La missió d'eurodiputats diu que la immersió deixa desemparades famílies i que el català no perilla

Després de tres dies i una dotzena de reunions, els quatre eurodiputats que han vingut a Catalunya per avaluar el sistema d'immersió lingüística a les escoles --i els cinc acompanyants-- han acabat la seva feina, a l'espera de l'informe oficial "amb recomanacions", que presentaran d'aquí tres mesos.

L'informe "serà votat en comissió parlamentària abans que acabi aquesta legislatura", però en la roda de premsa que han fet per explicar-ho, s'han mostrat molt crítics amb el model actual i han assegurat "que el català no està en perill" i que les famílies que demanen més classes en castellà estan desemparades i han de recórrer, soles, als tribunals.

Ho ha dit la presidenta de la delegació, l'estoniana Yanna Toom, l'única que ha intervingut en la compareixença davant els mitjans. Yanna Toom ha explicat com han anat les trobades i les primeres impressions que n'han tret. Unes reflexions que, ha dit, són totalment "personals", i no l'opinió oficial de la missió europarlamentària, que no sabrem fins que tornin a Brussel·les, analitzin tot el material que tenen --i el que demanaran, perquè en reclamaran més al Departament d'Educació-- i n'extreguin l'informe final.

El grup només ha reclamat "proves" a una part

Yanna Toom ha pintat una "mala imatge" del sistema actual, en la qual ha donat total credibilitat a la denúncia de les famílies que han assegurat haver patit "exclusió social i bullying" per haver demanat més castellà a l'escola o a entitats com Docentes Libres, que han assegurat que el model actual és el responsable dels mals resultats de l'informe PISA.

I en canvi, ha posat en dubte els arguments de la Fundació Bofill o l'USTEC a favor del model actual i dels bons resultats que ha donat durant dècades, al·legant que "no han presentat proves" que avalessin la seva posició i que els resultats de PISA d'enguany són "molt tristos".

Toom ha dit que l'escola que van visitar on s'impartia un 25% de castellà en una aula és "un èxit del bilingüisme", una afirmació que ha matisat després, al torn de preguntes, en reconèixer que no era objectiva, si es tenia en compte el total de l'alumnat tant del centre com de Catalunya.

En preguntar-li sobre els drets dels altres 24 alumnes d'una classe de 25 que volen el català però l'han de fer en castellà per un sol company, Toom ha dit que "això sempre passa quan es defensen els drets de les minories, com per exemple els col·lectius LGTBI", i que és culpa de la Generalitat, per no buscar un model millor, com per exemple separar l'alumnat que vulguin la classe en castellà, com assegura que es fa al seu país amb les famílies que volen escolaritzar els fills en rus.

En preguntar-li per què no s'han reunit amb les entitats majoritàries de famílies d'alumnes, que avalen el model actual, Toom ha dit que ja estaven representades per l'USTEC i el Departament d'Educació. I sobre el fet que el poder judicial tombi una norma aprovada per majoria parlamentària pel poder legislatiu, ha reconegut que era un dels temes que haurien d'analitzar, "si hi ha, o no, separació de poders".

Yanna Toom ha acusat la Generalitat d'haver intentar interferir en algunes de les trobades, com en les converses amb els directors dels centres educatius visitats i de no haver-los donat totes les dades que els han demanat. Entre les que pensen reclamar per escrit hi ha el nombre d'alumnes que reben un 25% de castellà o les respostes que s'ha donat a les famílies quan han demanat més classes en castellà.

L'eurodiputada d'ERC Diana Riba assegura que les dades que reclamen sí que les tenen, perquè la Fundació Bofill els va passar un dossier molt complert:

"La Fundació Bofill va presentar tot un dossier ple de dades, amb les dades que tenim tots, que són públiques."

Riba també ha denunciat que en la visita al TSJC, el jutge va estar llegint un fil de WhatsApp d'una escola, segons ha reconegut la presidenta de la delegació, un fet "absolutament fora de les seves competències." 

Defensa la "pluralitat" de la comissió i critica les protestes

En la seva intervenció, Yanna Toom ha defensat que la delegació ha vingut emparada pel Parlament Europeu i que es tracta d'un grup "transparent i plural" en la seva composició, tant a nivell parlamentari com regional o, fins i tot, ha dit, de gènere. I ha negat que haguessin patit cap "boicot" perquè només hi hagi membres de grups de dreta i extrema dreta. "No hi heu de veure cap conspiració", ha assegurat, "estem en setmana verda i en un període previ a Nadal, i aquí teniu diputats responsables que han vingut a treballar", ha afegit, assenyalant la resta de membres de la delegació.

Yanna Toom ha explicat que la seva missió respon a la petició d'unes famílies que han denunciat que el sistema d'immersió lingüística "no respecta el multilingüisme, el principi de no discriminació i les lleis internacionals" i que han demanat empara a la comissió de peticions perquè "busquen que els seus fills rebin una educació en espanyol, no només en espanyol, el 25%, cosa que no vol dir que no aprenguin el català".

Toom ha donat molts detalls de les entrevistes que van tenir tant amb aquestes famílies com amb la judicatura, uns detalls que no ha compartit quan ha parlat de les trobades amb els defensors del model actual, com la fFndació Bofill, l'USTEC o el Departament d'Educació.

Yanna Toom ha dit que les entrevistes amb les famílies van ser "molt emotives" i que els pares van explicar que, després de denunciar perquè s'implementés el 25% de castellà ordenat pels tribunals, alguns van patir "exclusió social, intimidació i bullying". Unes denúncies que haurien corroborat les autoritats judicials amb qui es van entrevistar, que va assegurar a la delegació que estaven investigant possibles casos de "delictes d'odi".

Segons Toom, per les famílies denunciants, "el sistema d'immersió lingüística provoca exclusió social en comptes de promoure la inclusió", i "no és un model d'èxit".

Yanna Toom ha afegit que, des del seu punt de vista, "les llengües comunes són molt importants" i no hi pot haver integració si no hi ha un acostament entre les parts:

"No crec en la integració forçada. A la integració per la força se n'hi diu acumulació."

Protestes a l'exterior

La missió marxa com va arribar, envoltada de polèmica, tant per la composició del grup (format per diputats de la dreta, l'extrema dreta i el grup liberal europeus), com per la tria dels centres educatius visitats i dels interlocutors amb qui han parlat per conèixer el funcionament de l'escola catalana, la majoria contraris a la immersió.

De fet, a les portes de les oficines de les institucions europees a Barcelona s'hi han concentrat desenes de persones per protestar contra "la politització de la llengua catalana".

A la roda de premsa, Yanna Toom ha criticat que se'ls hagi rebut "amb insults i protestes" i que hagi calgut mobilitzar la policia "per garantir la seva seguretat".

El grup ja va ser qüestionat pel seu "biaix polític" abans d'arribar pels partits socialdemòcrata, els Verds i l'Esquerra Unitària, que l'han boicotejat obertament i no hi han enviat cap representant de forma oficial. Només ERC hi ha enviat Diana Riba com a "acompanyant", que ha acceptat participar-hi perquè hi hagués, almenys, alguna veu discordant amb el discurs contrari al sistema d'immersió lingüística.

La delegació, enviada per la Comissió de Peticions del Parlament Europeu que presideix la popular Dolors Montserrat, l'han format nou eurodiputats, quatre com a membres oficials i cinc com a acompanyants.

Els 4 membres oficials són la presidenta de la delegació, la liberal d'Estònia Yana Toom, el popular alemany Peter Jahr; el polonès del partit ultranacionalista Llei i Justícia Kosma Zlotowski i la italiana del Moviment Cinc Estrelles Maria Angela Danzi.

Els 5 observadors són tots eurodiputats de l'estat espanyol: la mateixa Dolors Montserrat, del PPE; la també eurodiputada del PP Rosa Estaràs; Maite Pagazaurtundúa, de Ciutadans; Jorge Buxadé, de Vox, i Diana Riba, d'ERC.

Yanna Toom ha insistit que cap dels eurodiputats espanyols pot parlar en nom de la delegació, sinó només a títol personal.

"Un circ", segons USTEC

La missió va començar dilluns a la tarda amb reunions amb els peticionaris de l'Assemblea per una Escola Bilingüe, que van portar el cas a l'Eurocambra fa cinc anys i amb pares que havien denunciat el model d'ensenyament a Catalunya perquè volen una escolarització en castellà per als seus fills. També es van reunir amb Iolanda Segura, del sindicat de mestres USTEC-STEs, que va acceptar participar en les trobades perquè no hi hagués només veus contràries a un model educatiu que té el suport majoritari del professorat català.

Després de la reunió, Iolanda Segura va denunciar que, tot plegat, era "un circ", amb tot el peix venut a priori:

"No se sustenta enlloc que facin aquesta malversació de fons públics europeus per organitzar aquesta comissió que és un circ. Hem presentat moltes dades que avalen que la immersió lingüística ben aplicada afavoreix els resultats en matèria lingüística tant en català com en castellà."

Les conclusions, "elaborades des de casa", segons Anna Simó

Dimarts, la delegació del Comitè de Peticions es va reunir amb el president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), José María Barrientos, i va visitar dues escoles del Baix Llobregat: una d'educació especial i una altra que imparteix el 25% de castellà per ordre judicial.

A la tarda, el grup es va reunir amb el Consell Escolar i la Fundació Bofill, que han reivindicat el model d'escola catalana com un model d'èxit, amb l'associació Docentes Libres i representants de l'alta inspecció educativa (que depèn del Ministeri), i també amb la consellera d'Educació, Anna Simó, que va alertar del desconeixement que tenien de la realitat educativa a Catalunya:

"He vist un gran desconeixement, he intentat compensar aquest desconeixement, però la meva certesa és que no sé si ha servit per gran cosa."

Anna Simó ha assegurat que la missió ja venia amb les conclusions fetes des de casa.

L'última reunió ha estat aquest matí, amb la síndica de Greuges, Esther Giménez-Salinas, que és partidària de la immersió per garantir la igualtat d'oportunitats.