La NASA busca una alternativa més barata i ràpida per recuperar les mostres de Mart
Tant el pressupost, d'11.000 milions d'euros, com les dates previstes, cap al 2040, són excessius per complir el programa Mars Sample Return, segons la NASA
A uns 100 milions de quilòmetres de la Terra, el ròver Perseverance segueix aplegant mostres de les vermelloses terres de Mart sense saber ben bé qui, quan i com les recollirà per ser analitzades al nostre planeta. El pla actual és "massa car" i "massa lent".
La NASA va justa de diners, després de veure's afectada per retallades en els pressupostos definits per als pròxims dos anys fiscals, tot i disposar, anualment, d'uns 25.000 milions de dòlars.
Per tal d'evitar treure recursos d'altres missions, es necessita una solució més barata i ràpida que la que s'havia plantejat fins ara per al programa Mars Sample Return, una associació amb l'ESA (Agència Espacial Europea), com apunta Bill Nelson, administrador de la NASA:
"En resum, un pressupost d'11.000 milions de dòlars és massa car i una data de retorn per al 2040 és massa lluny."
El programa de retorn de mostres no hauria de costar més de 5.000 o 7.000 milions de dòlars, i no es pot esperar al 2040: aquesta és "la dècada en què estarem aterrant astronautes a Mart", insistia Bill Nelson.
As Sagan said, "Extraordinary claims require extraordinary evidence." In turn, Mars Sample Return requires innovation.
NASA (@NASA) April 15, 2024
In response to September's independent review board, we're rising to the challenge of an updated mission design to attempt to get samples back sooner, cheaper, pic.twitter.com/6tkVhOmnvr
Aquestes conclusions es deriven d'un informe d'una junta independent sobre la missió que ha mostrat preocupació pel pressupost projectat, així com per altres temes relacionats amb la seva complexitat.
En declaracions al 324.cat, l'enginyer aeroespacial Miquel Sureda, professor i investigador de la UPC a Terrassa, explica que aquests mecanismes de control que proposen millores són "més difícils d'assumir" en missions normals, planificades al detall: "Com que la segona part de la missió Mars Sample Return no està del tot planificada, sinó que es tracta d'un disseny preliminar que va canviant", es permeten analitzar i proposar canvis.
En resposta a l'informe, la NASA ha establert un equip liderat per Sandra Connelly, administradora associada adjunta per a la ciència, que assegura que aquest tipus d'informes ajuden a "revisar si s'està en el camí correcte per assolir els objectius de missió amb el pressupost adequat".
En una roda de premsa feta dilluns, la NASA ha compartit l'estatus i els pròxims passos del programa que ha de portar les mostres de Mart a la Terra, "una de les missions més complexes que ha portat a terme" l'agència espacial nord-americana.
La NASA externalitza per pensar "sortint del marc mental"
L'agència governamental dels EUA parla de buscar "dissenys innovadors", de tenir idees "sortint del marc mental", per buscar una alternativa més barata que enviï les mostres a la Terra en un temps raonable. És a dir, es busquen altres opcions en el sector privat.
Per molts, com el professor de la UPC a Terrassa Miquel Sureda, això és una "mala notícia" que, tot i que ja s'esperava, demostra la "incapacitat de les agències" per dur a terme missions complexes i "un pas més cap a la privatització" de les missions espacials:
"Les agències espacials (NASA, ESA...) sempre han contractat empreses privades. La gran diferència amb el que està passant en les darreres dècades és que el que estan fent és contractar una empresa privada, directament, per dissenyar tota la missió, de principi a final."
El problema amb la deriva privatitzadora és que les agències públiques i, per tant, els països "perden múscul en un sector estratègic i paral·lel al sector militar".
A més, continua Sureda, "les missions espacials tenen un gran retorn social, en invencions, en patents, en tecnologia, en descobriments..." i qualsevol moviment massa radical cap a la privatització "complica la transferència intel·lectual".
European and Canadian engineers are working together on the technologies needed to find and retrieve samples from Mars, as part of ESA's plans to bring material from the Red Planet back to Earth 👉 https://t.co/x1p0B1z1ka pic.twitter.com/i3fI0lrmVx
European Space Agency (@esa) June 16, 2020
Per altra banda, les agències públiques arrosseguen problemes de difícil solució. "Amb els anys s'han generat estructures tan altament complexes que són molt ineficients". Això queda especialment palès aquesta última dècada, amb l'aparició d'empreses privades com SpaceX i Blue Origin i el seu estil de treball més directe: "Tenen una manera de dissenyar les missions molt més àgil, menys conservadora i amb menys proves", explica Sureda.
L'agressivitat de les empreses que conformen l'anomenat sector "New Space" també se suma a l'absència de deutes morals amb departaments i laboratoris, com els que tenen a les agències públiques: "A part d'uns pressupostos cada cop més baixos, el gran problema que tenen és que són molt grans, tenen moltes seccions i departaments i optimitzen la missió per donar-los feina a tots".
El problema s'agreuja en el cas de l'Agència Espacial Europea, l'ESA, ja que "les contribucions dels diferents països que participen en el pressupost s'han de transformar en un retorn proporcional per a cada país. Han de fer un munt d'equilibris" per acontentar tots els que hi han aportat.
Un procés altament complex amb un objectiu
El programa de recollida i retorn de mostres de Mart a la Terra està alineat amb la missió de la NASA per comprendre la formació de Mart i, d'aquesta manera, tenir més informació sobre "com es formen i evolucionen els planetes habitables", així com els orígens de la Terra i de tot el sistema solar.
"Aquestes mostres podran utilitzar-se per preparar els futurs exploradors humans i per col·laborar en la cerca de la NASA de senyals de vida passades."
Segons Miquel Sureda, a Mart, "la principal cerca que estem fent és respondre a la pregunta de si en algun moment hi va haver vida".
Se sap que Mart va reunir, en algun moment, les condicions necessàries per tenir-hi vida. Però, en va tenir mai? Aquest, continua l'investigador i divulgador aeroespacial, és "el gran motor que ens impulsa a la gent que treballem en l'exploració espacial". Tanmateix, la resposta necessita que puguem analitzar les mostres marcianes a la Terra o que s'enviïn éssers humans a Mart, com assenyala Sureda:
"El ròver està fent experiments per extreure restes geològiques on buscar vestigis de vida, però tot el que pot fer és extremadament limitat. La feina que faria un humà seria molt més completa."
We're planning one of our biggest feats ever bringing Mars samples to Earth and you can play a part.
NASA (@NASA) December 4, 2022
We're looking for your feedback on Mars Sample Return in a series of in-person meetings. Find details and updated meeting locations here: https://t.co/QCHBpGTELD pic.twitter.com/nVt1Qi1tYn
La missió, però, és molt complexa. La majoria dels seus objectius establerts és la primera vegada que s'intenten. Per exemple, és el primer cop que es vol portar a la Terra una mostra recollida a Mart.
El programa Mars Sample Return vol completar el primer llançament des de la superfície d'un altre planeta, i també és el primer cop que es vol aconseguir que dos objectes es trobin en òrbita en un altre planeta, un primer coet traslladant les mostres a un segon receptacle que hauria de tornar a la Terra.
El primer pas, aterrar i extreure mostres, s'ha completat amb èxit. Però el segon, el del retorn de mostres, és especialment ambiciós: "Llançar un coet amb les mostres des de Mart i transportar-les de manera segura a més de 53 milions de quilòmetres de tornada a la Terra no és una tasca petita", rematava l'administrador de la NASA, Bill Nelson.
La NASA, doncs, fa ara una crida a la comunitat a "treballar plegats" per desenvolupar un pla alternatiu a l'actual que, amb les capacitats que ofereixin noves tecnologies que tinguin cert recorregut, pugui retornar les mostres al voltant del 2030, tot "rebaixant costos, risc i complexitat" a la missió.
- ARXIVAT A:
- NASAMartCiènciaRecerca científica
