La Noa, una nena nascuda prematura i amb problemes pulmonars, supera el coronavirus

Hi ha molt pocs casos de nens petits afectats per Covid-19. Però la Noa, una nena prematura d'un any amb problemes pulmonars, es va contagiar de coronavirus i va arribar a estar ingressada greu a l'UCI. Ha passat per diferents hospitals en un mes i se n'ha sortit. Ara ja és a casa.

Fa quatre setmanes, els seus pares, que viuen a Amposta, la van portar a urgències de l'Hospital Joan XXIII de Tarragona perquè tenia molta tos. Com que és prematura i té problemes pulmonars, la van ingressar.

Cinc dies després va empitjorar i va entrar a l'UCI, on van confirmar que tenia coronavirus.

El pare, Víctor Blanch, va arribar a pensar que no se'n sortiria.

"Jo vaig besar la meva filla com si m'estigués despedint, quan se la van emportar a entubar, perquè, amb una malaltia pulmonar, ho veia molt fosc."

A Tarragona, la Noa no millorava, i la van traslladar a l'UCI de Vall d'Hebron, on va haver d'estar-se dues setmanes sola mentre els pares eren a casa, a Amposta.
 

La mare, Gina Bou, explica emocionada com va haver de passar dues setmanes ella també sola a casa passant la quarantena.

"Com que jo tenia símptomes, ens van dir que intentéssim estar cada un en una habitació. S'acabaven de dur la xiqueta a Vall d'Hebron, i jo no em trobava bé, i no ens podíem ni abraçar."

I a més a més, només rebien notícies per telèfon.

"Tants de dies sempre el mateix, i sempre esperant la notícia 'de va millorant'. Va ser molt angoixant."

Finalment va començar a remuntar i la setmana passada la van anar a buscar. Però el patiment no acabava aleshores.

"La duresa va ser quan la vam anar a buscar a Barcelona. Vam veure veure-la gairebé immòbil, estava dormint, i ni et reconeixia, ni et mirava. De la sedació, ens diuen que és normal".

D'allà torna al Joan XXIII de nou, on a poc a poc comença a reaccionar. El primer biberó després del gota a gota se'l va prendre sencer. I finalment, dijous, li va arribar l'alta, tot i que els queda molta feina per fer a casa.

"Hem de fer moviments de cames i d'articulacions.  Abans de la maltia s'agafava al sofà, i es ficava de peu, però fins arribar al lloc on estàvem, encara ens queda una batalla"

I saben que són on són gràcies a l'ajuda dels metges i les infermeres, a molts dels quals només van conèixer per telèfon.

"Tots els professionals, que han estat al costat, chapeau."

I també gràcies al suport de família i amics, que els van acompanyar amb fotos i vídeos durant tot el temps.

I sobretot, gràcies a la força de la Noa.

"Ha trobat moltes barreres, i totes les ha anat passant. Si ella pot, tots poden."

D'aquest manera, la Gina encotatja totes les persones que estiguin passant per una situació semblant.