La Moncloa diu que el traspàs d'immigració no serà ràpid i el govern en demana detalls
L'executiu català ha contactat amb Bolaños, però encara no els ha traslladat la lletra petita de l'acord entre el PSOE i Junts sobre immigració
Partit a partit, ple a ple. Pedro Sánchez ja ha vist que haurà de suar cada coma de cada llei i de cada iniciativa parlamentària. Després d'hores de caos i d'informacions contradictòries, el govern de Sánchez ha aconseguit tirar endavant dos dels tres decrets òmnibus però ha tastat el pa que s'hi dona en dos dels fronts que té oberts.
D'una banda, Podem, que ha aconseguit tombar un dels decrets impulsats per la vicepresidenta Yolanda Díaz. I, de l'altra, Junts, que es farà pregar molt cada vegada que Sánchez necessiti els seus vots per aprovar qualsevol iniciativa parlamentària. La tríada Nogueras-Turull-Puigdemont ha tornat a donar fruits per collar un PSOE que diuen que n'ha pres nota.
Mentre Junts, que ara sí que negocia, assegura que no és la Convergència "de peix al cove", el PSOE encara avui flota per haver pogut salvar els mobles quan fa 24 hores tot semblava abocat al fracàs.
El traspàs integral de la immigració
L'acord in extremis entre Junts i el PSOE que inclou el traspàs en immigració és ara mateix el que el govern està esperant que se li traslladi. El ministre de la Presidència i Justícia, Félix Bolaños, ha explicat a TVE que la delegació de competències en matèria d'immigració a la Generalitat de Catalunya es desenvoluparà mitjançant una llei orgànica, però no ha especificat si inclourà el control de les fronteres o l'expulsió d'estrangers en situació irregular. En canvi, el secretari general, Jordi Turull, ha assegurat a "El matí de Catalunya Ràdio" que ''si s'expulsa o no multireincidents s'ha de poder decidir des de Catalunya. Cap alcalde està content de tenir gent que reincideixi 200 vegades".
Miriam Nogueras al "Tot es mou" del 3Cat aclaria quina és l'estratègia de Junts des de l'agost i advertia que continuarà sent així el que queda de legislatura:
''No donarem els vots a canvi de res. Costa d'entendre la metodologia de Junts, però no estem fent res que no féssim fa mesos enrere. Tot allò que requereixi dels vots de Junts s'haurà de pactar. Llei a llei."
"Es van donar per descomptats els nostres vots quan no estava tancat" -- afegeix Nogueras--. "Sí que és cert que feia mesos que estàvem treballant part de les mesures i ahir vam tancar allò que fa temps teníem sobre la taula. Durant anys s'han pres decisions d'esquena a Catalunya, tenim singularitats que s'han de respectar i toca que comencem a demostrar múscul, perquè el país està preparat.''
La portaveu al Congrés, Miriam Nogueras, és una de les artífexs de la negociació. Aquests dies, Puigdemont s'ha mantingut en un segon pla, però és evident que sense el seu aval la jornada d'ahir no hauria acabat amb aquests acords.
Fins ara en les trobades de Junts i el PSOE es parlava d'amnistia, de lawfare o de mediadors, però ara ja s'entra en un terreny més concret: immigració, IVA de l'oli, el retorn de les empreses, publicació de balances fiscals o reformes en la llei d'enjudiciament civil.
El govern, a l'espera de la lletra petita
Aquest matí la vicepresidenta del govern, Laura Vilagrà, ha enviat un missatge al ministre Félix Bolaños demanant-li informació sobre els pactes a què es va arribar ahir i com s'han de desplegar:
''La negociació dona fruits. Primer era Rodalies i ingrés mínim vital. Ara s'hi afegeix immigració, cap problema. Però volem conèixer la lletra petita de l'acord, perquè qui ho ha de desplegar és el govern''.
Bolaños li ha contestat que en parlaran més endavant, sense donar més detalls.
ERC ha qualificat els acords de Junts amb el PSOE pels decrets aprovats a última hora aquest dimecres d'"enunciat". "Hi ha molta lletra petita", ha dit la número dos d'ERC al Congrés, Teresa Jordà, a "Els matins" del 3Cat. I ha apuntat que "algunes de les coses" acordades, els republicans ja les havien parlat amb els socialistes.
"El govern del país hi ha de dir la seva, hi ha moltes hores de feina", ha dit Jordà, en referència a qüestions com el traspàs de la gestió de les competències en immigració.
Jordà ha reivindicat que Esquerra ha negociat "fets", com ara el traspàs de l'ingrés mínim vital, que cada comunitat autònoma podrà gestionar si ho demana.
En contraposició a Junts, la diputada d'ERC ha replicat que els republicans "no estan a P1 de negociar amb el PSOE". "Segur que es podria haver negociat més, però nosaltres estem molt orgullosos del que hem acordat", ha sentenciat.
El front de Podem-Sumar, una pedra a la sabata de Sánchez
La vicepresidenta del govern espanyol, Yolanda Díaz, és qui ha rebut el revés més sever de la jornada d'ahir. Està pagant la ruptura amb Podem i el fet de negar-se a incorporar cap membre de la formació a l'executiu.
Ara bé, Díaz està dolguda en la mateixa línia que ahir ho expressava Jaume Asens al Més 324. Yolanda Díaz retreu a Podem el vot contra la reforma del subsidi d'atur:
"Ha colpejat els treballadors de la mà de Vox i el PP".
Per altra banda, ha assegurat que tancarà una pujada del Salari Mínim Interprofessional --la mesa de diàleg es reuneix divendres-- malgrat el rebuig de la patronal.
Montero estén la cessió d'Immigració a altres autonomies, si la volen
La vicepresidenta del govern espanyol, María Jesús Montero, ha confirmat que l'acord entre el seu executiu i Junts es plasmarà en una llei orgànica i es farà efectiu per mitjà de l'article 150.2 de la Constitució, que permet transferències als governs autonòmics:
"Només fa dotze hores que hem arribat a aquest acord i això ho haurem de desenvolupar amb una llei orgànica que s'haurà de tramitar al congrés i, per tant, hi ha molt a dialogar".
Montero ha recordat que aquesta transferència es farà d'acord amb la Constitució espanyola. "Es farà amb plena validesa i garantia constitucional, com no pot ser d'una altra manera", ha dit.
Tot i que Junts ha dit que aquesta delegació de polítiques d'immigració és una cessió a la Generalitat i en cap cas un "cafè per a tothom", Montero no descarta delegar les competències en immigració a altres comunitats, si aquestes ho demanen, una qüestió que queda entre interrogants, tenint en compte la complexitat i problemes que solen comportar la gestió d'aquestes polítiques.
Des del PSC, Alícia Romero no veu clara aquesta cessió: "tenim competències en seguretat, educació, sanitat i no tot són de bona nota. La cosa no és tenir competències i sí fer-les bé", ha reblat.
Jordi Turull diu que no han entrat a negociar aquests detalls, però sí que l'important és que el govern català podrà gestionar i decidir sobre immigració, cosa que no passava fins ara.
Sumar hi veu un interès ocult de Junts
Sumar sospita que Junts demana una cessió de les competències d'immigració per reforçar el seu missatge per, segons ha dit, "donar una puntada de peu al cul" als migrants.
Aina Vidal defensa que Catalunya tingui més capacitat de gestió, però li preocupa els motius de Junts, que ha assegurat que competeix amb l'extrema dreta.
En la mateixa línia, el president d'Esquerra, Oriol Junqueras, ha afirmat que els discursos que criminalitzen les persones migrants posen "en risc la cohesió social" en un missatge a la xarxa social X:
Abraçar els discursos de l'extrema dreta que criminalitzen les persones migrants, lluny de resoldre les situacions de pobresa i exclusió, posa en risc la cohesió social, un país compartit amb tothom que hi viu i la seva incorporació al projecte nacional. Ens hi juguem molt.
Oriol Junqueras ?? (@junqueras) January 11, 2024
Els professionals que treballen amb migrants no ho veuen clar
Moltes preguntes i poques respostes clares, així és com l'Associació de Professionals d'Estrangeria posa en qüestió el traspàs.
D'entrada, diuen que a Catalunya no hi ha prou funcionaris i prou formats en immigració. Per la presidenta de l'associació, Neul Aguelo, aquest traspàs és ara per ara inviable:
"Ara seria inviable i no hi ha tanta gent especialitzada a Catalunya per portar temes d'immigració".
Pròxima parada: els pressupostos
El pròxim embat clau que pot convertir-se en una altra agonia per a l'estabilitat de la legislatura de Pedro Sánchez serà veure si serà capaç de tornar a cosir una majoria com la de la investidura per aprovar uns nous pressupostos. Ara mateix a Sánchez no li han sortit els números en tots els decrets i malgrat que n'ha pogut tirar endavant dos de tres, ha sortit esgarrapat d'una jornada que excepcionalment es feia al Senat.
De fet, Podem ja ha amenaçat de tombar els pressupostos del 2024, uns comptes que, per calendari, no podran estar aprovats abans del primer trimestre i que haurien d'aplicar sense demora el rigor fiscal que exigeix Brussel·les. De moment, de facto, els comptes estan prorrogats fins que n'hi hagi uns de nous.
L'amnistia segueix el camí previst
Amb els canvis en els decrets, en principi poca cosa variarà sobre la possibilitat de deixar en suspens l'aplicació de l'amnistia si es presenten dubtes (prejudicials) a la justícia europea.
El motiu és la mateixa justícia europea, que recomana deixar tot el procediment aturat fins que es resolguin les consultes. Per tant, els magistrats espanyols ho aplicaran, amb tota probabilitat. I la mitjana perquè Europa resolgui les prejudicials ara és de dos anys.
Però el text parla de fer decaure mesures cautelars, quan es presenti una qüestió d'inconstitucionalitat. Si s'afegeixen també en una prejudicial al TJUE, la llei diria que decauen cautelars (per tant, ordres de detenció) encara que l'aplicació efectiva quedés suspesa. Per tant, membres a l'exili com el president Puigdemont o Toni Comín podrien tornar sense detenció, ara bé, qui se'n refia?
Un cop tombades les esmenes a la totalitat a la llei d'amnistia de PP i Vox, el text continua el tràmit parlamentari al Congrés. En principi, el pròxim dia 16 de gener acaba el termini per presentar al registre les esmenes parcials que hauran de ser debatudes primer en ponència i després en comissió.
La previsió és que el text torni al ple del Congrés aquest mes per ser aprovat i remetre'l al Senat, on el PP podrà dilatar la seva tramitació durant dos mesos, abans de tornar-lo a la Cambra Baixa.
Altres punts de l'acord amb Junts
L'acord també contempla que el ministeri de Transports assumeixi el cost de tots els descomptes al transport públic, que el ministeri d'Hisenda publiqui de manera immediata les dades per calcular les balances fiscals o que el d'Economia rebaixi l'IVA de l'oli fins al 0%.
El PSOE també s'ha compromès a fer efectiu el retorn d'empreses a Catalunya que van marxar durant el 2017 gràcies a un decret del PP procés i a retirar l'article de la llei d'enjudiciament criminal que, segons Junts, posava en risc l'amnistia. Nogueras ha assegurat que tot aquest conjunt de cessions són "a canvi de l'abstenció i res més".
