La NASA enlaira finalment el coet de la missió Artemis I cap a la Lluna

La NASA ha pogut enlairar finalment el coet de la missió Artemis I, el projecte per tornar a la Lluna. L'agència espacial nord-americana tenia una finestra de dues hores per dur a terme el llançament, a partir de les 7.04 del matí d'aquest dimecres, hora catalana. 

Finalment, eren tres quarts de 8 quan ha aconseguit enviar cap a l'espai el coet, en el que la NASA ha definit com "un nou capítol en l'exploració lunar" per part de la humanitat. 

Aquest és el moment:

L'operació d'aquest dimecres no ha estat faltada de problemes. D'entrada, una petita fuita hores abans de l'hora fixada. En segon lloc, una incidència en el sistema que permet l'autodestrucció del coet com a mesura de seguretat. 

El llançament s'ha fet des del centre espacial John F. Kennedy, a Cap Canaveral, a Florida. 

El coet més potent construït fins ara

S'han llançat la nau espacial Orion i el coet Space Launch System (SLS), el més potent construït fins ara. Es tracta de la primera fase del programa Artemis, que preveu dues missions més fins al 2025.

L'Orion ha desplegat sense obstacles els quatre panells solars i, dues hores després del llançament, s'ha desacoblat amb èxit de la part final del coet. 

La missió s'allargarà uns 25 dies.

La càpsula Orion recorrerà en total 2,1 milions de quilòmetres. Volarà a prop de la Lluna, a uns 100 quilòmetres de la superfície, i després entrarà en una òrbita llunyana i anirà fins a uns 64.000 quilòmetres darrere del satèl·lit, una distància rècord per a una nau habitable, segons ha remarcat la NASA.  

L'objectiu és verificar que l'Orion és segura per poder transportar una tripulació fins al satèl·lit de la Terra. 

A la tornada, la nau haurà d'amarar a l'oceà Pacífic, davant de la costa de San Diego, a Califòrnia. Amb el suport d'onze paracaigudes, haurà de frenar els 40.000 quilòmetres per hora a què avançarà per l'atmosfera. 

L'Orion és la part blanca superior de l'estructura, mentre que l'SLS és l'ataronjada, amb franges blanques laterals. El coet, que té una alçada equivalent a un edifici de 30 plantes, ha costat uns 4.000 milions de dòlars. 

El llançament exitós ha arribat tres mesos després dels altres intents frustrats, dos per raons tècniques i dos per motius meteorològics. 

Amb aquest programa, l'agència espacial nord-americana vol tornar a enviar humans a la Lluna, mig segle després de l'últim cop que es va fer, el 1972, amb el programa Apollo.

L'objectiu general del programa és establir una base a la Lluna com a pas previ per arribar a Mart. 

Una missió amb tres maniquins a bord

En aquesta primera missió d'Artemis no hi viatgen astronautes. Per contra, hi ha a bord de la nau tres maniquins. Un de cos sencer, que ocuparà el seient del comandant i s'ha batejat com a Moonikin Campos, a través d'un concurs popular; i dos torsos més, que han anomenat Zohar i Helga.

L'Artemis I serveix per provar tots els sistemes de la nau Orion i el coet Space Launch System de cara a l'Artemis II, prevista per a la primavera del 2024, i que ja inclourà tripulació.

En aquesta segona missió, quatre astronautes orbitaran la Lluna.

No serà fins a l'Artemis III, el 2025, que dos dels astronautes de la missió trepitjaran la superfície lunar.

Per ara, la NASA ha presentat l'equip inicial, format per 18 astronautes, i assegura que els dos escollits seran, per primer cop, una dona i una persona negra.

El nom d'Artemis fa referència a la deessa Àrtemis o Artemisa, germana bessona del déu Apol·lo, que en la mitologia grega era deessa de la Lluna, a més a més de la caça o de les muntanyes.

Més enllà dels elements tècnics, dins d'Orion també hi ha objectes diversos, com quatre figures de LEGO, 300 banderes nord-americanes, llavors de diferents arbres, una pedra del mar Mort, una roca de la Lluna que va extreure la tripulació de l'Apollo 11 o 245 pins de plata de Snoopy.