La natura, en risc: un informe reclama canvis urgents en economia, tecnologia i societat
- TEMA:
- Crisi climàtica
La biodiversitat està disminuint a un ritme accelerat d'entre el 2% i el 6% per dècada, en els darrers 30 i 50 anys. I, de fet, el cost dels impactes negatius en la crisi climàtica, la biodiversitat i la salut que provoquen les activitats econòmiques mundials, en sectors com els combustibles fòssils, l'agricultura i la pesca, s'eleva entre els 10 i els 25 bilions de dòlars l'any.
Però els sectors de les infraestructures, el desenvolupament urbà i la mineria també provoquen nefastes repercussions per la natura. Els autors també denuncien que les subvencions públiques a activitats econòmiques que són perjudicials per al medi ambient han augmentat un 55% des del 2021.
Són dades dels nous informes "Nexes" i "Canvi transformador" de la Plataforma Intergovernamental sobre Biodiversitat i Serveis dels Ecosistemes (IPBES), aprovats en una sessió plenària a Windhoek, a Namíbia, aquesta setmana. Els investigadors asseguren que per aturar i revertir aquesta davallada de la riquesa i varietat d'espècies del planeta, es necessiten uns canvis profunds i urgents en els models de producció i consum a escala global.
També ressalten la importància de fer aquesta transformació per tal que el món sigui més sostenible però també més just. I alerten que endarrerir l'acció, encara que només sigui durant una dècada, costarà el doble que si ho fem ara.
Victòria Reyes, autora de l'informe i investigadora ICREA en l'Institut de Ciències i Tecnologia Ambientals (ICTA-UAB), subratlla que "les estratègies que s'han fet fins ara no han aconseguit aturar aquesta pèrdua de biodiversitat. I és important frenar-la, perquè sense biodiversitat no podrem mantenir la qualitat de vida que desitgem els humans, al planeta".
Per aturar el col·lapse de biodiversitat
La missió de l'informe és explorar què es pot fer. Fins ara, les polítiques de conservació estan centrades a preservar un espai, una àrea protegida, unes espècies d'animals concretes, uns ecosistemes específics... I aquest nou informe històric proporciona una visió més global, segons detalla Reyes:
"Es demana un canvi de tot el sistema, un canvi en les indústries que són les impulsores d'aquesta explotació de la natura. Per què hi ha pèrdua de biodiversitat? Perquè hi ha una extracció excessiva de recursos naturals i una economia que promou que hi hagi aquestes pressions".
L'informe analitza quins canvis hi hauria d'haver en el sistema econòmic mundial, en la tecnologia i la societat. Han estudiat les causes que fan que ens comportem així i ho atribueixen al fet que la societat viu totalment desconnectada de la natura, especialment a les ciutats, la concentració desigual de riquesa i poder, la visió que impera de pensar només a curt termini i en la màxima d'obtenir el benefici material immediat. Per això els científics fan una crida a la necessitat de canviar com produïm, com consumim, en definitiva, com ens organitzem com a societat.
L'estudi proposa estratègies i accions per deixar de perjudicar la natura. Els governs i institucions són els que tenen la capacitat més poderosa de facilitar o promoure el canvi. Reyes posa un exemple molt bàsic i diu que "òbviament, si a les ciutats no es construeixen carrils bici, les persones no poden anar en bicicleta a la feina". Però també reivindiquen l'important rol que juga la societat civil en aquest canvi transformador.
Lucas Garibaldi, copresident d'aquesta avaluació científica tan exhaustiva i professor de la Universitat Nacional de Río Negro (UNRN), argumenta que, malgrat que semblin canvis difícils i complexos, "la història ens ha demostrat que les societats poden transformar-se a gran escala, tal com va passar durant la Revolució Industrial". Garibaldi reclama una transformació global que conservi i restauri la biodiversitat del planeta en lloc d'esgotar-la i que, alhora, permeti prosperar a tota la humanitat.
Les tendències actuals ens aboquen a diversos punts d'inflexió biofísics irreversibles, com ara l'extinció de la selva amazònica i la pèrdua de les capes de gel de Groenlàndia i l'Antàrtida Occidental. L'informe identifica quatre principis bàsics per guiar aquest canvi transformador: equitat i justícia, pluralisme i inclusió, relacions respectuoses i recíproques entre els éssers humans i la natura, aprenentatge i acció adaptativa.
Els principals obstacles per fer aquest cop de timó, segons la professora Karen O'Brien, copresidenta de l'avaluació, són la pressió que exerceixen els grups d'interès i la corrupció "que eclipsen les repercussions de les accions dedicades a la conservació i a l'ús sostenible de la biodiversitat".
Els autors d'aquest informe demanen que s'actuï de manera immediata. I diuen que això també pot generar importants oportunitats de negoci. Cal canviar l'enfocament i potenciar l'economia positiva per la natura, l'economia ecològica. Segons estimacions recents, això podria crear prop de 400 nous llocs de treball a tot el món d'aquí al 2030.
Informe "Nexes"
La pèrdua de biodiversitat té greus repercussions en la seguretat alimentària, la disponibilitat d'aigua, riscos per a la salut humana i la resiliència a l'emergència climàtica. Per això es reclama abordar de manera conjunta aquestes cinc crisis mundials que tenen efectes en cascada, amb una resposta coordinada.
Marta G. Rivera, investigadora d'Ingenio (CSIC-UPC) i autora de l'estudi, posa com a exemple la necessitat d'expandir les energies renovables per reduir les emissions de gasos d'efecte hivernacle, però no a través de grans macrogranges fotovoltaiques:
"Per què? Perquè amb el canvi d'ús dels sòls, aquestes infraestructures acaben tenint un impacte negatiu en els ecosistemes, la biodiversitat i, de retruc, la seguretat alimentària".
Bàsicament, el que demanen és que es contempli l'escenari i es desestimin les mesures que impliquin vestir un sant per desvestir-ne un altre; les solucions que arreglen una cosa, però que n'espatllen una altra.
El centenar d'autors d'aquest nou informe Nexes de l'IPBES atribueixen el preocupant declivi de la biodiversitat a l'augment dels residus, el consum excessiu i el creixement de la població. Causes que se sumen a les que ja havien identificat prèviament, en l'anterior informe, com ara el canvi d'ús de la terra i del mar, les espècies exòtiques invasores i la contaminació.
Els científics denuncien que, cada any, es fan inversions privades de cinc bilions de dòlars que destrueixen la biodiversitat. Una xifra tan desorbitada que costa de digerir. I alerten que cada any que passa sense fer res, la factura econòmica mundial augmenta en 500.000 milions de dòlars més.
Marta G. Rivera, investigadora d'Ingenio (CSIC-UPC) i autora de l'estudi, explica que el que va passar a València, amb la dana, és un cas paradigmàtic. Els científics expliquen que s'haurien d'haver pres mesures preventives, com ara renaturalitzar els hàbitats de ribera o la gestió integrada de les conques dels rius:
"El cost de la no-acció és major que el cost d'haver desenvolupat estratègies preventives que en aquell moment semblaven mesures molt costoses: I ara, sabem que són molles de pa en comparació amb el que costarà la reconstrucció".
L'informe també subratlla que més de la meitat del PIB mundial, prop de 50.000 milions d'euros, depèn de la natura. De fet, totes les activitats econòmiques, des del turisme a la indústria tecnològica, la moda, el sector energètic o l'agricultura, tot es basa en l'ús de recursos naturals.
Els investigadors lamenten que en la presa de decisions polítiques continuen pesant més els beneficis a curt termini. I que els governants continuen sense demanar responsabilitats als que destrueixen la biodiversitat per obtenir beneficis econòmics.
Aquesta avaluació científica proposa 70 solucions diferents per abordar aquestes crisis. Un exemple és la transformació del sistema agroalimentari, segons argumenta Rivera:
"Implica no anar en contra de la natura com està fent avui en dia la ramaderia i l'agricultura industrial. Cal anar a favor de la natura i usar-la en l'àmbit de la producció. S'ha de reduir el consum de l'energia fòssil, per exemple; no fer servir pesticides o fertilitzants de síntesi, sinó utilitzar fertilitzants orgànics que afavoreixin la fertilitat del sòl".
Altres exemples són restaurar ecosistemes rics en carboni, com ara boscos, sòls i manglars; gestionar bé la biodiversitat per reduir els riscos de propagació de malalties d'animals a humans; implementar solucions basades en la natura en les ciutats, i adoptar dietes més sostenibles i saludables, com en el nostre cas, la mediterrània.
La idea és senzilla: allò que és bo per a la salut dels ecosistemes, també ho és per a la salut de les persones.
- ARXIVAT A:
- Crisi climàtica ONU