La natura continua recuperant terreny: es capten imatges de llúdrigues al Besòs

El Besòs ja no és el riu més contaminat d'Europa. L'aigua està neta en gran part del seu recorregut, i ho demostra la presència de llúdrigues.

La conca del Besòs ens ha deixat una imatge que feia molts anys que no es veia. Es tracta d'una família d'aquests mustèlids, la primera gravació que es fa en una zona on es van extingir durant la segona meitat del segle XX.

Els investigadors del Zoo de Barcelona i el Consorci Besòs Tordera diuen que la troballa convida a un cert optimisme pel que fa a l'evolució de la qualitat de l'aigua. Aquests mamífers, carnívors i de vida nocturna, són una espècie autòctona protegida.

Els responsables del grup de treball afirmen que era "gairebé inimaginable fa només uns anys" veure unes imatges com aquestes:
 

Segons els investigadors que participen en aquest projecte, hi ha un optimisme moderat que les llúdrigues puguin continuar en aquest indret. I remarquen el fet que és una mostra dels "grans esforços" que s'han fet per depurar l'aigua del Besòs, que passa pel Vallès Oriental, el Vallès Occidental i el Barcelonès.

En tot cas s'alerta que per assegurar la consolidació i viabilitat d'aquesta població de llúdrigues "cal continuar treballant i destinant esforços, sobretot, en la millora de l'estructura del seu hàbitat, que encara està molt castigada en la majoria dels trams de la conca". En aquest sentit, els científics consideren "necessari" deixar més espai a l'ecosistema fluvial i evitar "recaure en actuacions de neteja de vegetació de la llera."

Presència al Besòs i a la Tordera

L'estudi d'aquests mamífers a la conca del Besòs va començar fa sis anys, quan es van detectar els primers rastres al riu Tenes, tot i que abans ja s'havia deixat veure a la conca de la Tordera. Des de llavors s'han observat grups de llúdrigues que viuen en aquests àmbits.

Els responsables del projecte apunten que l'animal s'ha detectat gairebé per tota la conca de la Tordera, mentre que en la del Besòs, la presència es concentra especialment als cursos mitjans.

El projecte va néixer amb l'objectiu de conèixer amb detall la presència de la llúdriga en totes dues conques, tant des de la perspectiva de distribució i ús de l'espai, com des de la perspectiva d'ecologia de l'espècie. Per fer-ho s'han fixat diversos punts estratègics de mostreig que abasten tots els cursos fluvials i la tipologia d'hàbitats més representatius.

També es preveu l'anàlisi d'ADN per poder obtenir més dades de cadascun dels exemplars.

Segons Martí Boada, doctor en ciències, geògraf i naturalista de l'ICTA-UAB, "el riu és un indicador de salut i, si aquest ha recuperat la llúdriga, vol dir que està en bones condicions."