La Mina de la impunitat: joves amb futur incert, tràfic de marihuana i armes

Un segrest a plena llum del dia. Homes armats amb fusells automàtics simulats. Una execució a sang freda com a venjança. L'escenari són els carrers del barri de Font de la Pólvora a Girona en un videoclip del raper So La Zone, un ídol a les banlieues de Marsella, els mateixos barris on impera la llei del silenci i del més fort. Tant a Font de la Pólvora com a la Mina de Sant Adrià de Besòs i a altres barris de Catalunya s'està gestant una cultura de la violència que alguns joves veuen com a referent. El paisatge de fons és la producció i el tràfic de quantitats ingents de marihuana, un negoci terriblement lucratiu. Només l'any passat es van fer cinquanta-dos decomisos a la Mina, un per setmana.

El tiroteig de Font de la Pólvora la nit de Sant Joan que es va saldar amb la mort de dues persones després de rebre l'impacte d'un fusell d'assalt AK-47, o el d'aquesta setmana a la Mina amb tres armes curtes i una de llarga, són fets homogenis produïts en barris on els dèficits de pobresa i vulnerabilitat han estat històricament estructurals i el món delinqüencial s'hi ha atrinxerat. Els dos episodis han evidenciat, encara més, la proliferació del tràfic de la marihuana i el fàcil accés a la circulació d'armes del mercat negre.

L'impacte de les imatges amb la detonació de més de 150 de trets es manté i, de fet, una de les testimonis que les va gravar des d'un pis superior ha hagut de fugir amb la seva família perquè els agressors l'han amenaçat. Temen que els identifiquin i han fet córrer que no tindran pietat amb qui els delati. Una altra veïna es pren tranquil·litzants perquè les bales van entrar per la finestra del menjador de casa seva. Assegura que des de dimarts la seva filla no pot dormir i només s'està a les habitacions interiors perquè té por que torni a passar. Ens ho diu amb un fil de veu perquè assegura que "aquí tenen talps a tot arreu" i demana al seu acompanyant que no aixequi el to de veu perquè des de darrere les finestres de l'edifici del carrer Venus els estan observant. 

Mentrestant, a la via pública es mantenen de manera estàtica un furgó de l'ARRO i un altre de la Brimo dels Mossos d'Esquadra per dissuadir de qualsevol acció violenta. Algunes patrulles circulen puntualment pel barri. Els veïns lamenten que aquesta presència policial es mantingui uns dies i que, quan baixi l'impacte del que ha passat, desapareguin, "com ja ha passat d'altres vegades", sentencien. 

Per alguns, es tracta d'un cicle endèmic que es va repetint: una crisi provocada per un tiroteig discriminat, un reforç policial per vigilar els carrers i tranquil·litzar els veïns i un període de calma. Per d'altres -fonts policials-, la situació forma part d'un fenomen molt més ampli que preveuen que s'estendrà.

El reforç de seguretat i la investigació policial

El comissari dels Mossos d'Esquadra Sergi Pla va trepitjar per primera vegada la Mina fa 43 anys. De fet, va dirigir l'any 2004 el desplegament del cos a l'àrea del Besòs com a intendent de la comissaria de Badalona. L'any 2009 el conseller Joan Saura, d'ICV, el va nomenar comissari. Pla assegura que durant aquest temps no ha canviat res, tot i que admet que la pèrdua d'autoritat dels patriarques està empitjorant la situació del barri perquè no troben mediadors: "Hi ha un canvi generacional i no hi ha interlocutors amb prou autoritat i respecte per pacificar els conflictes. Els joves no donen autoritat a les persones grans".

A la pregunta de si alguns barris de Catalunya són comparables als del sud de França, Pla es mostra taxatiu: "A dia d'avui, els Mossos podem accedir a tots els barris".

Una de les preocupacions de la policia és que un dels grups criminals busqui revenja arran del tiroteig de dimarts, tot i que el comissari assegura que tenen la situació sota control i el que volen és culminar investigacions de llarg abast que els permetin tenir prou proves per enviar els agressors a la presó una temporada llarga. Pels responsables dels Mossos d'Esquadra, "els que van protagonitzar el tiroteig no tenien voluntat de matar, sinó de fer soroll, marcar el territori i mostrar el seu poder".

Per la seva banda, el sotsinspector Agustí Jové, que és el responsable de la comissaria situada a 200 metres del punt on hi va haver el tiroteig, assegura que "qui protagonitza aquests fets són un nombre reduït de famílies que han convertit la droga en la seva principal font econòmica" i que, per tant, no és representatiu del barri. Afegeix que a la Mina hi ha un teixit associatiu sòlid i que moltes persones tenen una vida normalitzada, amb feines legals.

Els anys d'experiència 

Tomàs Gil, ara jubilat, va accedir a cap de la policia local de Sant Adrià de Besòs l'any 1995. S'hi va estar fins a l'any 2017, moment en què va passar a ser assessor de seguretat de l'Ajuntament fins a l'any 2022. Gil assegura que "el declivi de la figura del patriarca va començar a la dècada dels 90 i que ara s'han acabat els interlocutors que negociïn entre les famílies dedicades al tràfic".

Gil recorda el pla de transformació del Consorci de la Mina format per la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Barcelona i els ajuntaments de Sant Adrià de Besòs i de Barcelona. Segons Gil, "durant aquests últims vint anys s'ha millorat visualment l'urbanisme, el barri s'ha obert a la conurbació i es pot accedir al mar directament, s'ha reestructurat la zona dels busos, ha arribat el tramvia, s'han construït nous equipaments (la biblioteca, la comissaria dels Mossos)… Per tant, les administracions hi han estat destinant recursos". Tot i així, Gil admet que encara hi ha grans reptes: els índexs d'absentisme escolar són dels més alts del país i la situació social és molt precària.

Les dades de la pobresa estructural

A la Mina hi ha més menors de 15 anys que persones grans de 64 anys. La majoria han abandonat els estudis i almenys una quarta part estan atesos pels serveis socials. De les 11.000 persones censades que hi viuen, almenys una vintena llarga de famílies funcionen com a organitzacions criminals i es dediquen al tràfic de la droga, una circumstància que ha estigmatitzat el barri. "Es tracta d'un fenomen molt més ampli, amb grups transversals amb interessos entre ells i habitualment amb lligams d'amistat i parentiu familiar, perquè es casen entre ells", ens diu una font policial. 

Molts tenen armes a casa per defensar el negoci il·legal i intimidar els seus rivals. Alguns mostren la seva arma de foc dins del seu estoig al costat del silenciador. A vegades, fins i tot, aquestes armes s'utilitzen per intercanviar amb la droga.  Només entre 2019 i 2022, les operacions dels Mossos d'Esquadra han intervingut 50 armes de foc. Pla assegura que "els petits incidents poden acabar amb disputes pel control del  territori". L'any passat, els Lisardos amb els Portugueses, aquesta setmana els Gordos amb els Cascabeles.

Els compradors de la marihuana procedeixen, sobretot, de França i, concretament de Marsella, Tolosa, Lió o Nimes. Un quilo pot costar entre 1.800 i 2.400 euros a Catalunya, una quantitat que es dobla a França i pot quadruplicar-se a d'altres països europeus.

N'hi haurà prou amb reforçar la seguretat? O bé caldrà combatre aquests referents que idealitzen la violència i els diners ràpids? Els veïns demanen mesures urgents, que han de començar amb l'educació i amb garantir que aquests joves tinguin alternatives al món delictiu. 
 

Projectes que volen trencar amb l'estigmatització del barri

L'any 2000 Toni Porto, activista social i pare de cinc fills, va impulsar la creació del Club de Futbol Tramontana amb la voluntat de donar una oportunitat als joves i treure'ls dels contextos d'exclusió: "Els altres nens veien que els meus fills jugaven al futbol en altres equips i em deien que a ells també els agradaria, però els seus pares no els donaven suport, i vaig decidir crear un club aquí mateix a la Mina".

Des de fa dos anys, Porto va impulsar un equip de futbol pioner de dones gitanes que entrenen dues vegades a la setmana i juguen a la lliga amateur: "Sentia que era una manera de vèncer els estigmes i incloure les dones gitanes al club, i amb l'equip de campiones del món triomfant, tot va ser més senzill", afegeix Porto. Tot i l'èxit de la iniciativa, no està exempta d'entrebancs: "La majoria dels joves no poden pagar i ens hem de fer càrrec de les seves fitxes. I és que cadascuna costa entre 120 i 130 euros i els arbitratges 85 euros. Ens cal suport de l'administració i del mecenatge privat per afrontar-ho ".

La jugadora més veterana, Eli Navarlas, capitana i entrenadora en alguns períodes, s'ha convertit en una referent. Ella assegura: "Hem obert una bretxa. Ser dona és difícil i ser dona gitana encara més. El fet que els pares donin suport a les seves filles perquè juguin és un èxit".

Aquesta temporada hi ha més de 200 nens i joves que en formen part. Lamenten la disputa a trets, però tenen clar el sentiment de pertinença al barri i als seus valors.  La Yamila, de 18 anys, treballa en un forn de pa i se sent orgullosa d'haver nascut i crescut a la Mina, i de viure-hi, i creu que "el barri és el mateix que fa una setmana, amb les seves coses bones i les seves coses dolentes". En la mateixa línia, Ester Gómez, de 17 anys i estudiant de batxillerat, afirma: "No definiria la Mina com un barri de droga. El que ha passat aquesta setmana m'ha afectat perquè a mi m'agrada el respecte i que cadascú se senti feliç". Tot i així, afegeix: "El futur està a les nostres mans amb respecte, humilitat i lleialtat a les nostres famílies".