Perilla la missió privada cap a la Lluna per problemes en el sistema de propulsió

El coet Vulcan Centaur, del grup industrial privat ULA, s'ha enlairat aquest dilluns cap a la Lluna des de l'estació espacial de Cap Canaveral, a Florida. Tot i això, la primera missió robòtica comercial nord-americana al satèl·lit està afrontant problemes tècnics greus que fan perillar l'arribada al seu destí.

Poc després de dos quarts de quatre de la tarda, la companyia Astrobotic, encarregada del projecte, informava d'una anomalia que impedia a la nau apuntar els panells solars de manera estable cap al Sol. Aquest fet era necessari "per tal d'aconseguir la màxima producció elèctrica" que li havia de permetre arribar i aterrar a la Lluna.

Aleshores, l'empresa indicava que estava treballant "en temps real" per resoldre el problema i en una nova actualització, apuntava que el més probable era que es tractés d'una anomalia de propulsió. Això, amenaçava la capacitat de la nau per aterrar suaument a la Lluna i provocava que la bateria espacial estigués "en el seu nivell operatiu més baix".

Després d'aquest fet, l'equip ha aconseguit desenvolupar i executar una maniobra improvisada per reorientar els panells solars cap al Sol. Això ha fet possible carregar la bateria, però, així i tot, la falla en el sistema està provocant una "pèrdua crítica de propulsor" que la companyia està intentant estabilitzar:

Update #4 for Peregrine Mission One: pic.twitter.com/6uISAG3Je1

— Astrobotic (@astrobotic) January 8, 2024

Enlairament amb èxit

Abans d'aquest imprevist, l'enlairament s'ha produït amb èxit i el compte enrere s'ha acabat a les 7.18 GMT (8.18 hora catalana):

A bord del Vulcan Centaur viatja el mòdul d'aterratge lunar Peregrine, el primer mòdul nord-americà que es posarà sobre la superfície del satèl·lit en els últims 50 anys. A dins, instruments i experiments científics desenvolupats per la NASA i per institucions de set països. 

A més del Peregrine, el Vulcan transporta una segona càrrega totalment independent que inclou les mostres d'ADN de quatre expresidents dels Estats Units --George Washington, Dwight Eisenhower, John F. Kennedy i Ronald Reagan-- i cendres dels creadors i actors de la sèrie de televisió "Star Trek".

Són les primeres mostres humanes que es dipositaran a la Lluna i les envia una empresa fúnebre espacial, Celestis Memorial Spaceflights. Aquesta empresa ofereix la possibilitat de trobar el descans etern després de la mort, a la Lluna. 
 

L'ADN d'un català es dipositarà a la Lluna

Així ho ha fet la família d'Oriol Fernández, que farà realitat el seu somni de viatjar a l'espai. L'Uri, com li agradava que l'anomenessin, va morir de càncer el 2014 amb només 22 anys, però les seves cendres i una mostra d'ADN viatgen ara dins el coet Vulcan Centaur.

Ho ha explicat la seva mare, Genoveva Mosull, al programa "Tot es mou" de TV3:

Fa una dècada que el grup Astrobotics Technology treballa en aquest projecte, i aquest any preveuen llançar sis coets Vulcan més, i recuperar-ne els motors després de cada vol.
 

Primera missió privada a la Lluna

L'allunament del Vulcan està previst per al 23 de febrer. Si s'assoleix, serà el primer cop que una missió privada arriba a la Lluna. La NASA els dona suport i preveu poder viatjar a la Lluna més sovint, més ràpid i més barat. 

L'enlairament del Vulcan Centaur no ha estat exempt de polèmica. La nació Navajo, l'entitat que representa els indis navajo dels Estats Units, ha demanat que s'avorti la missió perquè consideren una profanació que es dipositin cendres o restes humanes a la Lluna, que per a ells és una divinitat sagrada.