La mutilació genital femenina encara no està erradicada a Catalunya

L'any passat es va detectar a Catalunya sis casos de nenes que se'ls havia fet o se'ls estava a punt de fer la mutilació genital femenina. És una xifra que ha baixat significativament respecte la que hi havia fa deu anys, quan eren 36 casos.

Malgrat això, és una xifra que podria ser més alta ja que només es comptabilitzen les nenes que han nascut aquí. És una pràctica que han patit 200 milions de dones i nenes al món i l'Organització Mundial de la Salut calcula que cada any hi ha tres milions de menors en risc de patir-la. Aquest diumenge és el Dia Internacional de Tolerància Zero contra aquesta pràctica.

Falta sensibilització

A Catalunya, professionals i entitats lluiten per erradicar-la, però asseguren que encara falta molta sensibilització.

Segons Abi Habby Jawo, que treballa com a mediadora, "allò del que no es parla, no existeix". Per això defensa que s'ha de poder sensibilitzar la comunitat, que se sàpiguen les conseqüències que té aquesta pràctica. "La mutilació és un acte de violència molt greu i s'ha de descartar que és un tema de religió o cultura. Una cultura ha de deixar de fer una cosa que fa mal", resumeix.

Por a la llei

Volen aconseguir que la pràctica desaparegui perquè les famílies n'estan conscienciades. I és que creuen que en alguns casos no es practica la mutilació per por a la llei, que ho castiga amb penes de fins a dotze anys de presó.

"La nostra comunitat ha deixat de fer la mutilació genital femenina per por a la llei d'aquí. Però encara no acaben de ser conscients de la gravetat que té practicar-la. Això vol dir que no estan sensibilitzats, no estan formats. Potser no ho fan aquí, però sí als seus països d'origen" diu Dialla Darra, activista i víctima.

 Abi Habby Jawo afegeix: "Volem que la dona tingui coneixement i que sigui la mateixa dona qui vulgui deixar de fer-ho perquè sap les conseqüències que té per a la seva salut. No perquè les blanques o la llei els han dit que això s'ha de deixar de fer".

https://t.co/kyUThtHl0a
L'any 2021 hem atès 4 nenes de forma preventiva per evitar la #MGF i ens hem coordinat amb salut i serveis socials per ajudar a 2 nenes que estaven mutilades

— Mossos (@mossos) February 6, 2022

L'home com a aliat

Per aconseguir-ho, els cal un aliat imprescindible: els homes. En una societat molt patriarcal i on la figura masculina té un pes molt important en la presa de decisions familiars, és bàsic convence'ls.

L'Ousman Jangana, a través de l'associació Jokke Enam, fa xerrades i tallers adreçats a ells. "Solen dir 'és un tema de dones'. No volen parlar-ne. Costa molt. Senten que els estan atacant i és el contrari", diu. Per això intenten fer saber a l'home que aquesta pràctica comporta una sèrie de perjudicis a nivell sanitari i emocional i que són ferides que la dona acaba arrossegant al llarg de la seva vida.

Àfrica i Pròxim Orient

Diversos programes internacionals, també de l'ONU, lluiten contra la mutilació genital femenina, que encara es practica de manera rutinària en 30 països, concentrats sobretot a Àfrica i el Pròxim Orient.

Tot i els esforços de moltes entitats, es calcula que el 2030 ja seran més de quatre milions i mig les nenes que seran mutilades cada any, pel creixement de la població previst als països més afectats.

A la Unió Europea, només nou països tenen una legislació específica contra la mutilació genital femenina, incloent-hi Espanya.

Ferides per sempre

La mutilació és un acte de violència, i un acte que deixa ferides físiques i emocionals.

La pediatra i activista Imma Saus ho té clar: "No és només la reconstrucció física, el que hem de fer. Hi ha més traumes a treballar perquè són lesions que travessen aquestes noies al llarg de tota la seva vida".

Saus alerta: "Si no ho treballem de forma global, no aconseguim que aquestes noies se sentin bé amb elles mateixes. Els deixa una cicatriu de per vida. Mental, emocional i sexual perquè, d'alguna manera els estan dient, de forma implícita o explícita que les controlaran."