La (no) paritat el 28M: només tres de cada deu caps de llista són dones
Els partits d'esquerres i els municipis amb més habitants tenen un major equilibri entre dones i homes que encapçalen les candidatures per a les eleccions municipals
Els caps de llista de les eleccions municipals del 28 de maig queden lluny de la paritat entre homes i dones. A Catalunya, un 32% dels candidats que encapçalen les llistes --és a dir, els que opten a ser alcaldes o alcaldesses-- són dones. Un 68%, homes.
Quina és la raó? Segons Núria Alcaraz, doctora en Sociologia, "les dones encara ara dediquen més temps al treball domèstic i a la cura que els homes i, per tant, tenen menys temps per dedicar-se a la participació política".
La idea la comparteix Carme Culleré, alcaldessa de Belianes, a l'Urgell, que és l'únic municipi de Catalunya amb un govern municipal format únicament per dones. Reconeix: "L'inconvenient ha estat que, en ser dones, compaginem totes les professions amb casa, amb la família... i això ha estat el més dur".
Més d'esquerres, més dones
Malgrat que el nombre de dones i homes a les llistes electorals del 28M és força equilibrat en conjunt, la paritat a l'hora d'escollir els caps de llista varia força en funció dels partits. De fet, es pot establir una escala des de les formacions d'esquerra fins a les de la dreta.
Així, En Comú Podem se situa en primer lloc, amb un 42% de dones per un 58% d'homes. El segueixen Esquerra Republicana i la CUP; després el PSC i Junts, amb el mateix percentatge: un 32% per un 68%. Els segueixen el Partit Popular i, finalment, amb un desequilibri més alt, Ciutadans i Vox, que registra un 25% de dones per un 75% d'homes.
Com s'explica aquesta diferència? "Històricament, en els partits d'esquerra --interpreta Núria Alcaraz-- hi ha hagut moltes dones intenant batallar per introduir mesures d'igualtat, i perquè es reconeguessin els seus drets dins els partits".
Més població, més equilibri
També es pot establir una classificació en el nivell de paritat en la primera posició de les llistes electorals en funció de la població de cada municipi. Així, per habitants, els municipis més poblats, a partir de 100.000 habitants, són els que presenten millor equilibri: un 40% per un 60%.
L'alcaldessa Carme Culleré n'interpreta la raó: "Intentes arribar a tot arreu, però has de prioritzar. I al final, les dones, per accedir a la política, si no és amb un càrrec, amb poblacions molt grans, que ja pots viure del sou de la política, és difícil".
Belianes ha estat, durant quatre anys, un cas gairebé únic. Ara, per exemple, a Terrassa, de 14 candidatures presentades el 28M, nou estan encapçalades per dones. A Mollet, vuit llistes d'onze. Situacions, de moment, encara excepcionals.
La doctora Núria Alcaraz hi afegeix una última raó: "A poc a poc es va canviant, però la idea del lideratge tendeix a ser masculina, molt potent, molt forta, i no dona lloc a altres maneres de fer política, amb un tarannà diferent".
