guanyat les eleccions presidencials per sorpresa.

També detingut a l'Estadi Nacional, Patricio Sandoval diu que explicant com a guia cada dissabte els qui visiten l'Estadi Nacional de Xile per recórrer els seus passadissos de l'horror, d'alguna manera ha aconseguit superar el que va representar amb 24 anys passant setmanes entre la vida i la mort pels seus ideals.

"Sempre serà un anar i venir de dolor i tristesa, però també d'esperança per aconseguir que hi hagi justícia i que es garanteixin els drets humans. Tot i el patiment, encara mirem cap al futur, però el passat ens acompanyarà fins a l'últim sospir de la nostra existència", detalla Sandoval.

Ho fa al costat de la Porta 8, on es troba la graderia de l'Estadi que s'ha mantingut intacte des de 1973 com a homenatge als detinguts, torturats i assassinats en aquest camp d'esports convertit pel pinochetisme en epicentre dels pitjors delictes contra els drets humans.
 

Xile és mira al mirall amb els xilens dividits

Entre les desenes de persones que han volgut conèixer l'horror que es va viure a l'Estadi Nacional poques hores abans de commemorar-se els 50 anys del cop d'estat de Pinochet sobre el govern del president de Xile el 1973, el socialista Salvador Allende, militants del partit amb banderes vermelles.

També se'ls ha pogut veure pel centre de Santiago de Xile en aquesta vigília de l'11 de setembre. Xilens que han volgut recordar i homenatjar el qui fou cap d'estat del país andí i qui es va suïcidar en veure que el cop d'estat en contra seu prosperava. Un cop d'estat liderat pel general Augusto Pinochet, qui va ordenar bombardejar la seu presidencial.

A #50AñosDelGolpe, frente a la puerta de Morandé 80 de La Moneda develamos un monolito en memoria de las 38 personas del GAP, asesores y trabajadores que estaban en el Palacio de Gobierno durante el bombardeo de 1973, quienes fueron ejecutados o detenidos desaparecidos. pic.twitter.com/nUU1xSMrCE

— Subsecretaría de Derechos Humanos (@SubseDDHH) September 9, 2023

El cos sense vida de Salvador Allende va abandonar La Moneda per la porta lateral que dona al carrer Morandé número 80. Una porta que s'ha obert en poquíssimes ocasions i només en anteriors homenatges al qui fou president del país sud-americà.

Xile és mira al mirall cinquanta anys després amb els xilens dividits entre els qui idolatren Allende; els qui justifiquen el cop d'estat i enyoren la dictadura i els qui, els més joves, ho veuen tot plegat en blanc i negre.

Allende, icona de l'esquerra

Diversos mandataris i líders progressistes llatinoamericans i mundials tenen previst ser presents aquest dilluns als actes commemoratius pel 50è aniversari del cop d'estat contra Salvador Allende, gran referent per al progressisme mundial. 

A la cerimònia, que se celebrarà al palau presidencial La Moneda, hi assistiran el mexicà Manuel Andrés López Obrador, el colombià Gustavo Petro i l'argentí Alberto Fernández. També aniran a la commemoració de dilluns altres líders progressistes com el primer ministre de Portugal, Antonio Costa; els exmandataris socialistes Felipe González i José Mujica (Uruguai); i el president del Consell Federal d'Alemanya, el socialdemòcrata Peter Tschentscher.

El president xilè, Gabriel Boric, juntament amb els seus antecessors Sebastián Piñera, Michelle Bachelet, Ricardo Lagos i Eduardo Frei, van signar dijous passat una declaració a favor de la democràcia i la protecció dels drets humans en el marc de la commemoració dels cinquanta anys del cop d'estat.

Un text que busca "cuidar i defensar la democràcia", "enfrontar els desafiaments de la democràcia amb més democràcia" , "la defensa i promoció dels drets humans" i "enfortir la col·laboració entre Estats".

Tot i aquesta aparent bona sintonia entre Boric i els expresidents vius des de la recuperació de la democràcia, el cert és que políticament aquesta commemoració dels cinquanta anys del cop de Pinochet contra Allende agafa a la classe política del país andí distanciada i enemistada.

La dreta xilena no pensa assistir als actes oficials perquè asseguren que l'aniversari del cop busca "un clima de confrontació i d'odi", i volen que també es condemnin les suposades violacions dels drets humans per part del govern d'Allende. A més, repten el president Boric a assumir responsabilitats si aquest 11 de setembre es converteix en una jornada violenta.