La minieòlica, l'opció d'energia renovable oblidada que busca fer-se un forat al mercat

Quan parlem de renovables, pensem automàticament en plaques solars i grans molins de vent. En canvi, si pensem en autoconsum, l'energia eòlica cau de l'equació. L'anomenada minieòlica, derivada de petits aerogeneradors, és una solució per a determinats habitatges en entorns aïllats, polígons o zones comercials. 

Des del sector defensen que és una solució que es combina a la perfecció amb les plaques solars, perquè sovint quan el sol no hi és, el vent sí. El sector, però s'ha vist superat per la contínua reducció de preu de les plaques solars i no ha aconseguit atreure prou demanda per reduir els costos de producció.
   

Autonomia energètica

Fa 30 anys, el restaurant i alhora petit hotel Molí de l'Abad, ubicat a tocar del pantà d'Ulldecona, va obrir les portes. Des de llavors ha operat sempre amb normalitat i sense rebre cap factura elèctrica. "Al seu dia vam intentar obrir aquest negoci i no vam aconseguir tenir una connexió amb cap companyia elèctrica", explica Àngel Gasulla, el director. 

La solució va ser posar plaques solars i un petit aerogenerador a dalt d'un turó, molt més petit que els grans molins que estem acostumats a veure de més de 100 metres d'alçada, autèntics gegants al costat del seu de només 12 metres. 

El sistema és el que es coneix com a minieòlica. "Evidentment, has de tenir molt en compte els consums. La gestió de l'energia, per mi, és fonamental". La instal·lació la completen unes bateries, però per als moments més extrems quan acumulen molts dies de poc sol i poc vent, compten també amb un grup electrogen. "Cada vegada l'engeguem menys, una hora al dia com a molt."

A l'ombra de les plaques solars 

No és habitual trobar aquest tipus d'instal·lacions. Les plaques solars han colonitzat completament la inversió quan es parla d'autoconsum, però no va ser sempre així. "Als seus orígens, l'eòlica es muntava més," recorda David Alberto Also, copropietari d'Ebro Energies i especialitzat a muntar aquest tipus de molins. 

"El preu dels panells solars... igual estàvem parlant de 6.000 euros cadascun. Avui dia en valen 200. Llavors la inversió de posar plaques solars era molt més elevada, sortia més a compte invertir en aerogeneradors." 

Ho corrobora Juan de Dios Bornay, director general de Bornay, una empresa ubicada a Castalla, a Alacant, amb 50 anys d'experiència en el sector. "Vam començar amb un preu similar a la fotovoltaica, però amb el boom entre els anys 2000 i 2005 vam començar a despenjar-nos. La gran eòlica va abaixar els preus i la fotovoltaica també els va reduir, tot i que per arribar a aquest objectiu es van haver de fer primes amb un preu per quilowatt. La minieòlica a partir d'aquest moment va començar a ser com l'esperança, la promesa." 

Falta una economia d'escala

Bornay fabrica prop de 500 aerogeneradors l'any i creuen que a tot l'Estat no se'n deuen instal·lar més d'un miler. Es col·loquen a torres de telecomunicacions, per fer-les funcionar aprofitant l'alçada i les ubicacions aïllades on es troben. "Moltes es troben fora del nucli urbà i en molts casos requereixen instal·lar una estesa elèctrica. El cost d'aquesta infraestructura ja és més car que muntar un sistema d'energies renovables."

En molts casos la xarxa elèctrica no hi pot arribar i moltes funcionen amb generadors dièsel durant les 24 hores del dia. "Les mateixes companyies ja demanen que s'electrifiquin amb energies renovables i que el grup electrogen quedi només per a casos d'emergència", explica Juan de Dios Bornay. També es pot veure minieòlica a granges, per moure pous d'aigua, o a emplaçaments aïllats i cases fora dels entorns urbans.  

Creuen que per fer el salt i fer rendible la minieòlica "s'ha d'incentivar. És imprescindible, tant si com no, una ajuda o una prima a aquest tipus d'inversió. La que ja no necessita la fotovoltaica". Reconeixen que no han arribat a industrialitzar ni a aconseguir preus prou barats per atraure suficient demanda. 

La manera d'incentivar-la seria amb alguna subvenció, campanya o promoció, diuen. "Si nosaltres som capaços de generar aquesta demanda, industrialitzant-la, òbviament el producte l'abaratirem fins a arribar a preus amortitzables."

Bornay recorda que fa anys van plantejar a l'Institut per a la Diversificació i Estalvi de l'Energia (IDAE) fer un projecte perquè cada municipi espanyol tingués un aerogenerador. "Estàvem parlant de més de 12.000 aerogeneradors l'any, i el cost que vam calcular al seu moment era menor al d'una campanya que també va llançar-se en aquell moment per canviar les bombetes incandescents per bombetes de baix consum". Però ha plogut molt des de llavors i la minieòlica continua sent, com alguns l'han batejat, l'aneguet lleig de les renovables.

Minieòlica urbana

Ara bé, podríem veure un d'aquests molins al mig de la ciutat? "Sempre dic que hi ha molts habitatges per electrificar abans de voler muntar un aerogenerador a la Gran Via de Madrid", diu Bornay. "La tecnologia ha de madurar, hem de començar a veure miniaerogeneradors a altres zones de les ciutats, però potser no al centre".

D'entrada perquè no totes les ciutats compten amb el requisit imprescindible: el vent. Després perquè encara s'ha d'aconseguir salvar la principal barrera d'entrada: el cost. Per això sorprèn trobar a la xarxa una oferta abundant d'aerogeneradors molt petits i, sobretot, molt econòmics, models fins i tot per sota dels 200 euros.  

Els experts, però, es mostren escèptics. Un equip petit "et generarà a casa 15, 20, 30, 50, 100 watts en el millor dels casos. 100 watts a casa teva, on una nevera ja te n'està consumint més de 100, potser 200...", conclou Bornay. 

Igual de contundent es mostra David Gaya, propietari de Windspain, que també en fa pedagogia a la xarxa a través del seu canal Soberanía Energética. "És un boom que està arribant, però és llençar els diners. No val la pena. És probable que ni puguis carregar un telèfon mòbil". 

El David va instal·lar l'any passat el primer miniaerogenerador. Va ser a la Universitat Politècnica de València per un projecte del centre i assegura que l'interès per la tecnologia està creixent. Des de llavors n'han venut més a València, Mallorca, Ceuta... 

"No serà ni de lluny la revolució solar, però sí que hi ha un mercat que ho demana perquè ho necessita". Reben sol·licituds de tota mena, des d'indústria que vol abaratir costos energètics a zones de càmping, cases rurals i també habitatges unifamiliars. I també sol·licituds d'altres instal·ladors per a tercers clients. Precisament per poder-ne ensenyar el funcionament amb un model real, ha optat per posar-se'n un a casa, i explicar així la tecnologia de forma pràctica. 

Aerogeneradors d'eix vertical

Hi ha companyies que fa anys que investiguen per llançar petits models aptes per omplir les teulades dels edificis. Un exemple és Vortex Bladeless, una empresa emergent amb seu a Àvila que fa anys treballa en un innovador sistema. Es tracta d'un aerogenerador sense pales ni eixos, un tub cilíndric que crea l'energia amb l'oscil·lació perpendicular. Treballen amb diferents grandàries, des del gran format fins al més petit, de només 85 centímetres, pensat precisament per a l'entorn urbà. 

Asseguren que requereix un manteniment mínim i que els aparells són molt silenciosos, una característica especialment valuosa per introduir-se dins la trama urbana. De moment treballen amb prototips, però ja busquen soci industrial per fabricar-los a gran escala i salvar la barrera del preu.

Un altre exemple és Kliux, una empresa de La Rioja especialitzada en aerogeneradors d'eix vertical que ja es poden veure a molts punts de l'estat. Planegen obrir un nou centre de producció a Astúries per produir els seus models també en sèrie. Tot un repte per a un sector que encara batalla per aconseguir no només un suport més decidit de l'administració, sinó també una regulació específica.