La NASA comença l'assaig general de la missió per fer tornar els humans a la Lluna
La missió Artemis té com a objectiu ajudar a establir una presència a llarg termini a la Lluna
El 14 de desembre de 1972, el comandant Eugene Cernan va pujar les escales del mòdul lunar i, juntament amb Ronald Evans i Harrison Scmitt, va iniciar el retorn de l'Apollo XVII la Terra.
Abans de marxar, Cernan va escriure a la superfície lunar les lletres TDC, les inicials de la seva filla Tracy, perquè hi restessin "per sempre, per llarg que sigui aquest sempre". Des d'aleshores, cap altre ésser humà ha tornat a trepitjar la Lluna.
Cernan, però, podria deixar de ser aviat l'última persona que va trepitjar la Lluna. La NASA té en marxa el programa Artemis, que té com a objectiu preparar la tornada d'astronautes nord-americans al satèl·lit de la Terra. A l'horitzó, una possible futura colonització de la Lluna.
Un procés de 12 hores
Aquest dijous, l'agència espacial ha començat l'assaig general de la històrica missió Artemis. Per dur-ho a terme, la NASA ha traslladat el coet del Sistema de Llançament Espacial, amb la nau Orió a la punta, al Centre Espacial Kennedy, a Florida.
Un vehicle eruga ha transportat el coet i la nau fins a la plataforma de llançament, recorrent una distància de prop de set quilòmetres en unes sis hores.
Junts, el Sistema de Llançament Espacial i l'Orió fan 101 metres, més que l'Estàtua de la Llibertat, i pesen més de 2,6 tones, la qual cosa en dificulta el desplaçament.
Un cop ha arribat a la plataforma, ha començat l'assaig pròpiament dit, consistent a carregar els tancs del coet i fer un compte enrere de llançament. Tot plegat, ha durat al voltant de 12 hores.
Acabada la prova, el coet i la càpsula tornaran a l'edifici de muntatge per a les proves finals abans del llançament de l'Artemis I.
Humans a la Lluna no pas abans del 2025
La missió no tripulada Artemis I obrirà la porta a una sèrie de missions que han de culminar quan astronautes nord-americans tornin a posar els peus a la Lluna.
En aquesta missió, la nau Orió arribarà a una òrbita de 40.000 milles (uns 64.300 quilòmetres) més enllà de la Lluna, és a dir, estarà a més de 450.000 quilòmetres de la Terra.
L'assaig general d'aquesta setmana ha de permetre fixar la data de llançament oficial de l'Artemis I.
El següent pas serà la missió tripulada Artemis II, prevista per al maig del 2024, que portarà astronautes en un vol per orbitar a la Lluna.
Finalment, l'Artemis III traslladarà astronautes a la Lluna. Formaran part de la tripulació una dona i una persona negra, segons el compromís de la NASA.
.@POTUS's @NASA budget request provides us with the necessary resources to continue advancing America's bipartisan Moon to Mars space exploration plan, including landing the first woman and first person of color on the Moon under the #Artemis program. ? https://t.co/pXf4L7OFzm pic.twitter.com/mk3WSRqtbw
NASA Artemis (@NASAArtemis) April 9, 2021
El novembre de l'any passat, l'administrador de la NASA, Bill Nelson, va anunciar que el retorn tripulat a la Lluna, inicialment previst per al 2024, s'endarreria fins al 2025 a causa de problemes tècnics, legals i els efectes de la pandèmia.
L'objectiu del programa Artemis és proporcionar una base per a l'exploració de l'espai profund amb humans i ajudar a establir una presència a llarg termini a la Lluna i més enllà.
