S'enlaira Hera, la missió de defensa planetària per desviar asteroides que amenacin la Terra
L'objectiu de la missió és analitzar els efectes de l'impacte de la nau DART contra l'asteroide Dimorphos, fa dos anys, i recollir dades per a futures missions de desviació d'asteroides
Hera ja està en marxa. Finalment, aquest dilluns s'ha enlairat la missió de l'Agència Espacial Europea (AEE), des de Cap Canaveral, a Florida, als EUA. L'objectiu d'Hera és obtenir tota la informació necessària per desenvolupar la millor tècnica de defensa planetària davant del possible impacte d'asteroides que puguin ser perillosos per a la Terra.
L'Hera estudiarà els efectes de l'impacte de la nau DART contra l'asteroide Dimorphos fa dos anys. Aquesta sonda de la NASA va aconseguir desviar per primer cop la trajectòria d'un asteroide amb un impacte controlat.
📽️ #HeraMission's launch window opens tomorrow! But what is ESA's 1st planetary defence spacecraft going to do? Watch our cartoon introduction - & then there's a whole series to catch up on! https://t.co/nsy2kDkNBP pic.twitter.com/5QXGMtJSZS
ESA's Hera mission (@ESA_Hera) October 7, 2024
S'espera que la missió Hera proporcioni dades per a futures missions de desviació d'asteroides per poder redirigir objectes que suposin una amenaça de col·lisió per a la Terra.
Fins ara s'han descobert més de 20.000 asteroides que passen molt a prop del nostre planeta.
Defensar la Terra de l'impacte d'asteroides
L'Hera és, juntament amb la DART, una missió de defensa planetària i totes dues es fan en col·laboració amb l'AIDA (Asteroid Impact and Deflection Assessment). Aquestes dues agències espacials pretenen desenvolupar la tecnologia capaç de desviar asteroides per protegir la Terra d'un possible impacte.
L'Hera ha de viatjar fins a Dídim, un sistema binari d'asteroides que està format per un cos principal i més gran, Dídim --de 780 metres de diàmetre--, i un altre de més petit --d'uns 150 metres-- anomenat Dimorphos, que orbita al voltant de l'anterior. El 26 de setembre del 2022, la nau DART va alterar amb èxit la seva òrbita en 32 minuts.
Ara, l'Hera i els seus dos petits satèl·lits de la mida d'una capsa de sabates, els cubeSats Juventas i Milani, iniciaran un llarg viatge al lloc dels fets per analitzar les conseqüències d'aquell impacte.
Dades per estar preparats
La missió trigarà dos anys a arribar al sistema binari d'asteroides; es calcula que ho farà a la tardor de 2026. La nau carrega 12 instruments per recollir informació crucial que ajudi a comprendre quina va ser l'alteració de l'asteroide i afinar futurs models d'impacte per poder-los desviar en cas de necessitat.
Els dos cubeSats observaran el cràter que va deixar l'impacte sobre Dimorphos. Juventas i Milani van equipats amb aparells d'alta tecnologia, com ara un radar de baixa freqüència, equip de mineralogia, analitzador de pols i gravímetre.
Michael Küppers, científic del projecte, explica que l'Hera ha de fer dues coses essencials: determinar amb precisió la massa de Dimorphos --fonamental per mesurar l'eficàcia de la desviació--, i analitzar les propietats físiques de l'interior dels dos cossos rocosos.
"Mesurar els resultats de l'impacte és una oportunitat única", ha destacat. Crear un mapa de la seva composició i de la temperatura de la superfície, i una radiografia de l'estructura interna, servirà per determinar la tècnica que es faria servir en el futur per desviar asteroides que puguin col·lidir amb la Terra.
La missió també recollirà dades científiques complementàries "d'incalculable valor", nous coneixements sobre la física de les col·lisions i formació de cràters, que pot "revolucionar la comprensió de la formació del sistema solar", diu la informació de l'AEE. Així mateix, la missió "provarà noves tècniques de navegació i control autònom a l'espai profund, treballant en la baixa gravetat dels asteroides", per preparar el terreny de futures missions interplanetàries.
Küppers compara la importància futura d'aquesta missió amb la pandèmia. "Una pandèmia no passa gaire sovint, però està bé o estaria bé estar preparats." I "amb els asteroides, encara més --hi afegeix--, perquè pot ser una cosa catastròfica". Un cos de les dimensions de Dimorphos podria destrossar una ciutat com Madrid, segons el científic.
"Avui en dia som la primera generació que està capacitada per desviar un asteroide en el cas que vingués."
Per a la Terra, Dimorphos no és cap perill, perquè no està en curs de col·lisió, però serveix de camp de proves.
Pendents de la tempesta tropical Milton a Florida
Aquest dilluns s'obria una finestra de 21 dies per a la posada en marxa d'Hera, que finalment s'ha produït el primer dia d'aquesta finestra. L'enlairament de la missió estava pendent del temps i de l'aproximació de la tempesta Milton. "Estem preparats per a l'enlairament, però pendents del temps", ha confirmat hores abans de Ian Canelli, director del projecte Hera.
A banda de la pluja que ja escombra Florida, l'AEE també tenia l'atenció posada en el vent, especialment el vent en altura, i també de possibles descàrregues elèctriques, aspectes que podrien fer ajornar el llançament. A més a més, s'acosta la tempesta tropical Milton, que podia complicar encara més les coses.
La nau està ja integrada al coet Falcon 9 de Space X, que ha aconseguit també a última hora els permisos necessaris per fer el llançament, segons ha confirmat aquest diumenge l'Administració d'Aviació Federal dels Estats Units (FAA). "El vehicle SpaceX Falcon 9 està autoritzat a tornar al vol només per a la missió Hera prevista, que es llançarà el 7 d'octubre des de l'estació de la força espacial de Cap Canaveral, a Florida."
