La nevada evidencia que no hi ha l'hàbit d'informar amb les xarxes socials
La gran nevada d'ahir va provocar moltes incidències, la majoria de les quals no es podien preveure abans de comprovar l'abast del temporal. Però el que sí que podia funcionar era el sistema d'informació, que no s'improvisava. El d'ahir es va basar sobretot en el model de les compareixences d'un alt càrrec, tot i que les mateixes autoritats disposaven d'una eina prou potent com internet.
Ja eren gairebé les set del vespre quan es va activar un Twitter del servei d'emergències de la Generalitat. Des d'aleshores, ha llançat missatges sobre les incidències que el país ha viscut a causa de la nevada i a hores d'ara ja ha fet més de 120 "piulades" (missatges emesos).
Però a la xarxa hi havia la sensació que el servei arribava tard. És veritat que davant d'una situació excepcional no és fàcil reaccionar, però la prova que es pot fer millor és que el conseller Joaquim Nadal ha admès avui que la informació va ser insuficient. Segurament és impossible atendre a tothom, com ha insistit a dir el secretari d'Interior, Joan Boada, però donar informació sempre és una bona alternativa.
Els elevats índexs d'audiència dels mitjans públics durant la jornada d'ahir demostren que la ciutadania volia saber què passava (encara que és veritat que no es va fer prou cas dels advertiments perquè no es fes servir el cotxe).
Missatges d'abast
Però la qüestió és de més abast. El país té els serveis adequats per respondre en matèria informativa quan s'esdevé una emergència, que pot tenir la causa en la meteorologia o en una catàstrofe natural?
És cert que a internet hi ha accés a un mapa del trànsit i a una llista de les carreteres amb alguna afectació. També és veritat que podem comprovar les previsions meteorològiques sense haver d'esperar que ens ho expliquin els homes del temps. Però es tracta d'informació que cal anar a buscar i que no ens avisa quan s'actualitza.
El sistema de Twitter, presentat sovint com una eina de xerrameca, funciona a la inversa: els missatges arriben a les persones que segueixen una font determinada.
Serveis desenllaçats
TMB ha obert un compte a Twitter fa pocs dies però ho ha fet amb una orientació més propera a les relacions públiques que al servei. Ahir, el Twitter de TMB es va començar a fer servir per informar sobre les incidències quan ja eren quasi les sis de la tarda i de fet el darrer missatge que s'hi pot veure a aquesta hora (18.30) és de fa sis hores i enllaça amb una pàgina del Facebook on hi ha fotos de la nevada.
Observem com s'adapten els serveis catalans a les tecnologies de la informació i la comunicació. El web dels Bombers de Barcelona no enllaça amb el web dels Bombers de la Generalitat però sí que ho fa amb els dels Mossos d'Esquadra i la Guàrdia Urbana. Cap d'aquests webs no indica un enllaç a Twitter perquè aquests cossos no hi tenen cap compte obert, al contrari que la Policia i la Guàrdia Civil.
El Tram té un Twitter des del dia 2 de març i des d'aleshores no ha excedit la vintena de missatges. Hi ha un compte de Twitter a nom de Meteocat des del maig del 2008... però només ha "piulat" un cop. Potser era una prova o una acció no planificada.
Una visita al registre d'empreses i institucions amb compte a Twitter (que manté Marc Cortés) deixa clar que els responsables d'emergències no han considerat que fos una eina de comunicació.
Experiència internacional
La distància entre aquesta realitat i l'evidència que internet és útil s'evidencia quan es fan comparacions. Just després del terratrèmol a Haití ja es va demostrar una altra vegada que el Twitter podia ajudar a mantenir la població informada i, fins i tot, a salvar algunes vides. Però no sembla que s'hagi emprès el mateix camí. I això que no era el primer cop.
Durant els atacs terroristes de Bombai (2008), el Twitter va ser útil per informar moltes persones. I ja havia passat abans. Durant una onada d'incendis molt greus a Califòrnia, l'octubre del 2007, moltes persones van seguir l'evolució de l'incendi gràcies al Twitter. El cas va motivar una anàlisi sobre la capacitat d'aquestes xarxes, publicada al "New Scientist".
L'any 2009, l'autoritat australiana sobre incendis va fer servir el Twitter per informar la població sobre els grans focs que cobrien zones extenses del país. El mateix primer ministre, Kevin Rudd, va fer servir el seu compte personal al Twitter.
Aquesta eina s'ha fet servir per informar els familiars de pacients operats, per alertar sobre pandèmies, per ajudar la policia... Els cossos de bombers de ciutats nord-americanes com Boston, Los Angeles i moltes ciutats més estan habituats a fer-lo servir. El Facebook i Google també han passat la prova de la seva eficàcia.
Hi ha consultors internacionals que han escrit sobre els aspectes legals de l'ús del Twitter en les situacions d'emergència. És a dir, que no és per falta de literatura sobre la matèria.
Millor a la propera ocasió
Per això té sentit suposar que l'experiència haurà servit i que en una altra situació excepcional es faran servir de manera natural eines que no tenen res de sobrenatural i que poden contribuir de debò a mantenir la població informada. És possible que la neu i els arbres que han caigut impedeixin a Protecció Civil d'arribar fins a l'hipotètic tren aturat en una via colgada per la neu (o no tan hipotètic). Però el missatge sí que hi ha de poder arribar. Només que un dels 400 passatgers d'aquell tren tingués Twitter al seu mòbil ja seria una bona eina per comunicar novetats.
L'altre repte pendent és el de les aplicacions per a mòbil. Ni Meteocat ni altres serveis d'emergències de Catalunya no hi han pensat. Encara que el mòbil és l'aparell que tots tenim més a prop. Una visita a les botigues d'aplicacions deixa clar que en altres països ja s'hi han posat.
Com que tantes persones compartien les imatges i l'experiència a través de les xarxes, algú va dir que la d'ahir va ser la primera "nevada 2.0". Ara només falta que a la pròxima situació d'emergència, els responsables comprenguin que ells també poden ser 2.0 o, si es prefereix, més transparents i eficaços a l'hora d'informar.
Però a la xarxa hi havia la sensació que el servei arribava tard. És veritat que davant d'una situació excepcional no és fàcil reaccionar, però la prova que es pot fer millor és que el conseller Joaquim Nadal ha admès avui que la informació va ser insuficient. Segurament és impossible atendre a tothom, com ha insistit a dir el secretari d'Interior, Joan Boada, però donar informació sempre és una bona alternativa.
Els elevats índexs d'audiència dels mitjans públics durant la jornada d'ahir demostren que la ciutadania volia saber què passava (encara que és veritat que no es va fer prou cas dels advertiments perquè no es fes servir el cotxe).
Missatges d'abast
Però la qüestió és de més abast. El país té els serveis adequats per respondre en matèria informativa quan s'esdevé una emergència, que pot tenir la causa en la meteorologia o en una catàstrofe natural?
És cert que a internet hi ha accés a un mapa del trànsit i a una llista de les carreteres amb alguna afectació. També és veritat que podem comprovar les previsions meteorològiques sense haver d'esperar que ens ho expliquin els homes del temps. Però es tracta d'informació que cal anar a buscar i que no ens avisa quan s'actualitza.
El sistema de Twitter, presentat sovint com una eina de xerrameca, funciona a la inversa: els missatges arriben a les persones que segueixen una font determinada.
Serveis desenllaçats
TMB ha obert un compte a Twitter fa pocs dies però ho ha fet amb una orientació més propera a les relacions públiques que al servei. Ahir, el Twitter de TMB es va començar a fer servir per informar sobre les incidències quan ja eren quasi les sis de la tarda i de fet el darrer missatge que s'hi pot veure a aquesta hora (18.30) és de fa sis hores i enllaça amb una pàgina del Facebook on hi ha fotos de la nevada.
Observem com s'adapten els serveis catalans a les tecnologies de la informació i la comunicació. El web dels Bombers de Barcelona no enllaça amb el web dels Bombers de la Generalitat però sí que ho fa amb els dels Mossos d'Esquadra i la Guàrdia Urbana. Cap d'aquests webs no indica un enllaç a Twitter perquè aquests cossos no hi tenen cap compte obert, al contrari que la Policia i la Guàrdia Civil.
El Tram té un Twitter des del dia 2 de març i des d'aleshores no ha excedit la vintena de missatges. Hi ha un compte de Twitter a nom de Meteocat des del maig del 2008... però només ha "piulat" un cop. Potser era una prova o una acció no planificada.
Una visita al registre d'empreses i institucions amb compte a Twitter (que manté Marc Cortés) deixa clar que els responsables d'emergències no han considerat que fos una eina de comunicació.
Experiència internacional
La distància entre aquesta realitat i l'evidència que internet és útil s'evidencia quan es fan comparacions. Just després del terratrèmol a Haití ja es va demostrar una altra vegada que el Twitter podia ajudar a mantenir la població informada i, fins i tot, a salvar algunes vides. Però no sembla que s'hagi emprès el mateix camí. I això que no era el primer cop.
Durant els atacs terroristes de Bombai (2008), el Twitter va ser útil per informar moltes persones. I ja havia passat abans. Durant una onada d'incendis molt greus a Califòrnia, l'octubre del 2007, moltes persones van seguir l'evolució de l'incendi gràcies al Twitter. El cas va motivar una anàlisi sobre la capacitat d'aquestes xarxes, publicada al "New Scientist".
L'any 2009, l'autoritat australiana sobre incendis va fer servir el Twitter per informar la població sobre els grans focs que cobrien zones extenses del país. El mateix primer ministre, Kevin Rudd, va fer servir el seu compte personal al Twitter.
Aquesta eina s'ha fet servir per informar els familiars de pacients operats, per alertar sobre pandèmies, per ajudar la policia... Els cossos de bombers de ciutats nord-americanes com Boston, Los Angeles i moltes ciutats més estan habituats a fer-lo servir. El Facebook i Google també han passat la prova de la seva eficàcia.
Hi ha consultors internacionals que han escrit sobre els aspectes legals de l'ús del Twitter en les situacions d'emergència. És a dir, que no és per falta de literatura sobre la matèria.
Millor a la propera ocasió
Per això té sentit suposar que l'experiència haurà servit i que en una altra situació excepcional es faran servir de manera natural eines que no tenen res de sobrenatural i que poden contribuir de debò a mantenir la població informada. És possible que la neu i els arbres que han caigut impedeixin a Protecció Civil d'arribar fins a l'hipotètic tren aturat en una via colgada per la neu (o no tan hipotètic). Però el missatge sí que hi ha de poder arribar. Només que un dels 400 passatgers d'aquell tren tingués Twitter al seu mòbil ja seria una bona eina per comunicar novetats.
L'altre repte pendent és el de les aplicacions per a mòbil. Ni Meteocat ni altres serveis d'emergències de Catalunya no hi han pensat. Encara que el mòbil és l'aparell que tots tenim més a prop. Una visita a les botigues d'aplicacions deixa clar que en altres països ja s'hi han posat.
Com que tantes persones compartien les imatges i l'experiència a través de les xarxes, algú va dir que la d'ahir va ser la primera "nevada 2.0". Ara només falta que a la pròxima situació d'emergència, els responsables comprenguin que ells també poden ser 2.0 o, si es prefereix, més transparents i eficaços a l'hora d'informar.
