La NASA obrirà l'estació espacial internacional a turistes i investigadors

La NASA obrirà l'Estació Espacial Internacional als viatges privats, és a dir, als turistes de l'espai i investigadors, a partir de l'any que ve. Concretament, han dit que es podrien fer dues missions curtes, de com a màxim 30 dies, cada any.

Així ho ha anunciat l'agència espacial aquest divendres. En una roda de premsa, el principal funcionari financer de la NASA, Jeff DeWit, ha explicat que aquests viatges permetrien ajudar en el finançament de l'estació i d'altres projectes, com tornar a la Lluna el 2024:

"Volem fer coses fascinants i necessitem l'ajuda de tothom. La comercialització de l'Estació Espacial Internacional permetrà que la NASA destini els seus recursos en el viatge de la primera dona i del pròxim home a la Lluna, l'any 2024. Això serà la primera fase per preparar-nos per a pròximes missions per arribar a Mart."

També ho han comunicat a través d'un tuit des del compte de l'agència:

Anualment, podrien acollir fins a una dotzena d'astronautes privats. Viatjar-hi no serà barat, ja que només el viatge costaria uns 58 milions d'euros per persona. La permanència en òrbita, el menjar, la beguda i el suport vital de l'aventura serien uns 35.000 euros cada nit. De fet, la NASA presentarà una llista de preus del que val cada apartat.

El transport fins a l'estació es podrà fer amb vehicles com els ja autoritzats, com el Crew Dragon de SpaceX i l'Starliner de Boeing.

Encara que aquests astronautes no treballaran per a la NASA, rebran instrucció de l'agència per garantir la seva qualificació per a missions especials.

Trump: "La NASA no hauria d'estar parlant d'anar a la Lluna"

El mateix dia de l'anunci, el president dels Estats Units, Donald Trump, ha fet un tuit dient que l'agència no hauria d'estar enfocada a anar a la Lluna, sinó que hauria de prioritzar "coses molt més grans", com anar a Mart.

"Per tots els diners que estem gastant, la NASA no hauria d'estar parlant d'anar a la Lluna - ho vam fer fa 50 anys. Haurien de centrar-se en coses molt més grans, incloent-hi Mart (del qual forma part la Lluna), defensa i ciència."

El seu comentari ha despertat diverses reaccions a la xarxa. Per una banda, quan diu que la Lluna és part de Mart. Segurament es refereix que l'exploració de la Lluna és part de l'objectiu final més ampli: arribar a Mart. Una meta que es detalla al a web de la NASA "De la Lluna a Mart".

I, per altra banda, usuaris de les xarxes socials no entenen que critiqui ara l'objectiu de tornar a la Lluna, ja que és un dels propòsits de la seva administració, al qual ell va donar suport.

El desembre de 2017, Trump va signar una directiva oficial que marcava com a objectiu de la NASA l'establiment d'una "base" a la Lluna com a pas previ a la primera missió tripulada a Mart. "Marca el primer pas en el retorn d'astronautes nord-americans a la Lluna per primera vegada des del 1972", deia el president en aquell moment.

I, fa menys d'un mes, Trump encara es mostrava entusiasta amb aquesta fita, invertint 1,6 bilions de dòlars en el pla espacial de l'agència:

"Sota la meva Administració, estem restaurant la grandesa de la NASA i estem tornant a la Lluna, després a Mart. Estic actualitzant el meu pressupost per incloure 1,6 bilions de dòlars addicionals perquè puguem tornar a l'espai d'una gran manera."

Tot i la polèmica, el que queda clar és que l'exploració de l'espai és un dels principals objectius de l'administració Trump, sobretot pel que fa al desenvolupament científic, la gestió de recursos i la reducció de riscos per a futures missions a Mart. A més a més, també ha intentat desenvolupar un programa militar anomenat Força Espacial.