La ministra Montero nega negociacions bilaterals amb Catalunya pel finançament, per ara

La possibilitat d'una negociació bilateral sobre el finançament autonòmic entre la Generalitat i el govern espanyol ha planat, aquest dilluns a Madrid, sobre la reunió del Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF), que aplega els consellers d'Hisenda de les comunitats. La consellera Natàlia Mas no hi ha assistit i hi ha enviat una representació, perquè confia que les negociacions de tu a tu sobre el finançament començaran el pròxim trimestre, però Catalunya ha estat molt present en la trobada.

Davant les queixes de la resta de comunitats, sobretot les governades pel Partit Popular, però també alguna del PSOE, com Castella-la Manxa, la ministra d'Hisenda i Funció Pública ha assegurat que, fins ara, no hi ha hagut reunions bilaterals amb Catalunya. En la roda de premsa posterior a la reunió del CPFF, María Jesús Montero ha fet equilibris i ha explicat: "He tornat a dir dins de la reunió que no hi ha hagut cap reunió bilateral de model de finançament autonòmic o que tingui relació amb el finançament autonòmic a Catalunya."

La també vicepresidenta quarta del govern espanyol ha afegit: "Si el que ha dit la consellera és que la seva pretensió, manifestada sempre així, és que vol que hi hagi aquestes reunions, això és el que deu haver dit, però per descomptat no ha pogut dir que hi ha hagut reunions, almenys amb el ministeri d'Hisenda." Diversos consellers autonòmics han confirmat que Montero ha insistit en el mateix missatge durant la reunió, fins al punt que ella mateixa ha volgut que constés en l'acta que no hi ha hagut cap negociació bilateral amb Catalunya.

Catalunya vol negociar de forma bilateral

Unes hores abans, la consellera d'Economia i Hisenda de la Generalitat havia justificat la seva absència a la trobada de Madrid dient  que està tot decidit i que, segons ella, Catalunya hauria de negociar de manera bilateral amb el govern espanyol. Natàlia Mas Guix ha afirmat: "Ens trobem en un moment on les negociacions per la investidura de l'Estat han obert una via de negociació bilateral pel finançament de Catalunya; per tant, entenem que aquesta és la via real per lluitar pels recursos que Catalunya i els seus ciutadans necessiten i mereixen."

A aquestes declaracions de la consellera catalana, i a les posteriors de la ministra Montero, s'han agafat els consellers del PP per dir que una de les dues menteix. "Algú no diu la veritat", ha conclòs la consellera madrilenya d'Hisenda, Rocío Albert López-Ibor, mentre que l'andalusa Carolina España ha reblat: "La vicepresidenta ha dit que això (les negociacions bilaterals amb Catalunya) no és veritat, i jo no sé si és veritat o no, jo sé el que veig a la premsa. Aleshores algú, per descomptat, no està dient la veritat."

Fonts del Departament d'Economia no hi veuen cap contradicció. Remarquen que la ministra d'Hisenda ha dit que no hi ha hagut reunions bilaterals, no que no n'hi pugui haver més endavant, mentre que quan la consellera Mas Guix ha parlat de negociacions també ha estat en futur, en l'horitzó del primer trimestre del 2024.

Finançament rècord per a les comunitats

Tot això en un Consell de Política Fiscal i Financera en què el Ministeri d'Hisenda ha comunicat a les comunitats que l'any que ve rebran 154.467 milions d'euros, la xifra més alta de la història procedent del sistema de finançament. Això representa un increment del 14,9% respecte a aquest 2023. A més, el ministeri que encapçala María Jesús Montero ha flexibilitzat l'objectiu de dèficit de les comunitats per al 2024, de manera que passa a ser del 0,1%, una dècima més que el que fixava el programa d'estabilitat presentat fa mig any a Brussel·les.

En aquest repartiment, Catalunya rebrà 29.826 milions d'euros, una quantitat que suposa un 19% més que el 2023. Fonts del Departament d'Economia consideren que aquesta xifra està en la línia del que s'esperava el govern i del que ha reflectit en el projecte de llei de pressupostos per al 2024, pendent encara d'aprovació per part del Consell Executiu.

Al marge de la qüestió catalana, el nou cavall de batalla per als pròxims mesos serà l'aprovació del sostre de despesa, que figura en l'ordre del dia d'aquest dimarts al Consell de Ministres, però que haurà de passar dos filtres: un de més fàcil, al Congrés, i un de més complicat, al Senat, on el PP té majoria absoluta.