La missió impossible dels joves per llogar un pis digne a un preu raonable

Treballar per pagar-se els estudis, compartir pis per estar a prop de la feina o de la universitat, mudar-se cada poc temps per trobar preus més assequibles i arribar a la trentena sense perspectives de poder viure sol o d'independitzar-se de casa els pares. Són les realitats quotidianes a què es veuen abocats els joves de 20, 30 i, fins i tot, 40 anys.

Quan has de compartir pis eternament

Xavi Buxeda, promotor cultural de 34 anys, viu en un pis compartit a Barcelona. Ha fet 10 mudances els últims 11 anys. Després de tot aquest temps de cerca constant de companys per viure plegats i repartir despeses, ara viuria sol o amb la seva parella. Però no ho pot fer. Ho veu, senzillament, impossible.

"Vaig marxar de casa els pares als 23 anys. Per falta de diners vaig haver de tornar a casa seva. Comptava, als 34 anys, viure sol. Però ara em trobo, amb aquestes edats, tornant a repetir una altra vegada les experiències que havíem viscut quan acabàvem la universitat."

La seva experiència a Barcelona no ha estat agradable. L'any passat va haver de marxar del Born després de viure-hi tres anys. En aquest cas, per la pressió dels pisos turístics. Les festes constants, tres o quatre per setmana, el van empènyer a denunciar el propietari. Explica que van arribar a enviar una persona que va apallissar la seva parella.

Guionista, director i promotor d'espectacles, Buxeda assenyala les dificultats que es troba com a jove a l'hora de treballar al sector de la cultura. Reivindica que és urgent que el preu dels lloguers estigui limitat. 

"És obligatori que ens ho posin fàcil perquè si no, és que hi ha tota una generació al mig que es queda sense futur i en certa manera sense passat."

Viure en 39 metres quadrats i amb l'amenaça d'un augment de preus

La Diana Virgós, periodista i de 27 anys, viu en parella al Raval de Barcelona. El pis té una habitació i un lavabo. Paga una mica més de 500 euros al mes, per 39 metres quadrats. Al confinament els va arribar un burofax del fons propietari del bloc de pisos. El contingut, un augment de prop del 50% en el preu del lloguer.

"El pis és petit, poc lluminós, té defectes de construcció, la calefacció no funciona i hem tingut problemes de ratolins. La propietat no ha fet res per arreglar-ho. Però ens apugen el preu gairebé el 50%. O ho acceptes o has de marxar."

Denuncia que la propietat vol incorporar al contracte clàusules abusives. A més de l'actualització de preus, les quotes del lloguer incorporarien un pagament anual de 300 euros més per una assegurança d'impagament, a benefici del mateix fons voltor.

"Realment el que ells volen és que acabem marxant i que puguin arribar a vendre el bloc sencer. La rendibilitat els augmentarà si ens escanyen a nosaltres."

Treballar i estudiar alhora per pagar-se el pis i la universitat

La Irene Montagut està a punt de començar l'últim any d'universitat. Té 22 anys. És de les Terres de l'Ebre. Pràcticament des del primer dia combina els estudis amb una feina que li permet pagar tant les matrícules de la facultat com el lloguer del seu pis. Si no treballés, no podria haver vingut a estudiar Periodisme a Barcelona.

"Els preus dels pisos em van impactar des del primer moment. Quan vaig decidir venir a estudiar a Barcelona, vaig veure que eren caríssims. Una animalada. Amb el preu que pago per un pis compartit a Barcelona, gairebé podria pagar una casa al meu poble".

Ara mateix comparteix pis amb tres noies més, però la preocupa el futur immediat.

"Si amb 26 o 27 anys vull seguir vivint a Barcelona, independitzada, tindré un problema."