La pagesia, sense relleu generacional: "El meu fill va veure que aquí no hi havia la vida"

El futur de la pagesia és una incògnita, però el més evident és que els qui treballen al camp, ara, no tenen gaire esperança. Per viure de la terra es necessita fer grans inversions que molts joves no poden assumir. A conseqüència, molts pagesos es troben sense relleu generacional, que és un dels reptes de l'actualitat.

És el cas del Josep Prunera, un agricultor de Bovera, a la comarca de les Garrigues. Creu que les seves terres difícilment les portarà algú de la seva família, ni el seu fill, que és qui segurament podria donar continuïtat a les finques de casa.

"El meu fill va veure que aquí no hi havia la vida perquè durant molt temps, per problemes d'inundacions i incendis, no es podia collir. Va preferir abandonar."

El Josep també afirma que fa falta mà d'obra. Diu que la gent jove de la comarca no vol cuidar les seves propietats, ja que veuen que no els dona per viure.

"Entre les desgràcies dels incendis, la Filomena, la sequera i el preu del fruit, no és rendible. I per això, no hi ha mà d'obra, no n'hi ha."

Pagesos com el Josep pensen que les empreses més potents són l'alternativa per mantenir viva l'agricultura. Ell explica que treballar al camp és una tasca molt compromesa i sacrificada, cosa que pot ser un altre fre per als joves.

"Arribes al temps de la collita d'olives i són dos mesos seguits de feina. Fins i tot, treballem el dia de Nadal. És molt difícil per al jovent, i per això crec que el sector està enfocat cap a les grans empreses."

Un altre exemple similar és el d'un altre pagès garriguenc, el Simón Gallart, que té les seves propietats a l'Albi. També pensa que es quedarà sense relleu generacional, ja que la seva filla és veterinària i no té cap intenció de treballar al camp. Ella l'ajuda en les tasques administratives, però el seu pare sap que aquest suport no anirà més enllà.

"De moment jo vaig fent mentre pugui. Quan no pugui s'hauran de cedir, i si pot ser en vendré alguna."

El Simón dona per fet que haurà de traspassar les explotacions, segurament a una gran empresa. De fet, explica que una empresa madrilenya ja s'ha posat en contacte amb ell per instal·lar plaques solars a les seves parcel·les. Ell està obert a qualsevol proposta perquè el que no vol és que els seus ametllers i olivers quedin abandonats en el temps.

"Una empresa de Madrid s'ha posat en contacte amb mi per col·locar plaques solars a les meves finques. És una empresa molt gran, i que està, ara mateix, molt interessada en 100 o 110 hectàrees de la zona."

Tant el Simón com el Josep cuidaran la terra fins que es vegin capacitats, i sense el relleu generacional intentaran trobar la manera de donar continuïtat a allò que tant els agrada. El futur el veuen malament, però els qui estimen la terra, diuen, aniran fent fins que el seu cos aguanti.