La missió impossible de Blinken: arriba a Israel sense eines de pressió per contenir Netanyahu
En la quarta gira que fa pel Pròxim Orient en només tres mesos, el secretari d'Estat nord-americà vol expressar la inquietud de la Casa Blanca sobre el transcurs de l'ofensiva a Gaza
La missió d'Antony Blinken en la seva quarta gira al Pròxim Orient en tres mesos té, aquest cop, un punt de desesperació. El seu objectiu confessat és evitar la propagació de conflictes militars per tota la regió. El no confessat és un altre: evitar que el seu cap, Joe Biden, perdi la feina.
La gira arriba enmig d'una confusió a escala regional causada per la invasió israeliana de Gaza amb els seus bombardeigs de saturació que s'ha cobrat la vida de milers de civils innocents. El secretari d'Estat nord-americà ha visitat aquest dimarts Jerusalem i els territoris ocupats de Cisjordània amb una maleta buida, ni transporta promeses ni transporta amenaces. No té res a oferir a cap dels països de la zona, cap incentiu. Tampoc porta fórmules de pressió.
El govern jueu ha ignorat fins ara i de manera sistemàtica totes les peticions de la Casa Blanca perquè el soci privilegiat comenci a revisar l'ofensiva. Biden, que afronta una reelecció complicada, voldria que Israel comencés a desescalar el conflicte o, si més no, que deixés de castigar la població civil.
Totes aquestes inquietuds, però, no estan en l'agenda del primer ministre israelià, completament diferent de la dels Estats Units. El polític nacionalista ara es pot permetre el luxe d'ignorar una figura política, Biden, que ha deixat de cotitzar a Israel a l'espera que Donald Trump torni a la Casa Blanca.
L'atac de la resistència palestina del 7 d'octubre va ser un cop molt dur per a Netanyahu, en aquell moment molt contestat per l'oposició israeliana per les seves múltiples implicacions en casos de corrupció i abusos de poder. L'astúcia de Hamas, que va trencar les defenses del caríssim i sofisticat escut de vigilància a la frontera, va fer saltar pels aires l'autocomplaença i l'autoconfiança d'un país que se sent invulnerable i un exèrcit que se suposava en estat d'alerta permanent.
Les massacres comeses pels milicians de Hamas i civils palestins en els pobles israelians fronterers --autèntics pogroms-- van impactar l'opinió pública israeliana i occidental. Ningú no dubtava del dret d'Israel a respondre l'atac. La característica de la resposta era clar com seria: contundent. Però ningú no calculava la magnitud que s'està veient.
Una guerra sense objectius
El govern jueu, convertit en govern d'unitat, ha decidit una operació militar a gran escala amb uns objectius que els mateixos oficials veterans del Tsahal consideren poc realista. L'objectiu de la guerra és doblegar el rival a través de la violència, no erradicar-lo.
El secretari d'Estat nord-americà, Antony Blinken; el ministre d'Exteriors europeu, Josep Borrell; i gairebé totes les cancelleries occidentals voldrien convèncer Israel que el rival, Hamas, continuarà existint quan acabin les operacions encara que les seves capacitats operatives es vegin restringides.
Tot i la tragèdia a què Hamas ha arrossegat el seu poble, una gran part dels palestins veu la milícia com l'únic baluard en contra de l'ocupació, la colonització i el sistema d'apartheid sotmès per Israel.
El gabinet de Netanyahu ha obligat el seu exèrcit a una guerra d'extermini amb mitjans de destrucció descomunals i una despesa militar astronòmica on els objectius inicials continuen sense assolir-se: Hamas continua dempeus, resistint un exèrcit cent vegades superior, i encara no s'han pogut alliberar tots els ostatges i presoners de guerra israelians en mans dels milicians palestins.
I a més, Netanyahu es troba captiu per l'ala ultra del gabinet, en permanent estat de rebel·lió. Tant el ministre de Seguretat, Ben Gvir, com el de Finances, Bezalel Smotrich, amenacen el primer ministre de deixar-lo caure si no es compleixen les seves aspiracions. Que són, bàsicament, arrasar Gaza fins a buidar-la dels seus habitants.
Els familiars dels ostatges imploren contenció perquè tot això implicaria la mort dels captius, però el govern ha deixat de commoure's amb la seva situació.
Bona part de la societat israeliana s'ha adonat, doncs, que el seu govern ja no té clar ni quins són els objectius ni com serà el final la partida. La manca de claredat amenaça de prolongar la violència.
I d'això també se n'ha adonat la Casa Blanca. La guerra va començar a Gaza, s'ha estès a Cisjordània, on els colons fan i desfan de manera impune; s'ha estès a la frontera del Líban, amb una Hezbollah molt activa; al mar Roig, on els houthis han aconseguit alentir el trànsit mundial; a Beirut, on va ser assassinat el número dos de Hamas; i a Kerman, on Estat Islàmic va matar un centenar de persones en un atemptat, dues accions aquestes últimes en la que molts veuen el segell d'Israel.
Biden, víctima dels plans militars d'Israel
I també s'ha estès fins als Estats Units, on està complicant la reelecció de Biden, interromput aquest dilluns en una conferència per un grup de ciutadans... segurament votants seus.
Blinken arriba a Jerusalem en un moment de trastocament de papers: ara mateix no se sap qui és el padrí i que és el fillol en aquesta relació indestructible entre Israel i els EUA. Blinken arriba per expressar les seves inquietuds sobre el transcurs de l'ofensiva, que està sobrepassant tots els límits de la proporcionalitat militar, tots els límits de la legalitat internacional i tots els límits de la mateixa moral.
El secretari d'Estat també vol que Israel es tregui del cap alguns dels seus plans per al futur dels territoris palestins. Netanyahu ja ha dit que no contempla un govern palestí escollit pels mateixos palestins, ni un govern liderat per Hamas o per Fatah, el partit laic tradicional, fundador del Moviment d'Alliberament Nacional Palestí i que governa a Cisjordània.
Netanyahu voldria uns territoris palestins amb un exèrcit israelià encarregat de la seguretat i amb un govern titella tutelat per les monarquies sunnites del Golf, encarregades, a més, de pagar la factura de la reconstrucció. "Bibi" pensa que tot això, a més, ajudaria a reprendre la normalització de relacions entre Israel i les dictadures petrolieres, interrompudes arran de l'atac de Hamas del 7 d'octubre.
Netanyahu presenta els seus plans com una mena de mal menor, ja que els ultres del govern el que realment proposen és la deportació massiva de palestins, la colonització de Gaza i l'ampliació dels assentaments a Cisjordània.
La missió impossible de Blinken
Blinken sap que tots aquests plans hipotequen els Estats Units i la seguretat mundial durant dècades i ara intenta evitar-ho. El problema és que sembla poc raonable parlar de la postguerra quan encara no ha acabat la guerra.
I també semblen poc realistes les bones intencions de Blinken, aspirant que Israel, concentrat en una guerra, s'avingui a canviar de tàctica després que Occident li hagi consentit tots els seus actes. Un Occident que fa mig segle que tracta els conflictes de la regió a força de curar els símptomes i no la malaltia. I la malaltia és el fracàs de resoldre el problema palestí amb una solució justa basada en una pau integral.
És per això que la missió de Blinken és impossible. Les peces del puzle són moltes i complicades d'encaixar sense una revisió real dels càlculs de la Casa Blanca i una ampliació dels seus interessos, ara limitats a la seguretat d'Israel.
Tothom a la regió està contemplant com la guerra de Gaza, en aquesta fase de confusió, ha soscavat la influència dels Estats Units, despullant-la fins a revelar la seva impotència.
Blinken s'ha passejat aquests dies per mitja regió per observar el que fa temps que és evident: que els països de la regió coneixen els seus interessos, que intenten protegir-los i que són capaços de tractar amb totes les potències mundials, no només amb Brussel·les i Washington. Tota una dutxa de realitat. Per això, ara mateix, són els Estats Units els que necessiten una victòria en aquesta crisi, més que no pas Israel.