Moncloa nega cap relació amb el cas d'espionatge Catalangate: "Res a veure ni a ocultar"
La ministra de Defensa, de qui depèn el CNI, compareixerà al Congrés per donar explicacions
El govern espanyol nega cap relació amb el cas d'espionatge massiu que ha posat de manifest The New Yorker a través d'una investigació de Citizen Group que afecta 65 polítics i agents socials catalans, com el president Aragonès i l'expresident Torra.
La portaveu del govern espanyol, Isabel Rodríguez, ha afirmat en roda de premsa a La Moncloa que el seu executiu no té "res a veure ni res a ocultar" i, per tant, "col·laborarà al màxim amb la justícia en la investigació dels fets" si els ho requereixen, perquè "Espanya és un estat de dret i de democràcia plena".
"El govern no accepta que es posi en qüestió la qualitat democràtica del nostre país, perquè Espanya és un estat democràtic i de dret on es respecten les llibertats individuals."
Ha recordat que a l'Estat la llei estableix que per limitar drets cal una resolució judicial motivada.
En aquest marc ha afirmat que donarà les explicacions oportunes i que la ministra de Defensa, Margarita Robles, ha demanat una compareixença al Congrés aquest dimarts per explicar "qüestions que li són pròpies" i, per tant, estarà "a disposició dels diputats".
Ha volgut destacar "l'esforç que s'ha fet per treballar en la desjudicialització del conflicte a Catalunya" i el fet que "avui, fruit de la determinació del govern i la societat catalana, la situació no s'assembla gens a la del 2017".
Isabel Rodríguez ha fet aquestes declaracions al mateix temps que Puigdemont, Junqueras, Riera, Antich i Paluzié compareixien des de Brussel·les per donar una resposta conjunta de l'independentisme enfront del cas d'espionatge massiu. Puigdemont i Junqueras han comparegut junts al Parlament Europeu i han anunciat accions polítiques i judicials a nivell català, espanyol i europeu.
La reacció de la CE a una pregunta genèrica
La Comissió Europea considera "inacceptable" qualsevol intent d'un estat membre de la Unió Europea d'accedir "il·legalment" a les dades o comunicacions de "ciutadans, inclosos periodistes i polítics", a través de programaris d'espionatge.
En una resposta genèrica a les preguntes dels periodistes sobre les informacions publicades pel cas Pegasus --que esquitxen diversos estats membres de la UE, entre ells Espanya pel Catalangate--, el portaveu Johannes Bahrke ha afirmat que calen investigacions. Bahrke ha dit que els estats han de "controlar" els serveis de seguretat per "garantir" que es respecten els drets fonamentals, i tenen també el "deure" d'investigar les al·legacions sorgides en els últims dies.
Arran dels dubtes d'alguns periodistes sobre com poden investigar els estats membres unes pràctiques que, a priori, haurien encarregat ells mateixos, el també portaveu Eric Mamer ha afirmat que a la UE hi ha "separació de poders".
"Hi ha sistemes judicials independents que poden fer aquestes investigacions, i estan disponibles per als ciutadans."
