La mutilació genital femenina, a un pas de tornar a ser legal a Gàmbia
Gairebé la totalitat dels diputats han votat a favor d'enviar la proposta de llei a una comissió abans de la votació final, d'aquí tres mesos
Marxa enrere dels drets de les dones a Gàmbia. El Parlament del país ha sotmès a debat aquest dilluns una proposta per derogar la prohibició de la mutilació genital femenina d'aquesta petita nació de l'Àfrica occidental.
A les portes s'hi han manifestat dues multituds: per una banda, un grup de dones feministes demanant que es mantingui la prohibició de l'ablació de clítoris, com ho ha estat els últims nou anys. Davant seu, un altre grup de dones exigint tot el contrari, que el Parlament torni a legalitzar-la i no s'imposin multes a les dones que mutilin nenes.
Aquest segon grup sembla tenir les de guanyar, ja que a l'interior de l'hemicicle, eminentment masculí, el 88% dels diputats han votat a favor d'enviar la proposta de llei a una comissió abans de la votació final, d'aquí tres mesos.
La mutilació genital femenina és una pràctica que ha anat en augment en els últims anys malgrat els continus moviments per il·legalitzar-la. L'Organització Mundial de la Salut diu que la circumcisió femenina no té cap benefici per a la salut i pot provocar sagnat excessiu, xoc, problemes psicològics i, fins i tot, la mort.
Primers moviments per il·legalitzar-la
Gàmbia va imposar fortes multes i penes de presó el 2015 per a aquells que practicaven la mutilació genital a les dones, i més de la meitat dels 92 països on es practica tenen lleis que la prohibeixen, segons el grup de defensa Equality Now. Els activistes insisteixen que la criminalització és un pas crucial per combatre aquesta pràctica.
L'agost passat es van imposar les primeres multes per aquesta pràctica: tres dones van ser multades per haver-la practicat a vuit nenes, i el Consell Islàmic Suprem de Gàmbia va respondre al veredicte dient que la circumcisió femenina era una de les virtuts de l'islam.
El diputat Almameh Gibba va presentar el projecte de llei de derogació a principis d'aquest mes, argumentant que la prohibició viola els drets dels ciutadans a practicar la seva cultura i religió, majoritàriament musulmana. Si s'aprovés aquest projecte de llei, Gàmbia seria el primer país que reverteix la prohibició de la mutilació genital femenina.
"Si la llei s'inverteix a Gàmbia, hi ha el risc que els esforços de defensa d'altres països fracassin. Als països que han adoptat la llei, hi podríem veure activistes pro-MGF utilitzant Gàmbia com a cas i exemple de canvi de llei sobre la base de la cultura", va dir Caroline Lagat, responsable del programa d'Equality Now.
Un precedent perillós: "Si s'aprova, què passa després?"
Segons dades d'Unicef el nombre de dones i nenes a qui han mutilat els genitals a tot el món va augmentar dels 200 milions de fa vuit anys als 230 milions d'avui dia. La proporció més gran d'aquestes dones i nenes es troba als països africans, amb més de 144 milions de casos, seguits de l'Àsia, amb 80 milions, i l'Orient Mitjà, amb més de 6 milions.
Dades de l'ONU mostren que la mutilació genital femenina ha caigut bruscament a Gàmbia des que se'n va promulgar la prohibició. Un avenç en drets que, en cas de confirmar-se la seva derogació, tirarien enrere molts anys de lluita en favor dels drets de les dones.
Michele Eken, investigadora d'Amnistia Internacional, va dir que revertir la prohibició establiria un precedent molt preocupant.
"Serà simplement desastrós per als drets de les dones, no només a Gàmbia, sinó a la regió", va dir. "Si això s'aprova, què passa després?"
