La nova llei per combatre el frau fiscal acabarà amb les amnisties

El Consell de Ministres ha aprovat aquest dimarts el projecte de llei contra el frau fiscal, que manté com a principals mesures la prohibició d'amnisties fiscals i dels software de doble ús, un control més estricte de les criptodivises i la limitació de l'ús d'efectiu.

La norma, que ha superat tots els tràmits consultius i iniciarà ara el procés d'aprovació parlamentari, ja va passar pel Consell de Ministres l'octubre del 2018, però la inestabilitat política que va donar lloc a eleccions anticipades va frustrar-ne la tramitació.

En la roda de premsa posterior al consell, la ministra d'Hisenda i portaveu del govern, María Jesús Montero, va recordar que la lluita contra el frau és una prioritat de l'executiu i que, el 2019, va permetre recaptar 15.715 milions d'euros, un 4,1% més que un any abans, i que el control sobre els grans patrimonis i empreses digitals va ingressar 608 milions, un 75% més.

"No hi ha justícia tributària si alguns eludeixen impostos", va afirmar Montero, que ha destacat el frau que suposa una competitivitat deslleial davant els contribuents que sí que compleixen amb les seves obligacions fiscals i un deteriorament de la recaptació amb què es blinden els serveis públics.

"Tolerància zero contra el frau fiscal", ha afegit la ministra, que ha subratllat que la llei està centrada a combatre les noves formes de frau tributari associades a les noves tecnologies, cada cop més sofisticades i complexes.

Amb el projecte de llei de mesures de prevenció i lluita contra el frau fiscal, l'executiu manté el seu objectiu de poder recaptar 828 milions en cada exercici, una fita que l'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (Airef) va considerar optimista en el seu moment i va rebaixar a un màxim de 570 milions.

Mesures

La norma prohibirà la producció, tinença o comercialització dels programes o sistemes informàtics de doble ús que permeten a les empreses amagar part de la seva activitat.

L'Agència Tributària ha estat reforçant les seves actuacions en aquest àmbit i en els últims cinc anys s'han regularitzat 1.500 milions d'euros, dels quals més de 300 milions corresponen a l'exercici passat, segons ha informat Hisenda en un comunicat.

Així mateix quedaran prohibides les amnisties fiscals, és a dir, no es tornarà "a perdonar als incomplidors" a través de regularitzacions de les quals habitualment es beneficien grans fortunes i grans contribuents.

Preguntada per l'amnistia que el govern de Mariano Rajoy va dur a terme el 2012, Montero ha insistit que mai no es van publicar els noms dels beneficiaris, tot i que va ser una promesa electoral dels socialistes, perquè la llei no ho permet.

La norma aprovada avui també limitarà el pagament en efectiu, que baixarà de 2.500 a 1.000 euros per a operacions entre empreses i professionals, no per a particulars. Tot i que Montero ha assenyalat que l'objectiu del govern és seguir rebaixant-lo per "reduir a la mínima expressió" els pagaments en efectiu i poder traçar, així, totes les operacions.

A més, disminueix el límit de pagament en efectiu de 15.000 a 10.000 euros en el cas de particulars amb domicili fiscal fora d'Espanya.

Pel que fa a la llista de morosos que cada any publica Hisenda, es baixarà el llindar de deute d'un milió a 600.000 euros i, juntament als deutors principals, hi apareixeran els responsables solidaris.

A banda, es reforçarà el control fiscal sobre el mercat de criptomonedes, de manera que els contribuents hauran d'informar dels saldos i titulars dels comptes tant en territori nacional com a l'exterior (fet que obligarà a incloure-les en el model 720 de declaracions de béns i drets exteriors).

També serà obligatori informar sobre les operacions d'adquisició, transmissió, permuta, transferència, cobraments i pagaments amb criptomonedes.

S'ampliarà el concepte de paradís fiscal i es podrà actualitzar la llista de paradisos per incloure-hi territoris amb baixa o nul·la tributació, que s'incorporarien com a jurisdiccions no cooperants.

La llei inclou una reforma legal per la qual el valor de referència del cadastre es converteix en la base imposable dels tributs patrimonials, atesa l'elevada litigiositat existent en la valoració dels béns i els drets afectats per impostos com el de transmissions patrimonials o successions i donacions.

L'avantprojecte de llei inclou la transposició de la directiva europea antielusió fiscal, coneguda com ATAD, per la qual cosa s'establiran normes contra les pràctiques d'elusió que incideixen directament en el mercat interior.