Morositat dels bancs: acumulen 50 milions d'euros de deutes en comunitats de veïns

Les comunitats de propietaris han d'assumir els impagats d'alguns rebuts, en la majoria dels casos són de veïns que no poden pagar, però en un 20% dels casos, el morós és un banc o caixa.

Les últimes dades, del 2017, xifren el deute en 50 milions d'euros. Despeses com la llum, la neteja de les zones comunes, l'assegurança o l'ascensor han de ser assumides per la resta de propietaris, ja que l'estratègia dels bancs és allargar la situació tant com puguin, i pagar el deute quan venen el pis o el local.

Quan això passa, el deute acostuma a ser molt gran i les reclamacions es poden allargar anys. Però si es reclama via judicial, el banc acaba pagant. Però no compensa el maldecap per als veïns, que durant anys han de fer front als impagaments.

Els afectats pels bancs morosos

Els tres locals d'una comunitat de veïns de Cornellà del Llobregat són propietat d'una entitat bancària. Des que van tancar les oficines, el juliol del 2017, van deixar de pagar els rebuts de la comunitat.

En dos anys i mig han acumulat un deute de 3.300 euros. En l'última reunió de la junta ja van aprovar reclamar el deute del banc, si calia, via judicial.

Lorenzo Viñas Périz, gerent del Col·legi d'Administradors de Finques de Barcelona-Lleida, comenta l'estratègia que segueixen les entitats bancàries:

"Alguns sí que és cert que quan són requerits de manera amistosa, mitjançant una comunicació fefaent, és fàcil, és com un procediment normal de pagament i posar-se al dia de deutes, altres, pals a la roda, i altres, es despisten fins que no tenen la demanda judicial."

Això va passar en una comunitat de Castelldefels. Arrossegaven un deute de prop de 7.000 euros d'un pis que, després d'un desnonament, va acabar sent propietat del banc.