La missió Hypatia II estudiarà els efectes d'una missió a Mart en el cos de la dona

Estudiar el cos de la dona en situacions de viatge espacial i, en concret, en la simulació d'una missió tripulada a Mart. És el principal objectiu de la missió Hypatia II, que farà que nou astronautes visquin del 2 al 15 de febrer a l'estació de Utah (Estats Units). 

La tripulació, de diferents edats i disciplines i formada íntegrament per dones, viurà en condicions d'aïllament a l'estació Mars Research Desert Station (MDRS) que hi ha al desert de Utah. L'estació simula les condicions del planeta vermell, com la reducció d'oxigen o les temperatures extremes, si bé no es recrea la ingravitació.

Què s'estudiarà? 

Alguns dels aspectes que s'estudiaran són la nutrició de les dones, l'activitat física, els efectes en la massa muscular, els ritmes circadians del son i altres variables biològiques relacionades amb l'estrès, com el ritme cardíac, la temperatura corporal i l'oxigen en sang.

La menstruació com a fertilitzant

Fins ara, a les missions espacials no simulades, a les dones astronautes se'ls ha suprimit la regla i això s'investigarà. Mitjançant una copa menstrual espacial, també s'estudiarà la menstruació de les tripulants i el seu possible ús com a fertilitzant a les plantes de l'hivernacle de l'estació en un projecte en què col·labora l'Hospital de Sant Pau de Barcelona. 

Biaix de gènere

Actualment, només un de cada 10 astronautes és  dona, i això provoca un biaix de gènere en les dades disponibles. Per això, Hypatia II vol veure quins efectes té en el cos femení una missió espacial, en condicions d'aïllament, restriccions en l'alimentació, l'aigua i les comunicacions.

Les astronautes participants

Ariadna Farrés Basiana és la comandant de la tripulació de l'Hypatia II, en què també participen Anna Bach, Helena Arias, Estel Blay Carreras, Marina Martínez, Jennifer García Carrizo, Mònica Roca Aparici, Laura González Llamazares i Lucía Matamoros.

Altres projectes: plaques solars, satèl·lits i sostenibilitat

Entre els projectes que desenvoluparan, hi ha la instal·lació d'un triedre -un aparell triangular- al desert perquè els satèl·lits es puguin posicionar amb precisió, un projecte que té el finançament de l'Agència Espacial Europea (ESA). 

També s'assajaran solucions per millorar l'eficiència de les plaques solars, de les quals dependria una hipotètica colònia a Mart. 

A més, es busca optimitzar l'anàlisi de roques per evitar fer una recol·lecta a cegues de les mostres espacials que es porten a la Terra. 

I s'estudiaran les formes de millorar la sostenibilitat en aquestes missions, amb menys consum d'aigua o una millor gestió de residus, a través de compostadores o roba que necessita ser rentada menys vegades. 

Eines dissenyades per als més petits i un conte infantil

En paral·lel, Hypatia II ha obert un concurs perquè infants i joves dissenyin eines que puguin ser útils a les astronautes. El projecte guanyador s'imprimirà en 3D durant la missió i el farà servir la tripulació. 

A més, hi haurà un tour virtual per divulgar les investigacions de la missió, que es podrà seguir des del web i Instagram. A més, publicaran un conte infantil basat en la missió, il·lustrat per una de les tripulants. 

Hypatia I, el pòdcast 

Aquesta és la segona missió d'aquesta mena impulsada per Hypatia Mars, l'objectiu de la qual és visibilitzar la dona en l'àmbit de la ciència i crear referents femenins. La primera missió d'Hypatia es va dur a terme el 2023.

Pots escoltar com va anar en el pòdcast "Missió Mart", una audiosèrie de la periodista de Catalunya Ràdio Núria Jar, que va ser una de les participants en la primera missió. 

També pots llegir-ho en l'article que segueix.