La nova llei no aconsegueix aturar les pregàries per pressionar dones que van a avortar

Amb el rosari a la mà i amb un rètol on diu "No estàs sola, et podem ajudar", unes activistes passen 12 hores al dia davant d'una de les clíniques on les dones poden anar a avortar legalment i gratuïtament. L'acció forma part d'una campanya mundial de dejuni i oració en què persones contràries a l'avortament es mobilitzen dos cops l'any, durant quaranta dies, a les portes de les clíniques.

Si bé la llei contempla, des de fa un any i mig, penes de presó per actuacions que obstaculitzen el dret a l'avortament de les dones, fins ara no ha estat suficient per aturar accions com aquestes.

Les clíniques confirmen a TV3 que han denunciat les pregàries en diverses ocasions, però la presidenta de l'Associació de Clíniques per la Interrupció de l'Embaràs (ACAI) lamenta la impunitat d'aquestes accions que, segons ells, tenen grups internacionals fonamentalistes i antidrets al darrere.

Denuncien impotència i ràbia davant el que consideren una forma d'assetjament, que contribueix a estigmatitzar les dones i els suposa més patiment físic i emocional.

Francisca Garcia, presidenta d'ACAI: "És un acte de violació de la intimitat de les dones i que puguin decidir sobre el seu cos i les seves vides, sense que ningú interfereixi, les jutgi i les assenyali".

El portaveu de "40 dies per la vida", Rafa Cervera, però, nega que amb aquesta acció s'assetgi les dones: "El que està prohibit per llei és l'assetjament. Hi estem molt d'acord, nosaltres demanem que hi vagin a pregar voluntaris, i mirem de no saltar-nos la llei".

De fet, als Mossos d'Esquadra els consta una única denúncia de l'any passat. Segons la policia catalana, si les persones que participen en les oracions estan situades a l'altra vorera de la clínica en qüestió, i no interactuen amb les usuàries o treballadores del centre, no estan cometent cap delicte d'assetjament.

Pregàries davant les clíniques, un moviment mundial

Els mateixos activistes tenen molt present fins on poden arribar amb les seves accions. Se situen a certa distància i sense missatges agressius, segons diuen, únicament pregant en silenci. Per això asseguren que no fan res contra la llei, i que la seva acció està emparada pel dret de culte.

Les pregàries s'emmarquen en l'acció "40 dies per la vida", una iniciativa internacional que va començar el 2007 als Estats Units i que actualment arriba a 60 països. A Espanya reuneix milers de persones, i a Catalunya va agafar més força després de la pandèmia.

A Barcelona, actuen en tres clíniques. Les pregàries han anat sumant adeptes a través del boca-orella, i també per la difusió que en fan alguns capellans antiavortistes.

Torns per pregar 12 hores

Els participants, voluntaris creients segons el portaveu de la campanya, Rafa Cervera, s'organitzen per torns per pregar durant 12 hores a la porta de les clíniques, durant quaranta dies, dos cops l'any: un coincideix amb la Quaresma i l'altre amb el Dia Mundial contra la Despenalització de l'Avortament, aquest 28 de setembre.

Ho fan, diuen, "des del respecte, sense assetjament" i comunicant-ho als Mossos d'Esquadra.

Segons Cervera, la presència d'activistes pregant té el seu efecte, i ha aconseguit que més de 23.000 noies a tot el món reconsiderin la seva decisió d'avortar.

"Si som allà, les dones se senten interpel·lades, això està clar. Si s'ho repensen, si prenen consciència que porten una vida a dins... que s'ho repensin, òbviament, per això estem allà."

Per Montserrat Pineda, secretària de Feminismes de la Generalitat, això "demostra que la seva intenció no és anar a resar per no sé què, sinó que és anar a aconseguir que les dones no interrompin l'embaràs."

La llei no atura les pregàries

Des de l'any passat, amb la modificació del Codi Penal, obstaculitzar el dret a la interrupció voluntària de l'embaràs està castigat amb penes de presó d'entre tres mesos i un any, si hi ha actes de coacció o intimidació a les dones.

Fins ara, però, això no ha servit per frenar pràctiques obertament antiavortistes com "40 dies per la vida".

El Departament de Feminismes va denunciar a la Fiscalia persones per un delicte d'assetjament i coaccions, però la demanda no va progressar. Pineda considera aquestes accions una "vulneració de drets" amb la intencionalitat clara que les dones no interrompin l'embaràs.

"Tenen dret a expressar el fet religiós, però on toca, i davant de les clíniques, no toca."

"Aquest tipus de conductes, que són delictives, no les deixarem passar", avisa Pineda.

Les clíniques també fa anys que lluiten contra aquesta situació, i confirmen a TV3 que han denunciat en diverses ocasions. Consideren que la llei es queda curta perquè parla d'establir una zona de seguretat al voltant dels centres, per protegir la intimitat de les dones, però no la delimita.

Al juny, l'Associació de Clíniques per la Interrupció de l'Embaràs (ACAI) es va reunir amb el ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, per demanar-li mesures preventives. Un compromís que, segons la presidenta d'ACAI, sembla haver quedat al tinter, perquè segons denuncien molts cossos policials ni tan sols tenen coneixement de la reforma del Codi Penal i simplement ni actuen quan alerten sobre la repetició d'aquestes accions davant les clíniques.

Els Mossos no hi veuen delicte

El Departament de Feminismes afirma que està en contacte amb el Departament d'Interior per garantir que les dones puguin exercir el seu dret a avortar lliurement, i que recorrerà a totes les eines jurídiques i d'acompanyament que calguin.

Per ara, però, als Mossos d'Esquadra els consta una única denúncia cap a les persones que preguen, del maig del 2022, l'única ocasió en què haurien interactuat amb dones usuàries d'una de les clíniques.

Segons els Mossos d'Esquadra, les pregàries no són punibles si es fan a l'altra banda del carrer on hi ha la clínica, i si les persones que hi participen no interaccionen, coaccionen ni obstaculitzen en cap moment el pas d'usuàries i professionals.