La NASA obre un recipient amb mostres de la Lluna que ha estat mig segle segellat

Obrir una llauna sense malmenar ni perdre gens del seu contingut: unes mostres recollides fa gairebé 50 anys a la Lluna. Aquesta és la delicada tasca que la NASA ha iniciat per comprendre millor la història geològica del nostre satèl·lit i planificar les futures missions lunars.

La mostra va ser recollida el desembre del 1972 durant la missió de l'Apollo 17, l'última que va visitar la Lluna. La van prendre el comandant de la missió, Eugene Cernan, i el pilot del mòdul lunar, Harrison Schmitt. Aquest darrer és geòleg i ha estat l'únic científic que ha pogut fer treball de camp fora de la Terra.

Que la mostra s'hagi mantingut guardada vora mig segle no ha estat només signe de paciència, sinó també de previsió, com explica Lori Glaze, director de la Divisió de Ciències Planetàries de la NASA:

"L'agència sabia que la ciència i la tecnologia evolucionarien i permetria estudiar el material amb noves formes per plantejar, en el futur, noves preguntes."

I amb l'objectiu d'analitzar mostres com aquesta es va crear el programa ANGSA, per posar en pràctica la nova generació de mètodes d'anàlisi del material recollit per les missions Apollo.

La mostra porta el nom d'ANGSA 73001. Forma part del que van recollir els dos astronautes a la vall de Taurus-Littrow. Van enfonsar en el sòl, a cops de martell, dos tubs d'uns 35 centímetres de longitud i vora quatre de diàmetre. Així van recollir fragments de roques i terra.

Immediatament, van tancar els dos tubs al buit i un el van segellar. I quan van arribar a la Terra, aquest es va guardar en un altre recipient, també al buit i en un entorn controlat. Fins a l'11 de febrer passat, fa just un mes.

Aleshores va començar un procés, que ha de durar mesos, per extreure i analitzar la mostra sòlida i els gasos que els científics creien, encertadament, que l'acompanyaria.

Un obrellaunes especial

El primer pas era obrir la llauna. I per això calia un obrellaunes molt especial. L'Agència Espacial Europea (ESA) va ser l'encarregada de dissenyar-lo i desenvolupar-lo. Va trigar 16 mesos i hi van participar científics i tècnics de set països. El resultat és una eina perforadora que té com a única missió obrir aquest valuós recipient. Probablement, deu ser l'únic perforador dissenyat per obrir un sol tub de metall. El van anomenar obrellaunes Apollo.

Un cop punxat el tub, els gasos es van extreure i recollir gràcies a un altre sofisticat instrument, aquest cop dissenyat per la Universitat Washington de Saint Louis. Repartits en diversos recipients, s'enviaran a laboratoris especialitzats de tot el món.

La presència de gasos es suposava perquè la temperatura de la mostra quan es va recollir era molt baixa i això devia preservar substàncies que, en altres circumstàncies, s'haurien evaporat.

En tot cas, les quantitats eren molt petites. Però els sistemes més moderns d'anàlisi, molt sensibles, permetran identificar-los.

Tot això s'ha fet a la divisió ARES, que conserva, estudia i comparteix la col·lecció de mostres extraterrestres de la NASA. Un cop extrets els gasos, l'equip extraurà els fragments de roques i de sòl. El procés es durà a terme, probablement, cap al final d'aquesta primavera.

Tot això no només permetrà saber més coses sobre la geologia de la Lluna, sinó també preparar millor les futures missions, com l'Àrtemis, que ha de viatjar al pol sud del satèl·lit. Ho explica Thomas Zurbuchen, administrador associat del directori de missions científiques de la NASA:

"Comprendre la història geològica i l'evolució de la Lluna amb les mostres recollides als llocs d'aterratge dels Apollo ens ajudarà a preparar-nos per al tipus de mostres que podem trobar durant la missió Àrtemis."

Així, afegeix, podran dissenyar millor les eines per recollir i transportar les mostres que l'Àrtemis ha de portar a la Terra.

Cernan és, fins ara, l'última persona que ha trepitjat la Lluna. Ara les anàlisis del material que ell i Schmitt van recollir --mentre el pilot del mòdul de comandament, Ronald E. Evans, els esperava en òrbita- serviran perquè la tripulació de l'Àrtemis, que hi haurien d'anar a partir del 2025, sàpiguen bé què es trobaran quan algú trepitgi de nou el terra de la Lluna.